No a les retallades, no a la LOMCE

 

Dimarts 23 d'abril Sant Jordi reivindicatiu

Una de les activitats proposades és fer roses grogues per portar-les a la manifestació del 28 d’abril.

Dijous 25 d'abril A les 21 hores, cassolades a les portes dels centres on es realitzin tancades.

Diumenge 28 d'abril, a les 11:30 Manifestació a Barcelona. des del  Pg. de Gràcia / Aragó fins a la Plaça de Catalunya, i a continuació baixada per Via Laietana fins al Parlament.

Treballem per competències?

Sabem que el concepte «competència» neix com a resposta a les limitacions de l’ensenyament tradicional. El problema, no és que s’utilitzin mètodes tradicionals, que n’hi ha d’interessants, per exemple, la teoria de l'aprenentatge significatiu d'Ausubel que dóna sentit a la classe magistral, sinó que s’utilitzin en exclusiva i a partir del llibre de text, també gairebé en exclusiva i amb finalitats reproductives. 

Treballar per competències implica fer-ho a partir de coneixements interrelacionats amb habilitats i actituds, no només conceptes, i tenir en compte que la finalitat de l’educació és el ple desenvolupament de la persona, i que per això també s’han de contemplar els àmbits social, interpersonal, personal i professional.

Les competències bàsiques de l'escolaritat obligatòria no s'han d'entendre com un compliment de mínims, són complexes i impliquen un ple desenvolupament d'habilitats i estratègies que porten a l'autonomia i a poder desenvolupar un projecte de vida. Però en el context escolar sovint s'acostuma a entendre com una relació de continguts mínims, simplificats, reduïts, per a oferir als «alumnes que no poden ser del tot competents», però en el context de l'escola inclusiva, hem de tenir clar que tothom pot arribar a ser competent, a tenir el seu propi projecte de vida.

Així doncs, canviar la manera d'ensenyar, no implica exigir menys, doncs la societat en la que vivim exigeix, i molt. Saber comunicar-se amb correcció tenint en compte el context és una competència bàsica. Un alumne amb dificultats d’aprenentatge, amb l’ajut que li escau, la podrà aconseguir. Un altre alumne amb altes capacitats també, i potser també  li caldrà ajut. Això s’aconsegueix amb equitat, eliminació de barreres, igualtat d’oportunitats... Cada persona té, o hauria de poder tenir, el seu propi projecte de vida. I tot plegat és més fàcil aprendre-ho dels altres i treballant amb els altres.

L'administració educativa ha publicat finalment les orientacions per al desplegament del currículum de les matèries instrumentals, les quals podeu consultar en els enllaços següents:

Orientacions desplegament currículum llengua

Orientacions desplegament currículum Matemàtiques

 

Glogster i altres eines de presentació

Un bon amic expert en això de les noves tecnologies en va parlar d'una eina molt creativa com a possible substitut de les presentacions en Power Point. I ho vaig provar amb molt d’èxit amb els meus alumnes del practicum de Psicopedagogia de la UOC.

Ara m’he animat a provar-ho amb els meus alumnes del CV del Taller de llengües de l’institut i en les properes setmanes hi anirem penjant les produccions dels alumnes.

GLOGSTER és una eina web 2.0, excel·lent per comunicar de forma visual qualsevol tema del vostre interès.  Glogster permet incorporar amb molta facilitat textos, enllaços a altres pàgines web, imatges i arxius d'àudio o vídeo, tant des del nostre ordinador com des d'Internet.

És una eina molt atractiva en oferir una gran varietat d'estils de disseny per anar configurant els diferents apartats que formen part del pòster: marcs per les imatges, reproductors d'àudio i vídeo, títols, fons, objectes ... En definitiva, es tracta de cartells interactius i multimèdia.

Per a què podem utilitzar un glog? Fonamentalment com a suport de produccions orals, escrites o audiovisuals:

- Guies turístiques

-     Biografies

-     Reportatges

-     Cartells de divulgació i animació sobre libres, pel·lícules, etc.

-    Anuncis, campanyes publicitàries

L’aplicació està en anglès però tens  un  magnífic tutorial que t’ajudarà a coneixe'l. Consulta també la pàgina web i veuràs un munt de pòsters per trobar idees.

Això vol dir que els arxius .ppt estan obsolets? No necessàriament. De bones presentacions en .ppt se’n poder fer, mireu sinó les recomanacions d’aquesta presentació. També n’hi d’altres eines novedoses que estan tenint molt d’èxit com ara Prezi i altres de similars. Es tracta de triar l’eina adequada per als objectius de la tasca.

La segregació escolar a Catalunya

La Fundació Bofill ens alerta de nou del risc de fragmentació social davant la situació actual de la segregació escolar al nostre país en l'estudi Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativa local  

En la seva web publica algunes de les conclusions de l'informe on demana corresponsabilitat als municipis i al Departament d'Ensenyament per garantir que es posi fi a les escoles segregades que la crisi econòmica actual ha accentuat:

• La reducció de l'abandonament educatiu prematur o la millora de les competències educatives dels estudiants  NO són possibles en un context de segregació escolar.
• La lluita contra la segregació escolar a Catalunya ha estat una política absent, malgrat l'existència d'un clar marge d'actuació de la política educativa.
• La segregació escolar és sempre superior a la segregació urbana i això ens mostra l'existència d'un marge important d'acció per a la política educativa.
• Els ajuntaments estudiats exprimeixen el marc legal i aprofiten tots els espais possibles de corresponsabilitat educativa amb el Departament d'Ensenyament.
• Alguns dels municipis estudiats compten amb elevades proporcions d'alumnat d'origen immigrat i malgrat això aconsegueixen una bona distribució de l'alumnat en risc educatiu.

És a dir, la segregació escolar :

• repercuteix negativament sobre els resultats del conjunt del sistema.
•  accentua les diferències de rendiment entre alumnat nadiu i no nadiu.
• redueix les oportunitats educatives de l’alumnat més desafavorit.
• dificulta la lluita contra l’abandonament educatiu prematur.
• perjudica la cohesió social.

Quelcom que es pot comprovar a escoles i instituts.

Amigos de los proyectos telemáticos

Todavía me emociono cuando oigo el tintineo inconfundible de la música de Harry Potter... Y hoy me he emocionado especialmente al encontrarme por casualidad con una página de uno de los muchos blogs de mi buena amiga Eugenia Retamal, de la que me permitido enlazar la presentación que pongo al final del post.

Ya he comentado en este blog mi relación con los proyectos telemáticos y las muchas satisfacciones que me ofrecieron, a mí y a mis alumnos, los buenos colegas que encontré, hoy amigos. Como Eugenia, yo también pensaba que: "...cada día, habrá más colegas sumándose a iniciativas de este tipo que, están cambiando la escuela y que hacen que no existan fronteras. Todos, aprendiendo de todos. ¿No es maravilloso?" 

Y es cierto que a nivel individual, aquellos que nos iniciamos con las nuevas tecnologías en las aulas no hemos dejado de trabajar con ellas ni de enseñar a nuestros alumnos a aprender con ellas, pero todos sabemos que la escuela, en general, no ha cambiado mucho, que sigue siendo cierto que un médico medieval se vería perdido en un hospital actual pero que un profesor medieval daría clases sin muchas complicaciones en nuestras aulas actuales.

También por casualidad he leído la publicación: Les TIC i la transformació de l'educació en l'economia del coneixement de Robert B. Kozma. Sus conclusiones son escalofriantes:

....la recerca també deixa clar que les TIC no són actualment un component central de la pràctica diària dins l’aula a les escoles d’arreu del planeta. Tot i que molts professors utilitzen les TIC, les fan servir principalment per preparar les lliçons i, quan les usen a l’aula, és com a suport a la seva presentació. Pocs professors fan que els seus alumnes utilitzin les TIC regularment durant les lliçons.

Per tant, les TIC gairebé no queden registrades en la pantalla educativa. Arreu del món, les escoles i les classes continuen tenint el mateix aspecte que tenien a principis del segle xx. Els alumnes troben a les escoles aules estructurades amb horaris específics; els professors cobreixen el contingut estàndard amb classes magistrals davant d’una classe àmplia mentre els alumnes escolten; els alumnes treballen individualment per memoritzar fets i procediments senzills i reprodueixen aquest coneixement en les avaluacions. L’ús de les noves TIC, fins al dia d’avui, només ha reforçat aquest model.

En mis años de docencia como especialista de Psicopedagogía nunca he tenido problemas para utilizar las aulas de informática, ni los ordenadores portátiles allá donde los ha habido. Y todos sabemos que los institutos están insuficientemente dotados de recursos TIC si se utilizaran normalmente, pero también es verdad que los pocos recursos con los que contamos están, efectivamente, desaprovechados. Y no parece que todo esto vaya a cambiar repentinamente…

Stop ley Wert

Entrevista al gran maestro Tonucci. Éste es su abstract y al final el vídeo.

• La educación no puede ser competitiva, debe ser cooperativa, los alumnos deben compartir la experiencia.
• El juez de todo lo que ocurre en la escuela no puede ser el mercado, debe ser la felicidad.
• Seguimos ofreciendo a todos una escuela para pocos, que no reconoce, no ofrece, un abanico amplio de lenguajes.
• La educación infantil es fundamental porque en los primeros años se ponen los cimientos de lo que se va a construir a lo largo de la vida.
• La diversidad es un derecho, no puede ser un criterio de selección o de exclusión
• Evaluar es la capacidad de medir el progreso, no el valor absoluto.
• La educación debe ser pública.
• Cuando tenemos un hijo queremos que sea feliz. La educación debe estar conectada con la realización de sus deseos.

La reivindicación:

Todos estos puntos los habíamos ganado, no podemos permitirnos perderlos.

Hay que apoyar a los buenos maestros, muchas veces se encuentran solos en la escuela.

L'estel de Nadal

Felicitacions de Nadal, 1r A Curs 2012-2013

Buscar l’estel de Nadal
pot ser el joc de cada dia
perquè l’estel hi és tot l’any.

És amagat a un somriure
o fent que brillin els ulls
en mirades inflamades.

És al fons d’una abraçada
i en la mà que t’ofereixen,
si has caigut, per aixecar-te.

Tots som estels de Nadal.
Recordem-ho i ajudem-nos
fent llum per fer un món millor.

                                  Eladi Martínez

El grups flexibles, o desdoblaments en les matèries instrumentals, com a estratègia organitzativa d’atenció a la diversitat

Fa uns dies comentava en l’entrada anterior que per atendre la diversitat en els centres tenim diferents alternatives a nivell organitzatiu. La meva experiència com a psicopedagoga i alhora docent d’atenció a la diversitat, em diu que no és el mateix un grup flexible que una estructura de grups per nivells.

Els agrupaments flexibles són una estratègia organitzativa i curricular per a atendre la diversitat de ritmes d’aprenentatge, d’interessos i característiques de l’alumnat, és a dir, aquella organització de les aules en grups reduïts d’alumnes de cada classe, nivell o cicle, segons un criteri de necessitats educatives concretes que habitualment es dóna únicament en les àrees instrumentals, és a dir, els alumnes pertanyen a grups ordinaris i només s’agrupen de forma diferent per atendre les seves necessitats específiques en llengües i matemàtiques. La finalitat és donar un suport individualitzat a l’alumnat amb un desfasament curricular important. La dinàmica d’aquests agrupaments homogenis ha de preveure les condicions d’entrada i sortida dels alumnes als grups, que, a més, poden ser de composició diferent segons les matèries a treballar. 

Aquesta estratègia cal aplicar-la amb un cert grau de reflexió per evitar caure en els seus desavantatges. Així, hi ha el risc de convertir els grups creats en rígids i tancats, i si això succeís estaríem davant un nou tipus de segregació de l’alumnat, ja que no tindrien la possibilitat de sortir-ne mai, ni d’altres d’incorporar-s’hi. I, sobretot, el risc de generar efectes no desitjats com l’etiquetatge entre l’alumnat, que desembocaria en desqualificacions dels uns cap als altres i en autopercepcions negatives que incidirien de forma directa en l’autoestima de l’alumnat i el clima de centre. 

Per evitar-ho es podria optar per diversificar també l’oferta d’agrupament, és a dir, un alumne pot estar en un grup en el àrea de matemàtiques i en un altre més avançat en el de llengua, per exemple, perquè les seves dificultats se situarien únicament en la primera matèria.Tanmateix, per formar grups flexibles en les millors condicions, una de les mesures imprescindibles seria que cada centre, a través de la Comissió d’Atenció a la Diversitat (CAD), establís els criteris pedagògics d’adscripció i de sortida dels alumnes als grups per tal que els avantatges de la segregació temporal siguin efectivament això, avantatges, que minimitzin els desavantatges de la incidència en l’autoestima dels alumnes, que per altra banda, en aquests casos sempre hi ha.

També caldrà ajudar a que tot el professorat cregui i s’impliqui en la proposta. Un centre inclusiu és aquell que ajusta la seva proposta educativa al seu alumnat i al seu context social i cultural, només així es poden fer propostes inclusives. 

Us recomano la lectura del capítol de Echeitia, G.; Rodríguez V. M. (2007). "Colaborando desde el asesoramiento pedagógico al desarrollo de una educación escolar más inclusiva" (pàg. 21-42) del llibre de Bonals, J. i Sánchez-Cano M. (coords.), 2007, Manual de Asesoramiento Psicopedagógico. Graó. D’acord amb els autors, la inclusió i l’exclusió educativa es configuren en bona mesura com a processos dialèctics, de tal manera que quan la inclusió avança, es redueix o s’eliminen el processos d’exclusió, que en forma de barreres per a l’aprenentatge i la participació interactuen negativament amb les condicions personals i socials de determinats alumnes. Vegem-ho gràficament: