Aquest estiu he rellegit el llibre de la Mercè Traveset La Pedagogía Sistémica. Fundamentos y pràctica i no serà la darrera vegada que ho faci. És d’aquelles lectures que sempre necessites recordar per ajudar-te a analitzar el passat, allò que ha succeït, i per tenir en compte tant en la presa de decisions en la nostra tasca educativa diària, com en les intervencions psicopedagògiques.
L’autora ens introdueix en la pedagogia sistèmica, la qual suposa un canvi molt profund en les actituds de tothom que intervé en l’educació, i ho fa d’una manera clara i amb exemples pràctics que ens ajuden a entendre i contextualitzar la teoria. Serveix per entendre l'escola com a organització, ja que afavoreix la cooperació entre els membres la comunitat educativa; per a l’aula, ja que enriqueix les activitats d'aprenentatge en introduir continguts educatius amb elements familiars i sistèmics; per interpretar la convivència a l’escola, ja que potencia la inclusió en la resolució de conflictes; per a la tasca educadora, ja ens ajuda al professorat a tenir una mirada diferent sobre els alumnes i les seves famílies, acceptant-los i potenciant-los com a persones. Només a partir d’aquesta base es pot ensenyar i aprendre.
Ja fa un temps que vaig llegir la memòria de la llicència d’estudis de la M. José Monteagudo Aplicació de la Pedagogia Sistèmica al Pla d’Acció Tutorial d’un centre de secundaria obligatòria i he comprovat com és d’efectiva en la pràctica. En el dia a dia veiem com el treball de les emocions és una necessitat bàsica per als nostres alumnes, però també veiem com és de difícil trencar la rutina de l’hora setmanal de tutoria, moltes vegades desaprofitada i altres emprada per altres menesters, descuidant aquesta vessant tant enriquidora de la personalitat i tant beneficiosa per a la cohesió grupal.
