dimarts, 31 de gener de 2012

Isabel Solé i la comprensió lectora

Abans de Nadal, el 14 de desembre, vaig assistir a la conferencia de la Isabel Solé a l’Auditori del MACBA (Barcelona).  Ho vaig fer amb molt d’interès i il•lusió, ja que aquesta autora sempre m’ha acostat als temes que més m’interessen del meu àmbit professional: l’assessorament psicopedagògic. Una de les publicacions que més m’han influït professionalment ha estat el capítol 2 de l’obra el Constructivisme a l’aula Disponibilidad para el aprendizaje y sentido del aprendizaje que us recomano llegir tranquil•lament, aturant-vos a pensar a cada pas.

La sala estava plena de gom a gom i vaig trobar la conferència molt interessant, tot i que conec perfectament les seves idees i estratègies de lectura, com sabeu, el tema de la comprensió lectora sempre ha estat per a mi un aspecte clau de l’aprenentatge al qual he dedicat molt del meu temps, des de lectures, a preparar material per als meus alumnes i especialment,  a reflexionar sobre la pràctica a l’aula.

Perquè aprendre a llegir, a entendre el que llegim, entenc que s’ha de fer des de la vessant afectiva, per convertir-se en lector/a i per utilitzar la lectura per aprendre, lluny d’aquella dita de “la letra con sangre entra”.

Enguany estic molt entossudida amb què els meus dos grups d’alumnes de 2n d’ESO escriguin quan més millor. Hem començat amb un dossier per treballar els aspectes previs a la lectura: autor, temàtica, context del llibre i han treballat interessats. Ara llegim col•lectivament a l’aula, ens aturem a parlar sobre el que hem entès i sobre el que passarà a continuació... Abans de començar però, faig amb la seva ajuda un resum oral del que hem llegit fins aquell moment, i en acabar el capítol tornem a fer una breu síntesi del que hem llegit. Dediquem a aquesta activitat dues hores a la setmana i la tercera anem a l’aula d’informàtica i escrivim el resum dels capítols llegits amb processador de textos. Jo recullo els seus escrits de l’aula virtual, els imprimeixo i corregeixo i els retorno corregits. Per tal que s’hi fixin els dono com a feina per a casa passar en net el text a la llibreta. Massa feina!!

Una part dels alumnes d’un dels grups s’ha rebelat davant les meves propostes i han deixat molt clar que escriure és molt feixuc i que l’endemà d’haver llegit ja no se’n recorden del que han entès i per tant no poden escriure ni fer un resum. És clar, els he dit! No és que no us en recordeu del que heu llegit, és que no seguiu la lectura, esteu per jugar i riure (tenim lectura a última hora de la tarda) i no seguiu el fil de la història. Però els alumnes, com els clients, sempre tenen la raó. 

Una mica de disciplina no està de més ;-)  així que hem arribat a un acord: ells es comprometen a seguir la lectura amb atenció i a interpretar el que van llegint i jo els canvio l’activitat a l’aula d’informàtica. En lloc de fer un resum faran una presentació de diapositives per parelles explicant la seva versió lliure del llibre, L’illa del tresor d’Stevenson, amb text i imatges i en els criteris d’avaluació queda clar que no valdrà qualsevol text ni qualsevol imatge. En acabat la presentació l’hauran d’explicar a la classe.

Com diu la Isabel Sole, no s’aprèn a llegir de cop, és un procés complex i opac que molts alumnes no poden aprendre a fer tot sols: cal mostrar-los les estratègies que condueixen a la interpretació d’un text. Altres alumnes no necessiten aquest ajut. No saben ben bé per què és així.

Però la Isabel va facilitar unes dades prou esgarrifadores que demostren que el nostre sistema educatiu aporta una formació lectora de nivell mitjà amb un percentatge important de nivell baix:
• El 22% dels alumnes d'ensenyament primari acaben aquesta etapa sense les competències lectores per a superar l'ESO.
• El 20% dels alumnes de 4t. són al llindar baix de comprensió lectora.
• Només el 4% dels alumnes de quinze anys són al llindar superior de comprensió lectora i saben integrar fonts diverses no coherents. El 14% són al llindar baix.

La conclusió és que la dificultat de la lectura no és responsabilitat de l'individu, perquè no hi ha cap raó perquè cap infant no aprengui a llegir si compta amb els recursos materials i emocionals necessaris.

Us poso un quants enllaços: la conferència La comprensió lectora,una clau per a l’aprenentatge  i si ho preferiu, una síntesi de les idees que va exposar. Per completar la diversitat de recursos, al final un vídeo del mateix acte.

dilluns, 2 de gener de 2012

El recurs de les WebQuest

Aquell any treballava en un institut del Vallès Occidental. Aleshores les estratègies d’atenció a la diversitat no eren mereixedores d’aquest nom ja que allà senzillament es feia la segregació de tot el grup a 3r i 4t d’ESO i es feien grups separats per a determinades assignatures a 1r i 2n. Jo feia de tutora en un grup de 4t i tot i que ja cobria amb escreix les hores de docència que m’estan assignades per llei, em van encarregar  de fer Ciències  Socials en un grup d’10 alumnes de 2n.

L’equip docent no estava gens cohesionat. Hi havia una coordinadora dels grups de primer cicle que ni intentava la cohesió. Eren 9 nois i una noia. Aviat vam ser 9  ja que un dels nois tenia un comportament tant fora de lloc que va caler ingressar-lo i després va passar a l’hospital de dia. A finals de curs ja no va poder ser mantenir a l’aula un segon noi de família desestructurada que va venir del Pirineu, que no volia estar on estava i només somiava amb marxar. Aquell any faria els 16 i encara estava a segon.  Se li va aconseguir una plaça d’ajudant en una gossera que el noi va agrair molt. Un tercer va haver de marxar del poble assetjat per un grup neonazi . A finals de curs érem 6.

Sembla una història de terror però us asseguro que és ben real. Una bogeria per una psicopedagoga que somiava amb canviar l’ensenyament als instituts, que volia fer-ho bé, acostar-se als alumnes, copsar les seves necessitats i atendre-les. Això no és possible aconseguir-ho impartint la matèria a partir d’un llibre de text, i com sempre, vaig elaborar els materials didàctics. Com que les aules d’informàtica estaven molt desaprofitades no em va ser difícil aconseguir reservar-ne una per a  dues de les tres hores setmanals.

Cercant per la xarxa vaig trobar recursos interessants que a un grup d’alumnes tan inquiet els va costar valorar com a tals. Vam treballar, entre altres recursos,  la Tècnica del mosaïc que tenia la seva part lúdica en el Taller de mosaïcs on-line i amb no poques dificultats vaig formar 3 grups de treball cooperatiu per treballar amb un nou recurs que havia descobert uns anys endarrere, una webquest sobre Roma un imperi desaparegut !

Què és una WebQuest ? "Una WebQuest és una proposta didàctica de recerca guiada, que utilitza principalment recursos d’Internet. Té en compte el desenvolupament de les competències bàsiques, contempla el treball cooperatiu i la responsabilitat individual, prioritza la construcció del coneixement mitjançant la transformació de la informació en la creació d’un producte i conté una avaluació directa del procés i dels resultats."   Aquesta és la definició consensuada a les segones jornades de Webquest (2006)

Una webquest  (creada pels inventors d’aquesta activitat didàctica Bernie Dodge i Tom March, de la Universitat de San Diego i difosa entre nosaltres per la Carme Barba) fa la recerca guiada sobre un tema específic utilitzant com diu la definició anterior  fonamentalment recursos d'Internet ja preseleccionats, i de transformar posteriorment la informació en un treball personal a través d’un procés d’anàlisi, síntesi i avaluació.

Per què treballar amb WebQuest? Com diu Jordi AdellLes WebQuest estimulen als alumnes no només a adquirir informació nova, sinó també a integrar-la amb la que ja tenen ja, coordinar-la amb l'aconseguida pels companys per elaborar un producte o solucionar un problema. Les WebQuest són cada vegada més populars entre els docents que utilitzen la Internet a l'aula perquè són activitats relativament senzilles de planificar (ja que "estratègies" semblants a les WebQuest, s'usen des de fa anys), interessants per als alumnes, fàcils d'adaptar a les nostres necessitats i que produeixen resultats molt positius".

Va costar que els alumnes s’acostumessin a treballar junts, a respectar-se mínimament, però mica a mica els vaig ajudar a adaptar-se, jo també havia d’aprendre, creant documents d’ajuda i pactant amb ells les normes. El premi va ser per a tots, tant per a ells com per a mi. El dia de la presentació als grups de la tasca feta amb una presentació de diapositives, no oblidaré les seves cares de satisfacció, explicant el que havien fet, el que havien après sobre Roma i els romans, em van sorprendre a mi, i es van sorprendre ells mateixos.

Així doncs, us animo a descobrir aquest recurs, si és que encara no ho heu fet, i atrevir-vos a treballar amb els alumnes.  Us deixo alguns enllaços interessants:

Directori de Webquests en català, castellà i altres llengües
WebQuest en castella1 WebQuest castella2
 De mestra a mestra Selecció de WebQuest
Webquest i competències
Tot sobre WebQuest     Directori Webquest