No estimo allò que ensenyo
sinó a qui ensenyo
Diu el meu amic Eladi que li espanta una mica la rotunditat del "No estimo allò que ensenyo" perquè ell, mestre, quan ensenya poesia o altres variants de l'expressió escrita, també estima allò que està ensenyant. I pensa que quan es dóna aquesta circumstància és quan pot ensenyar-ho millor i els alumnes acostumen a viure-ho i aprendre-ho millor.
Jo crec que aquest filòsof amant de la filosofia diu això amb tanta rotunditat per destacar la seva atenció preferent a l'alumne. El vaig sentir parlant, no és una frase llegida, potser no es gaire fidedigna del tot i seria més correcte dirr: No només estimo allò que ensenyo, també a qui ensenyo. Però aleshores l'alumne queda en igualtat amb la matèria i jo vaig entendre que per ell l'alumne està per damunt d'allò que ensenya...
En aquests temps tan convulsos que corren, en que gairebé tot està globalitzat,
Cal globalitzar la capacitat d'estimar
