Per què falla el nostre sistema educatiu?

Per més enfeinada que estigui, mai deixo de intentar respondre aquesta pregunta. Avui una alumna meva m'ha portat a reflexionar de nou sobre el tema. Aquest vídeo apunta les claus, en realitat, res que no sapiguem, però no he volgut deixar de penjar-lo...

Entrevista a Mel Ainscow

Interessant resum d'entrevista a aquest catedràtic d'Educació i codirector del Centre per a l'Equidat en Educació de la Universitat de Manchester. És autor juntament amb Tony Booth de l'Ìndex per a la inclusió, de l'any 2006 i encara molt vigent ja que conté els indicadors per tal que els centres arribin a saber el seu nivell d'inclusió, i el camí que els portarà a aquesta fita. 

El Sr. Ainscow comenta que l'ha sorprès gratament la millora experimentada en el País Vasc en el tema de la inclusió. Malauradament, i a la vista de les actuacions del departament en aquest final de curs, no podem dir el mateix de Catalunya després que s'hagi aprovat pel departament la creació de dues noves USEE a Barcelona i que no s'hagi fet un treball previ en els centres, de manera que el que han generat és rebuig del claustre.

Vegem l'entrevista i veurem com el St. Ainscow en parla de tres fases en el procés de l'inclusió d'arribar a l'equitat:

1) Els alumnes entren als centres ordinaris. Hi són però són encara invisibles per al seu companys i professors.
2) Els alumnes ja comencen a participar de les aules ordinàries
3) Els alumnes aprenen coses que els són útils per a la seva vida, cosa que representa treballar amb el currículum orientat a les seves necessitats.

On som nosaltres?

Bon decàleg

Experiència d'inclusió

Sovint una idea senzilla pot convertir-se en un gran esdeveniment, això és el que m'ha semblat després d'escoltar l'experiència que han viscut els alumnes de batxillerat i de la USEE de l'institut Príncep de Viana. Vegeu sinó la presentació en el següent vídeo:

Com heu sentit, una experiència de tutoria entre iguals amb l'objectiu d'estimular el pensament a partir de preguntes filosòfiques. Interessant no?

Jaume Funes escriu per als adolescents

Avui he llegit a Twiter que Jaume Funes acaba de publicar el seu darrer llibre “Álex no entiende el mundo“. Aquesta vegada no adreçat a nosaltres, els adults, sinó a ells, els adolescents. Rosa Sensat informa de la seva presentació el proper dijous 10 d’abril 2014

Segons el mateix Funes, les quatre idees que travessen tot el llibre, expressades a través dels mateixos adolescents, com a ell li agradaria són :

• T'agradi o no has de fer-te preguntes. Inevitablement hauràs de construir les teves respostes. Sempre hauràs de lluitar per tal que et deixin prendre decisions. Vigila perquè hi ha molts interessats en què no pensis. És fàcil que et venguin velles i fàcils respostes. Per als més grans sempre seràs un menor .

• Preguntes, respostes i decisions tenen a veure en primer lloc amb tu mateix, amb anar aclarint i amb descobrir la pròpia felicitat .

• Preguntes, respostes i decisions tenen a veure amb els altres . No hi ha felicitat sense amics . Ser jove vol dir acceptar el dret de molts a ser-ho. El present i el futur són pura barreja .

• Preguntes, respostes i decisions tenen a veure amb el món en què ens toca viure, amb la societat en què estem. Sembla especialment carrossa, acabarà destruint el planeta, es basa en la desigualtat i la injustícia .

Haurem d'esperar a les vacances, no surt publicat fins el 15 d'abril.

Els desdoblaments dels grups

Avui una consulta la meva bústia m’ha fet pensar de precisar el que podem entendre pel desdoblament d’un grup, ja que aquesta estratègia d’atenció a la diversitat pot presentar diferents modalitats i diferents objectius.

La forma més simple de desdoblament consisteix a dividir el grup-classe en dos grups i fer una sessió setmanal. Per fer-ho d’una manera aleatòria s’acostuma a assignar els alumnes als grups dividint la llista per la meitat. Mentre un grup fa classe al laboratori, per exemple, l’altre meitat fa anglès oral, la qual cosa suposa utilitzar espais diferents. D’aquesta manera podem aplicar una metodologia que ens permeti una atenció més individualitzada. No tindria cap sentit fer el desdoblament només per poder treballar amb un grup més reduït d’alumnes, és a dir, per reduir la ràtio.

Si no es disposen dels espais necessaris, fer un desdoblament tampoc és imprescindible, ja que podríem treballar dos mestres a l’aula. Si esteu interessats en aquest darrer tema, molt recomanable des del punt de vista pedagògic i de l’escola inclusiva, podeu consultar el llibre de Teresa Huguet: Aprendre junts a l’aula.

Ara bé quan organitzem grups diferents per atendre necessitats educatives en les àrees instrumentals ja no es dóna la mateixa situació que en el desdoblament bàsic ja que primerament seleccionem un grup d’alumnes i el segreguem del seu grup-classe per donar-li aquesta atenció més individualitzada. Podeu consultar un post anterior en el que parlava d’aquesta qüestió, allà veureu com si optem per aquesta modalitat organitzativa, que més apropiadament podríem anomenar grups flexibles seria imprescindible tenir uns criteris d’adscripció dels alumnes per tal que la vessant segregadora tingués el menor efecte negatiu sobre ells.

Com en el cas anterior, aquesta mesura tampoc seria imprescindible si optéssim per treballar dos docents a l’aula ja que afavoriria igualment una atenció més individualitzada a necessitats educatives específiques sense haver de separar alumnes del seu grup-classe.

Hi ha un tercer cas (podria haver-hi més) i es tracta dels denominats grups per nivells, que ja no serien ben bé desdoblaments, ja que en organitzar els grups  per capacitat o rendiment el que estem fent és classificar els alumnes. Per exemple, grup  A: alumnes que tiren molt, B: alumnes que van treballant, grup C:  alumnes amb dificultats, D:  etc.  Si us interessa el tema podeu consultar el post Els grups per nivell com a estratègia organitzativa d’atenció a la diversitat. En aquest cas tenir uns criteris d’adscripció no ens serviria de gaire ja que els efectes de la segregació serien igualment devastadors.

Recordem la teoria de les intel·ligències múltiples de Gardner amb aquest magnífic vídeo?