dijous, 13 de desembre del 2012

El grups flexibles, o desdoblaments en les matèries instrumentals, com a estratègia organitzativa d’atenció a la diversitat



Fa uns dies comentava en l’entrada anterior que per atendre la diversitat en els centres tenim diferents alternatives a nivell organitzatiu. La meva experiència com a psicopedagoga i alhora docent d’atenció a la diversitat, em diu que no és el mateix un grup flexible que una estructura de grups per nivells.

Els agrupaments flexibles són una estratègia organitzativa i curricular per a atendre la diversitat de ritmes d’aprenentatge, d’interessos i característiques de l’alumnat, és a dir, aquella organització de les aules en grups reduïts d’alumnes de cada classe, nivell o cicle, segons un criteri de necessitats educatives concretes que habitualment es dóna únicament en les àrees instrumentals, és a dir, els alumnes pertanyen a grups ordinaris i només s’agrupen de forma diferent per atendre les seves necessitats específiques en llengües i matemàtiques. La finalitat és donar un suport individualitzat a l’alumnat amb un desfasament curricular important. La dinàmica d’aquests agrupaments homogenis ha de preveure les condicions d’entrada i sortida dels alumnes als grups, que, a més, poden ser de composició diferent segons les matèries a treballar. 

Aquesta estratègia cal aplicar-la amb un cert grau de reflexió per evitar caure en els seus desavantatges. Així, hi ha el risc de convertir els grups creats en rígids i tancats, i si això succeís estaríem davant un nou tipus de segregació de l’alumnat, ja que no tindrien la possibilitat de sortir-ne mai, ni d’altres d’incorporar-s’hi. I, sobretot, el risc de generar efectes no desitjats com l’etiquetatge entre l’alumnat, que desembocaria en desqualificacions dels uns cap als altres i en autopercepcions negatives que incidirien de forma directa en l’autoestima de l’alumnat i el clima de centre. 

Per evitar-ho es podria optar per diversificar també l’oferta d’agrupament, és a dir, un alumne pot estar en un grup en el àrea de matemàtiques i en un altre més avançat en el de llengua, per exemple, perquè les seves dificultats se situarien únicament en la primera matèria.Tanmateix, per formar grups flexibles en les millors condicions, una de les mesures imprescindibles seria que cada centre, a través de la Comissió d’Atenció a la Diversitat (CAD), establís els criteris pedagògics d’adscripció i de sortida dels alumnes als grups per tal que els avantatges de la segregació temporal siguin efectivament això, avantatges, que minimitzin els desavantatges de la incidència en l’autoestima dels alumnes, que per altra banda, en aquests casos sempre hi ha.

També caldrà ajudar a que tot el professorat cregui i s’impliqui en la proposta. Un centre inclusiu és aquell que ajusta la seva proposta educativa al seu alumnat i al seu context social i cultural, només així es poden fer propostes inclusives. 

Us recomano la lectura del capítol de Echeitia, G.; Rodríguez V. M. (2007). "Colaborando desde el asesoramiento pedagógico al desarrollo de una educación escolar más inclusiva" (pàg. 21-42) del llibre de Bonals, J. i Sánchez-Cano M. (coords.), 2007, Manual de Asesoramiento Psicopedagógico. Graó. D’acord amb els autors, la inclusió i l’exclusió educativa es configuren en bona mesura com a processos dialèctics, de tal manera que quan la inclusió avança, es redueix o s’eliminen el processos d’exclusió, que en forma de barreres per a l’aprenentatge i la participació interactuen negativament amb les condicions personals i socials de determinats alumnes. Vegem-ho gràficament:
 

Nous atacs a l'educació

No tinc paraules per expressar el meu desànim davant els nous atacs a l'educació i la poca o nul·la resposta que som capaços de donar. 

Avui he sabut que les retallades de personal són importants en els EAP's amb el rerefons de la privatització, de fet ja s'estan privatitzant determinats serveis. 

Un servei tant fonamental per a l'atenció a la diversitat com els Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) els estan reduint a la meitat...

Si no els aturem, no s'aturaran, arribarem a nivells dels anys 50...