dijous, 12 de juliol del 2012

Efectes de l’increment de les ratios en la qualitat de l’educació

L’augment d’un 10-20% de les ràtios a les aules tindrà, inevitablement, conseqüències negatives sobre la qualitat de l’educació. Si bé afectarà de manera desigual als centres, també ho farà de manera desigual en els alumnes i els més afectats seran aquells que tinguin més necessitats educatives, doncs ja sabem que aquestes no només depenen de les seves característiques personals, sinó també del context en el que aprenen.

En qualsevol cas els efectes d’aquesta precarització de la qualitat seran especialment greus per aquells centres que contemplen la segregació com una fórmula vàlida per a l’estructura organitzativa i distribució dels alumnes en grups, ja que els fets li donen arguments per continuar mantenint l’estigmatització com a una forma d’apartar els mals alumnes d’aquells que volen estudiar.  

Oblidem-nos de l’equitat, de la inclusió i com a conseqüència, de la qualitat. Són paraules amb les que s’omplen la boca els nostres governants però que només escriuen en les instruccions d’inici de curs i utilitzen en el moment que els convé, sense tenir cap política educativa que les promogui,  abocant a la precarietat, a la segregació i a la iniquitat.

Tampoc cal anar a la postura oposada a la que promou el Govern, no necessàriament amb menys ràtio s’aconsegueix més equitat i menys segregació, però sí està clar que a ràtios més altes, més justificades queden les propostes de segregació. Una ràtio alta per exemple, pot ser argument decisiu en un equip docent concret a l’hora de segregar a alumnes que simplement tenen un trastorn de TDA-H o dislèxia perquè el professorat no pot perdre ni uns segons a acostar-s’hi a recordar-los l’ús de l’agenda i, ni molt menys, a programar un examen escrit diferent o oral. I no podem descartar el perill que aquesta situació podria conduir a la necessitat de fer fora de les escoles ordinàries a aquells alumnes que no segueixen i concentrar-los en escoles especials.

Tots sabem que, més o menys, els alumnes afectats de les dificultats esmentades poden ser atesos sense gaire dificultat a l’aula ordinària, requereix un esforç petit que només depèn de l’actitud del professorat. Però la situació canvia quan un alumne amb aquest mateix trastorn és alhora un alumne amb risc d’exclusió social per les característiques del seu entorn sociocultural.

Està clar doncs, que l’augment de ràtios perjudica especialment l’escola pública, però a qui beneficia? A banda de la reducció de la despesa que exigeix la crisi, un augment de les ràtios només afavoreix l’escola concertada que podrà concentrar més alumnes en els mateixos centres amb la mateixa despesa, però que farà augmentar els seus beneficis. I això per què? Doncs perquè tothom sap que les condicions de treball a les escoles públiques s’enduriran molt amb les retallades ja que continuarà concentrant, com fins ara, sinó més, a aquell alumnat amb més necessitats educatives i per tant, amb més necessitat d’atenció individualitzada, cosa que pot accentuar la fugida de famílies de la pública cap a la concertada com una manera de salvar la situació.

Hi ha el rumors que estant tancant línies del grup de 3 anys i obligant a les escoles a tenir fins 29 infants  en una mateixa classe. Això ja és un fet a l’escola Mare Nostrum d’Horta, un centre que sempre ha treballat per l’equitat educativa i la inclusió, i especialment perquè al barri hi ha una alta concentració d’escoles concertades. És una manera subtil de desviar la demanda de l’escola pública cap a la concertada. Si tanquen línies no hi haurà possibilitats d’accedir-hi i les escoles del voltant els rebran amb els braços oberts. Realment vergonyós.

dimarts, 10 de juliol del 2012

Pecha Kucha

Una de las coses més interessants que vaig redescobrir a les jornades de Novadors van ser les presentacions en format Pecha Kucha. Aquesta manera de presentar es va iniciar a Tòquio l’any 2003 per després expandir-se arreu en el món del disseny i després de l’empresa en general, però com que té grans possibilitats didàctiques i educatives s’està utilitzant actualment en educació tant per fer presentacions el professorat com l’alumnat.

Es tracta d’un format ràpid de presentació:  20 diapositives amb una frase i una imatge amb una durada de 20 segons cadascuna, o bé un vídeo de 20 segons fan que el total de la presentació duri 6 minuts i 40 segons per exposar la seva idea, de manera que el públic experimenta una gran diversitat de presentacions en un breu període de temps.

En finalitzar les presentacions, l'esdeveniment es transforma en un espai de trobada entre els participants, provocant la unió entre innovadors amb diferents perfils creatius. Podeu consultar aquí el programa de Pecha kuchas de Novadors 2012.


Jornades Novadors Alcoi 2012

Feia temps que no anava a jornades TIC-TAC i la veritat és que les trobava a faltar i no m'ho vaig pensar gens quan en Ramon Barlam m'hi va convidar.


Novadors és una associació que es va constituir en febrer del 2003 i està formada per professorat d’Educació Infantil, Primària, Secundària, Universitat, alumnat de magisteri i psicopedagogia, equips directius de centres, psicopedagogs, psicòlegs i educadors en general. Ja vaig assistir a una de les primeres convocatòries l'any 2004 a Morella.

La convocatòria de les jornades ha estat un fòrum de debat i de reflexió sobre l’articulació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació i el seu objectiu és donar a conèixer experiències que s’estan duent a terme en educació. Vaig aprendre molt i molt i m‘ha donat noves energies per tancar el curs, fer vacances tot desconnectant i preparant amb forces per tornar a engegar l’inici de curs.

Van haver-hi conferències molt interessants així com una activitat molt innovadora: el banc de coneixements que alguns companys van compartir amb la resta dels assistents, així com tallers per conèixer noves formes d’aprendre en entorns educatius 3D, mireu el vídeo d'Espurnik:

Final de curs

Ha estat un tercer trimestre intens i un fi de curs inesperat. Per què sempre s’acaba el curs de la mateixa manera? A bastants alumnes els arriba la desesperança després de la primera avaluació. Quan ensopeguen hi ha que pensen que no ho podran superar i es deixen anar. Al tercer trimestre, fins i tot aquells que pensaven al segon trimestre que 6 o 7 assignatures es poden superar amb dificultats, però que es poden superar, comencen a deixar-se anar.

Llavors, el clima del centre s’enrareix, comença l’augment de la tensió. Alguns alumnes deixen d’anar a classe, altres hi van al centre però romanen per racons i passadissos i de sobte només queden unes poques setmanes per acabar el curs i arriba aquella setmana de bogeria plena d’exàmens de totes les assignatures i, darrera el treball de síntesi i no t’has adonat i ja no veus més els alumnes en una situació normalitzada. Una setmana més d'exàmens de recuperació de reunions, entrevistes  i elaboració d’informes i punt final. En alguns centres no hi ha ni festa final de curs ni orla pels alumnes de 4t. Enguany convocatòria d’exàmens al setembre i dossiers de treball per a l’estiu. I desesperança en els docents per al proper inici de curs.