Actualitat educativa

Actualitat educativa

Conegueu l'estat de l'educació a Catalunya en 15 minuts:

Roda de premsa de presentació de l'Anuari 2011 de la Fundació Jaume Bofill. L'estat de l'educació a Catalunya.

Es tracta d'una anàlisi exhaustiva i ambiciosa de l'estat de l'educació formal, no formal i al llarg de la vida- al nostre país. 


 

Pedagogia sistèmica

Aquest estiu he rellegit el llibre de la Mercè Traveset La Pedagogía Sistémica. Fundamentos y pràctica  i no serà la darrera vegada que ho faci. És d’aquelles lectures que sempre necessites recordar per ajudar-te a analitzar el passat, allò que ha succeït, i per tenir en compte tant en la presa de decisions en la nostra tasca educativa diària, com en les intervencions psicopedagògiques.

L’autora ens introdueix en la pedagogia sistèmica, la qual suposa un canvi molt profund en les actituds de tothom que intervé en l’educació, i ho fa d’una manera clara i amb exemples pràctics que ens ajuden a entendre i contextualitzar la teoria. Serveix per entendre l'escola com a organització, ja que afavoreix la cooperació entre els membres la comunitat educativa; per a l’aula, ja que enriqueix les activitats d'aprenentatge en introduir continguts educatius amb elements familiars i sistèmics; per interpretar la  convivència a l’escola, ja que potencia la inclusió en la resolució de conflictes; per a la tasca educadora, ja ens ajuda al professorat a tenir una mirada diferent sobre els alumnes i les seves famílies, acceptant-los i potenciant-los com a persones. Només a partir d’aquesta base es pot ensenyar i aprendre.

Ja fa un temps que vaig llegir la memòria de la llicència d’estudis de la M. José Monteagudo Aplicació de la Pedagogia Sistèmica al Pla d’Acció Tutorial d’un centre de secundaria obligatòria i he comprovat com és d’efectiva en la pràctica. En el dia a dia veiem com el treball de les emocions és una necessitat bàsica per als nostres alumnes, però també veiem com és de difícil trencar la rutina de l’hora setmanal de tutoria, moltes vegades desaprofitada i altres emprada per altres menesters, descuidant aquesta vessant tant enriquidora de la personalitat i tant beneficiosa per a la cohesió grupal.

Efectes de l’increment de les ratios en la qualitat de l’educació

L’augment d’un 10-20% de les ràtios a les aules tindrà, inevitablement, conseqüències negatives sobre la qualitat de l’educació. Si bé afectarà de manera desigual als centres, també ho farà de manera desigual en els alumnes i els més afectats seran aquells que tinguin més necessitats educatives, doncs ja sabem que aquestes no només depenen de les seves característiques personals, sinó també del context en el que aprenen.

En qualsevol cas els efectes d’aquesta precarització de la qualitat seran especialment greus per aquells centres que contemplen la segregació com una fórmula vàlida per a l’estructura organitzativa i distribució dels alumnes en grups, ja que els fets li donen arguments per continuar mantenint l’estigmatització com a una forma d’apartar els mals alumnes d’aquells que volen estudiar.  

Oblidem-nos de l’equitat, de la inclusió i com a conseqüència, de la qualitat. Són paraules amb les que s’omplen la boca els nostres governants però que només escriuen en les instruccions d’inici de curs i utilitzen en el moment que els convé, sense tenir cap política educativa que les promogui,  abocant a la precarietat, a la segregació i a la iniquitat.

Tampoc cal anar a la postura oposada a la que promou el Govern, no necessàriament amb menys ràtio s’aconsegueix més equitat i menys segregació, però sí està clar que a ràtios més altes, més justificades queden les propostes de segregació. Una ràtio alta per exemple, pot ser argument decisiu en un equip docent concret a l’hora de segregar a alumnes que simplement tenen un trastorn de TDA-H o dislèxia perquè el professorat no pot perdre ni uns segons a acostar-s’hi a recordar-los l’ús de l’agenda i, ni molt menys, a programar un examen escrit diferent o oral. I no podem descartar el perill que aquesta situació podria conduir a la necessitat de fer fora de les escoles ordinàries a aquells alumnes que no segueixen i concentrar-los en escoles especials.

Tots sabem que, més o menys, els alumnes afectats de les dificultats esmentades poden ser atesos sense gaire dificultat a l’aula ordinària, requereix un esforç petit que només depèn de l’actitud del professorat. Però la situació canvia quan un alumne amb aquest mateix trastorn és alhora un alumne amb risc d’exclusió social per les característiques del seu entorn sociocultural.

Està clar doncs, que l’augment de ràtios perjudica especialment l’escola pública, però a qui beneficia? A banda de la reducció de la despesa que exigeix la crisi, un augment de les ràtios només afavoreix l’escola concertada que podrà concentrar més alumnes en els mateixos centres amb la mateixa despesa, però que farà augmentar els seus beneficis. I això per què? Doncs perquè tothom sap que les condicions de treball a les escoles públiques s’enduriran molt amb les retallades ja que continuarà concentrant, com fins ara, sinó més, a aquell alumnat amb més necessitats educatives i per tant, amb més necessitat d’atenció individualitzada, cosa que pot accentuar la fugida de famílies de la pública cap a la concertada com una manera de salvar la situació.

Hi ha el rumors que estant tancant línies del grup de 3 anys i obligant a les escoles a tenir fins 29 infants  en una mateixa classe. Això ja és un fet a l’escola Mare Nostrum d’Horta, un centre que sempre ha treballat per l’equitat educativa i la inclusió, i especialment perquè al barri hi ha una alta concentració d’escoles concertades. És una manera subtil de desviar la demanda de l’escola pública cap a la concertada. Si tanquen línies no hi haurà possibilitats d’accedir-hi i les escoles del voltant els rebran amb els braços oberts. Realment vergonyós.

Pecha Kucha

Una de las coses més interessants que vaig redescobrir a les jornades de Novadors van ser les presentacions en format Pecha Kucha. Aquesta manera de presentar es va iniciar a Tòquio l’any 2003 per després expandir-se arreu en el món del disseny i després de l’empresa en general, però com que té grans possibilitats didàctiques i educatives s’està utilitzant actualment en educació tant per fer presentacions el professorat com l’alumnat.

Es tracta d’un format ràpid de presentació:  20 diapositives amb una frase i una imatge amb una durada de 20 segons cadascuna, o bé un vídeo de 20 segons fan que el total de la presentació duri 6 minuts i 40 segons per exposar la seva idea, de manera que el públic experimenta una gran diversitat de presentacions en un breu període de temps.

En finalitzar les presentacions, l'esdeveniment es transforma en un espai de trobada entre els participants, provocant la unió entre innovadors amb diferents perfils creatius. Podeu consultar aquí el programa de Pecha kuchas de Novadors 2012.

Jornades Novadors Alcoi 2012

Feia temps que no anava a jornades TIC-TAC i la veritat és que les trobava a faltar i no m'ho vaig pensar gens quan en Ramon Barlam m'hi va convidar.

Novadors és una associació que es va constituir en febrer del 2003 i està formada per professorat d’Educació Infantil, Primària, Secundària, Universitat, alumnat de magisteri i psicopedagogia, equips directius de centres, psicopedagogs, psicòlegs i educadors en general. Ja vaig assistir a una de les primeres convocatòries l'any 2004 a Morella.

La convocatòria de les jornades ha estat un fòrum de debat i de reflexió sobre l’articulació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació i el seu objectiu és donar a conèixer experiències que s’estan duent a terme en educació. Vaig aprendre molt i molt i m‘ha donat noves energies per tancar el curs, fer vacances tot desconnectant i preparant amb forces per tornar a engegar l’inici de curs.

Van haver-hi conferències molt interessants així com una activitat molt innovadora: el banc de coneixements que alguns companys van compartir amb la resta dels assistents, així com tallers per conèixer noves formes d’aprendre en entorns educatius 3D, mireu el vídeo d'Espurnik:

Final de curs

Ha estat un tercer trimestre intens i un fi de curs inesperat. Per què sempre s’acaba el curs de la mateixa manera? A bastants alumnes els arriba la desesperança després de la primera avaluació. Quan ensopeguen hi ha que pensen que no ho podran superar i es deixen anar. Al tercer trimestre, fins i tot aquells que pensaven al segon trimestre que 6 o 7 assignatures es poden superar amb dificultats, però que es poden superar, comencen a deixar-se anar.

Llavors, el clima del centre s’enrareix, comença l’augment de la tensió. Alguns alumnes deixen d’anar a classe, altres hi van al centre però romanen per racons i passadissos i de sobte només queden unes poques setmanes per acabar el curs i arriba aquella setmana de bogeria plena d’exàmens de totes les assignatures i, darrera el treball de síntesi i no t’has adonat i ja no veus més els alumnes en una situació normalitzada. Una setmana més d'exàmens de recuperació de reunions, entrevistes  i elaboració d’informes i punt final. En alguns centres no hi ha ni festa final de curs ni orla pels alumnes de 4t. Enguany convocatòria d’exàmens al setembre i dossiers de treball per a l’estiu. I desesperança en els docents per al proper inici de curs.

LA FUNDACIÓ BOFILL DENUNCIA QUE MOLTS INSTITUTS DE SECUNDARIA SEPAREN ELS ALUMNES PER NIVELL

Aquesta pràctica que la fundació qualifica de generalitzada, consisteix  a separar els alumnes tenint en compte el nivell acadèmic, una política que pot arribar a triplicar els casos de fracàs escolar i que s'hauria d'eradicar completament.

Segons les dades de l'entitat, un terç dels instituts separa sempre els estudiants en dos grups (els que consideren més i menys competents), i un altre terç ho fa en només determinades assignatures, mentre que el terç restant no fa diferències.

L'informe de la Fundació Bofill del qual es pot consultar aquí un dossier de premsa, és una anàlisi a fons dels èxits i les dificultats del model actual d'escola catalana, que Ricard Aymerich, Josep Lluró i Enric Roca han elaborat a partir d'un seminari de nou sessions amb una trentena d'experts i l'assessorament d'especialistes internacionals en la publicació Junts a l’aula,  en el que es destaca que la manera de reduir el fracàs escolar i incrementar l'índex d'excel·lència a l'escola catalana no és separar l'alumnat, sinó millorar el model comprensiu, que passa per l'atenció individualitzada a la diversitat dins de la mateixa aula, que es redueixi el currículum amb l'objectiu de crear una cultura comuna entre els alumnes que se centri en les àrees més essencials, entre les quals cita la llengua, les matemàtiques, la ciència, la cultura, l'art i l'esport.

També proposa que hi hagi igualtat de recursos entre els centres, respectant-ne l'autonomia i tenint en compte que tenen necessitats diferents, i que l’escola pública assumeix més alumnes amb dificultats que la concertada.

A banda, rebutja la reforma plantejada pel govern de Mariano Rajoy de reduir l'ESO a tres anys i tem que això suposi avançar el final de l'escolarització obligatòria. Reclama que quart d'ESO mantingui un tronc comú per a tot el grup, sumat a matèries optatives o específiques. 

Isabel Solé i la comprensió lectora

Abans de Nadal, el 14 de desembre, vaig assistir a la conferencia de la Isabel Solé a l’Auditori del MACBA (Barcelona).  Ho vaig fer amb molt d’interès i il•lusió, ja que aquesta autora sempre m’ha acostat als temes que més m’interessen del meu àmbit professional: l’assessorament psicopedagògic. Una de les publicacions que més m’han influït professionalment ha estat el capítol 2 de l’obra el Constructivisme a l’aula Disponibilidad para el aprendizaje y sentido del aprendizaje que us recomano llegir tranquil•lament, aturant-vos a pensar a cada pas.

La sala estava plena de gom a gom i vaig trobar la conferència molt interessant, tot i que conec perfectament les seves idees i estratègies de lectura, com sabeu, el tema de la comprensió lectora sempre ha estat per a mi un aspecte clau de l’aprenentatge al qual he dedicat molt del meu temps, des de lectures, a preparar material per als meus alumnes i especialment,  a reflexionar sobre la pràctica a l’aula.

Perquè aprendre a llegir, a entendre el que llegim, entenc que s’ha de fer des de la vessant afectiva, per convertir-se en lector/a i per utilitzar la lectura per aprendre, lluny d’aquella dita de “la letra con sangre entra”.

Enguany estic molt entossudida amb què els meus dos grups d’alumnes de 2n d’ESO escriguin quan més millor. Hem començat amb un dossier per treballar els aspectes previs a la lectura: autor, temàtica, context del llibre i han treballat interessats. Ara llegim col•lectivament a l’aula, ens aturem a parlar sobre el que hem entès i sobre el que passarà a continuació... Abans de començar però, faig amb la seva ajuda un resum oral del que hem llegit fins aquell moment, i en acabar el capítol tornem a fer una breu síntesi del que hem llegit. Dediquem a aquesta activitat dues hores a la setmana i la tercera anem a l’aula d’informàtica i escrivim el resum dels capítols llegits amb processador de textos. Jo recullo els seus escrits de l’aula virtual, els imprimeixo i corregeixo i els retorno corregits. Per tal que s’hi fixin els dono com a feina per a casa passar en net el text a la llibreta. Massa feina!!

Una part dels alumnes d’un dels grups s’ha rebelat davant les meves propostes i han deixat molt clar que escriure és molt feixuc i que l’endemà d’haver llegit ja no se’n recorden del que han entès i per tant no poden escriure ni fer un resum. És clar, els he dit! No és que no us en recordeu del que heu llegit, és que no seguiu la lectura, esteu per jugar i riure (tenim lectura a última hora de la tarda) i no seguiu el fil de la història. Però els alumnes, com els clients, sempre tenen la raó. 

Una mica de disciplina no està de més ;-)  així que hem arribat a un acord: ells es comprometen a seguir la lectura amb atenció i a interpretar el que van llegint i jo els canvio l’activitat a l’aula d’informàtica. En lloc de fer un resum faran una presentació de diapositives per parelles explicant la seva versió lliure del llibre, L’illa del tresor d’Stevenson, amb text i imatges i en els criteris d’avaluació queda clar que no valdrà qualsevol text ni qualsevol imatge. En acabat la presentació l’hauran d’explicar a la classe.

Com diu la Isabel Sole, no s’aprèn a llegir de cop, és un procés complex i opac que molts alumnes no poden aprendre a fer tot sols: cal mostrar-los les estratègies que condueixen a la interpretació d’un text. Altres alumnes no necessiten aquest ajut. No saben ben bé per què és així.

Però la Isabel va facilitar unes dades prou esgarrifadores que demostren que el nostre sistema educatiu aporta una formació lectora de nivell mitjà amb un percentatge important de nivell baix:
• El 22% dels alumnes d'ensenyament primari acaben aquesta etapa sense les competències lectores per a superar l'ESO.
• El 20% dels alumnes de 4t. són al llindar baix de comprensió lectora.
• Només el 4% dels alumnes de quinze anys són al llindar superior de comprensió lectora i saben integrar fonts diverses no coherents. El 14% són al llindar baix.

La conclusió és que la dificultat de la lectura no és responsabilitat de l'individu, perquè no hi ha cap raó perquè cap infant no aprengui a llegir si compta amb els recursos materials i emocionals necessaris.

Us poso un quants enllaços: la conferència La comprensió lectora,una clau per a l’aprenentatge  i si ho preferiu, una síntesi de les idees que va exposar. Per completar la diversitat de recursos, al final un vídeo del mateix acte.

El recurs de les WebQuest

Aquell any treballava en un institut del Vallès Occidental. Aleshores les estratègies d’atenció a la diversitat no eren mereixedores d’aquest nom ja que allà senzillament es feia la segregació de tot el grup a 3r i 4t d’ESO i es feien grups separats per a determinades assignatures a 1r i 2n. Jo feia de tutora en un grup de 4t i tot i que ja cobria amb escreix les hores de docència que m’estan assignades per llei, em van encarregar  de fer Ciències  Socials en un grup d’10 alumnes de 2n.

L’equip docent no estava gens cohesionat. Hi havia una coordinadora dels grups de primer cicle que ni intentava la cohesió. Eren 9 nois i una noia. Aviat vam ser 9  ja que un dels nois tenia un comportament tant fora de lloc que va caler ingressar-lo i després va passar a l’hospital de dia. A finals de curs ja no va poder ser mantenir a l’aula un segon noi de família desestructurada que va venir del Pirineu, que no volia estar on estava i només somiava amb marxar. Aquell any faria els 16 i encara estava a segon.  Se li va aconseguir una plaça d’ajudant en una gossera que el noi va agrair molt. Un tercer va haver de marxar del poble assetjat per un grup neonazi . A finals de curs érem 6.

Sembla una història de terror però us asseguro que és ben real. Una bogeria per una psicopedagoga que somiava amb canviar l’ensenyament als instituts, que volia fer-ho bé, acostar-se als alumnes, copsar les seves necessitats i atendre-les. Això no és possible aconseguir-ho impartint la matèria a partir d’un llibre de text, i com sempre, vaig elaborar els materials didàctics. Com que les aules d’informàtica estaven molt desaprofitades no em va ser difícil aconseguir reservar-ne una per a  dues de les tres hores setmanals.

Cercant per la xarxa vaig trobar recursos interessants que a un grup d’alumnes tan inquiet els va costar valorar com a tals. Vam treballar, entre altres recursos,  la Tècnica del mosaïc que tenia la seva part lúdica en el Taller de mosaïcs on-line i amb no poques dificultats vaig formar 3 grups de treball cooperatiu per treballar amb un nou recurs que havia descobert uns anys endarrere, una webquest sobre Roma un imperi desaparegut !

Què és una WebQuest ? "Una WebQuest és una proposta didàctica de recerca guiada, que utilitza principalment recursos d’Internet. Té en compte el desenvolupament de les competències bàsiques, contempla el treball cooperatiu i la responsabilitat individual, prioritza la construcció del coneixement mitjançant la transformació de la informació en la creació d’un producte i conté una avaluació directa del procés i dels resultats."   Aquesta és la definició consensuada a les segones jornades de Webquest (2006)

Una webquest  (creada pels inventors d’aquesta activitat didàctica Bernie Dodge i Tom March, de la Universitat de San Diego i difosa entre nosaltres per la Carme Barba) fa la recerca guiada sobre un tema específic utilitzant com diu la definició anterior  fonamentalment recursos d'Internet ja preseleccionats, i de transformar posteriorment la informació en un treball personal a través d’un procés d’anàlisi, síntesi i avaluació.

Per què treballar amb WebQuest? Com diu Jordi Adell:  Les WebQuest estimulen als alumnes no només a adquirir informació nova, sinó també a integrar-la amb la que ja tenen ja, coordinar-la amb l'aconseguida pels companys per elaborar un producte o solucionar un problema. Les WebQuest són cada vegada més populars entre els docents que utilitzen la Internet a l'aula perquè són activitats relativament senzilles de planificar (ja que "estratègies" semblants a les WebQuest, s'usen des de fa anys), interessants per als alumnes, fàcils d'adaptar a les nostres necessitats i que produeixen resultats molt positius".

Va costar que els alumnes s’acostumessin a treballar junts, a respectar-se mínimament, però mica a mica els vaig ajudar a adaptar-se, jo també havia d’aprendre, creant documents d’ajuda i pactant amb ells les normes. El premi va ser per a tots, tant per a ells com per a mi. El dia de la presentació als grups de la tasca feta amb una presentació de diapositives, no oblidaré les seves cares de satisfacció, explicant el que havien fet, el que havien après sobre Roma i els romans, em van sorprendre a mi, i es van sorprendre ells mateixos.

Així doncs, us animo a descobrir aquest recurs, si és que encara no ho heu fet, i atrevir-vos a treballar amb els alumnes.  Us deixo alguns enllaços interessants:

Directori de Webquests en català, castellà i altres llengües
WebQuest en castella1 WebQuest castella2
 De mestra a mestra Selecció de WebQuest
Webquest i competències
Tot sobre WebQuest     Directori Webquest

Somos la marea de gente todos diferentes...

Aquest Scene Mob s'ha realitzat per commemorar el 40è aniversari d'ECOM. El seu objectiu és promoure la igualtat d'oportunitats de les persones amb discapacitat física. ECOM és un moviment associatiu, creat el 1971, que aglutina més de 175 associacions de persones amb discapacitat física de tot l'Estat espanyol (145 de les quals són de Catalunya).  (Directors: Santi Hausmann i Daniel Feixas)

Projectes telemàtics

Pedagògicament sempre m’ha interessat el procediment de la comprensió lectora. Crec que el seu correcte assoliment és un dels dèficits que arrossega l’escola en el nostre context. Això ja ho deia fa 15 anys enrere i la veritat és que en general, aquesta realitat no ha canviat gaire, malgrat molts esforços dels professionals. Però d'altra banda, també observem a les escoles i instituts que una part important de docents basa l'aprenentatge de la llengua, especialment en edats que van del 10 als 16 anys, en l'estudi de la gramàtica, morfologia, sintaxis, etc. donant prioritat als aspectes conceptuals per sobre dels comunicatius. I, és clar, jo sempre ho dic als meus alumnes quan es queixen que han de tornar a escriure fent primer un esborrany: a llegir, escriure i parlar correctament, se n'aprèn llegint, escrivint i parlant quan més millor.

Fa molt de temps que m'interesso pel tema. Inicialment vaig compartir aquesta inquietud amb altres companyes i companyes i vam tirar endavant el projecte telemàtic El món de Harry Potter.  Quan vam veure que amb els llibres de Harry Potter no n'hi havia prou vam reconvertir el projecte en El món dels llibres. Ambdós projectes van ser tot un èxit de participació tant a nivell quantitatiu com qualitatiu i gairebé vam morir d'èxit.

El món del llibres ha funcionat com a projecte telemàtic fins a finals del curs 2007-2008. Actualment no funciona plenament com a tal, ja que després de vuit d’anys de funcionament no hem sabut trobar els suports necessaris per part de l'Administració per tal que la tasca de l’equip coordinador no resulti una feina més afegida a la nostra tasca docent sense més recompensa que la gran satisfacció de promoure activitats motivadores per als nostres alumnes. Tanmateix, continuem organitzant fòrums en la mesura que les nostres càrregues professionals i familiars ens ho permeten, però de forma limitada tant al nombre de fòrums com al de les escoles participants, de manera que darrerament organitzem dos fòrums durant el curs, un a primària i un altre a secundària. També posem a disposició de qualsevol docent, sigui usuari registrat o no, tot el material didàctic que els participants en el projecte han anat elaborant al llarg d’aquests anys.

Avui voldria parlar del programa Llegim en parella. Una alumna meva, estudiant de psicopedagogia, va realitzar les seves pràctiques en les activitats de recerca i és a través d'ella que vaig conèixer-lo. És un programa educatiu que utilitza la tutoria entre iguals per a la millora de la competència lectora.La tutoria entre iguals és un mètode d’aprenentatge cooperatiu basat en la creació de parelles de persones, cap d’elles professor professional de l’altra, que aprenen a través d’una activitat estructurada amb un objectiu comú, conegut i compartit (com seria l’adquisició d’una competència curricular: la comprensió lectora en aquest programa), que s’assoleix a través d’un marc de relació planificat pel professor. Us interessa? Mireu aquest interessant vídeo...

     

Temps per al joc

Temps de treball dels pares, temps d'escola dels nens i reivindicació del joc com a activitat conjunta que els ajuda a créixer. Interessant aquest article de Jaume Funes:  
El calendari i els horaris .... dels infants

Un altre especialista, Oriol Ripoll, ens explica com mitjançant el joc s'aprèn a gestionar conflictes.

Coeducació

Sembla que a Anglaterra tornen a ressorgir centres educatius només per a nois. Els partidaris de l'escolarització escolar per sexes justifiquen aquesta segregació en un augment del rendiment i una baixada del fracàs escolar, principalment en nois.  El Periódico, 12 de juny de 2011.

Molts experts coincideixen a dir que la qualitat de l'ensenyament no depèn d'aquesta segregació que anomenen com a educació diferenciada. És més, pedagògicament continua sent vàlida la reivindicació dels valors de la coeducació.

Existeixen prejudicis sexistes a l’escola?

Durant el procés d’ensenyament/aprenentatge la construcció social del gènere, assumida per la institució escolar forma part del currículum ocult, ja que és transmesa pel professorat d’una forma inconscient: actituds, tons de veu, forma d’adreçar-nos a l’alumnat llenguatge utilitzat, continguts que no s’ensenyen...

Així, sabem que cada llenguatge conté una forma de representar el món. En català, com en altres idiomes, existeix una ambigüitat doncs no sempre el gènere masculí representa universalitat. Això provoca manca de precisió i sovint és menysprea l’aportació femenina, tot i que es procura parlar de l'alumnat, del professorat; també se sap que en el llibres de text, àmpliament utilitzats, la proporció d’imatges masculines és superior en tres vegades a la femenina i que quant als continguts es peca per omissió de la figura femenina.

I què passa a les aules? La major part del professorat declara no tenir actituds sexistes. És clar ja hem dit que l’actitud és inconscient, el professorat transmet estereotips sexistes en la seva forma de vestir, d’adreçar-se a l’alumnat. Repercuteix també en les expectatives del professorat, dones: capacitat del llenguatge, homes: més raonament matemàtic, i això sí que és molt important. El sexisme no sols influeix en l’autoconcepte, l'autoestima, sinó també en la percepció que cada sexe té de l’altre. Així, els nois sovint es comporten de forma sexista per tal de ser acceptar dins un grup.

Quina és l'alternativa? La coeducació

Al llarg del temps l’escola, com la societat, ha avançat bastant en aquest aspecte, ara bé pot ser ara la discriminació per raons de sexe és més subtil. La coeducació és el desenvolupament integral dels alumnes i les alumnes, prestant una atenció especial a l’acceptació del propi sexe, el coneixement de l’altre i la convivència enriquidora entre ambdós. Es tracta de formar en un sistema de valors no jerarquitzats pel gènere.

Criteris pedagògics de la coeducació

Tota la comunitat educativa ha d’implicar-se i ser coherent en tots els àmbits: projecte educatiu, currículum, orientació professional, tutories... Aquest procés ha de ser intencional, continu de tota la comunitat educativa, sobre les actituds de l’alumnat i del professorat ja que el seu objectiu prioritari ha de ser fomentar climes d’acceptació i de convivència adequats, per això els objectius es van assolint gradualment i cal marcar-se submetes.

Per tant, ensenyament mixt, no és coeducació, tampoc ho és transmetre uns determinats continguts. Cal integrar en la pràctica educativa els valors, habilitats, etc. històricament atorgats a les dones, eliminar els estereotips sexistes i potenciar el desenvolupament de les dones que estan en desavantatge, per exemple davant assignatures “masculines”.

Es tracta un cop més, d’integrar les diferències valorant i respectant la diversitat. No es tracta d’acostar-se ni al model femení ni al masculí, sinó a un model de persona. Parlem de valors humans.

Per què costa tant eliminar la discriminació de gènere a l’escola

La falta de preparació del professorat, com en altres temes, és cabdal. Cal donar suport al professorat per tal que pugui repensar la seva forma d’ensenyar. Comptar amb recursos adequats també condiciona però allò que és més determinant com hem comentat són les actuacions coherents:  per exemple, si les finalitats educatives i les programacions recullen aquestes actituds, cal avaluar-les.

Com condiciona la societat aquesta discriminació de gènere?

La igualtat d’oportunitats vol dir que l’educació disposi de recursos per tal que cap persona es vegi impedida de desenvolupar al màxim les seves potencialitats. Els agents que fomenten aquesta desigualtat són: l'estatus social, els condicionaments familiars, l'educació rebuda els primers anys. (L’Educació Infantil no és obligatòria), Els mètodes d’ensenyament (comprensivitat de l’educació)...

Unes reflexions arran d'escoltar al filòsof Emilio Lledó:

No estimo allò que ensenyo
sinó a qui ensenyo

Diu el meu amic Eladi que li espanta una mica la rotunditat del "No estimo allò que ensenyo" perquè ell, mestre, quan ensenya poesia o altres variants de l'expressió escrita, també estima allò que està ensenyant. I pensa que quan es dóna aquesta circumstància és quan pot ensenyar-ho millor i els alumnes acostumen a viure-ho i aprendre-ho millor.

Jo crec que aquest filòsof amant de la filosofia diu això amb tanta rotunditat per destacar la seva atenció preferent a l'alumne. El vaig sentir parlant, no és una frase llegida, potser no es gaire fidedigna del tot i seria més correcte dirr: No només estimo allò que ensenyo, també a qui ensenyo. Però aleshores l'alumne queda en igualtat amb la matèria i jo vaig entendre que per ell l'alumne està per damunt d'allò que ensenya...

En aquests temps tan convulsos que corren, en que gairebé tot està globalitzat,

Cal globalitzar la capacitat d'estimar