Glogster i altres eines de presentació

Un bon amic expert en això de les noves tecnologies en va parlar d'una eina molt creativa com a possible substitut de les presentacions en Power Point. I ho vaig provar amb molt d’èxit amb els meus alumnes del practicum de Psicopedagogia de la UOC.

Ara m’he animat a provar-ho amb els meus alumnes del CV del Taller de llengües de l’institut i en les properes setmanes hi anirem penjant les produccions dels alumnes.

GLOGSTER és una eina web 2.0, excel·lent per comunicar de forma visual qualsevol tema del vostre interès.  Glogster permet incorporar amb molta facilitat textos, enllaços a altres pàgines web, imatges i arxius d'àudio o vídeo, tant des del nostre ordinador com des d'Internet.

És una eina molt atractiva en oferir una gran varietat d'estils de disseny per anar configurant els diferents apartats que formen part del pòster: marcs per les imatges, reproductors d'àudio i vídeo, títols, fons, objectes ... En definitiva, es tracta de cartells interactius i multimèdia.

Per a què podem utilitzar un glog? Fonamentalment com a suport de produccions orals, escrites o audiovisuals:

- Guies turístiques

-     Biografies

-     Reportatges

-     Cartells de divulgació i animació sobre libres, pel·lícules, etc.

-    Anuncis, campanyes publicitàries

L’aplicació està en anglès però tens  un  magnífic tutorial que t’ajudarà a coneixe'l. Consulta també la pàgina web i veuràs un munt de pòsters per trobar idees.

Això vol dir que els arxius .ppt estan obsolets? No necessàriament. De bones presentacions en .ppt se’n poder fer, mireu sinó les recomanacions d’aquesta presentació. També n’hi d’altres eines novedoses que estan tenint molt d’èxit com ara Prezi i altres de similars. Es tracta de triar l’eina adequada per als objectius de la tasca.

Amigos de los proyectos telemáticos

Todavía me emociono cuando oigo el tintineo inconfundible de la música de Harry Potter... Y hoy me he emocionado especialmente al encontrarme por casualidad con una página de uno de los muchos blogs de mi buena amiga Eugenia Retamal, de la que me permitido enlazar la presentación que pongo al final del post.

Ya he comentado en este blog mi relación con los proyectos telemáticos y las muchas satisfacciones que me ofrecieron, a mí y a mis alumnos, los buenos colegas que encontré, hoy amigos. Como Eugenia, yo también pensaba que: "...cada día, habrá más colegas sumándose a iniciativas de este tipo que, están cambiando la escuela y que hacen que no existan fronteras. Todos, aprendiendo de todos. ¿No es maravilloso?" 

Y es cierto que a nivel individual, aquellos que nos iniciamos con las nuevas tecnologías en las aulas no hemos dejado de trabajar con ellas ni de enseñar a nuestros alumnos a aprender con ellas, pero todos sabemos que la escuela, en general, no ha cambiado mucho, que sigue siendo cierto que un médico medieval se vería perdido en un hospital actual pero que un profesor medieval daría clases sin muchas complicaciones en nuestras aulas actuales.

También por casualidad he leído la publicación: Les TIC i la transformació de l'educació en l'economia del coneixement de Robert B. Kozma. Sus conclusiones son escalofriantes:

....la recerca també deixa clar que les TIC no són actualment un component central de la pràctica diària dins l’aula a les escoles d’arreu del planeta. Tot i que molts professors utilitzen les TIC, les fan servir principalment per preparar les lliçons i, quan les usen a l’aula, és com a suport a la seva presentació. Pocs professors fan que els seus alumnes utilitzin les TIC regularment durant les lliçons.

Per tant, les TIC gairebé no queden registrades en la pantalla educativa. Arreu del món, les escoles i les classes continuen tenint el mateix aspecte que tenien a principis del segle xx. Els alumnes troben a les escoles aules estructurades amb horaris específics; els professors cobreixen el contingut estàndard amb classes magistrals davant d’una classe àmplia mentre els alumnes escolten; els alumnes treballen individualment per memoritzar fets i procediments senzills i reprodueixen aquest coneixement en les avaluacions. L’ús de les noves TIC, fins al dia d’avui, només ha reforçat aquest model.

En mis años de docencia como especialista de Psicopedagogía nunca he tenido problemas para utilizar las aulas de informática, ni los ordenadores portátiles allá donde los ha habido. Y todos sabemos que los institutos están insuficientemente dotados de recursos TIC si se utilizaran normalmente, pero también es verdad que los pocos recursos con los que contamos están, efectivamente, desaprovechados. Y no parece que todo esto vaya a cambiar repentinamente…

Pecha Kucha

Una de las coses més interessants que vaig redescobrir a les jornades de Novadors van ser les presentacions en format Pecha Kucha. Aquesta manera de presentar es va iniciar a Tòquio l’any 2003 per després expandir-se arreu en el món del disseny i després de l’empresa en general, però com que té grans possibilitats didàctiques i educatives s’està utilitzant actualment en educació tant per fer presentacions el professorat com l’alumnat.

Es tracta d’un format ràpid de presentació:  20 diapositives amb una frase i una imatge amb una durada de 20 segons cadascuna, o bé un vídeo de 20 segons fan que el total de la presentació duri 6 minuts i 40 segons per exposar la seva idea, de manera que el públic experimenta una gran diversitat de presentacions en un breu període de temps.

En finalitzar les presentacions, l'esdeveniment es transforma en un espai de trobada entre els participants, provocant la unió entre innovadors amb diferents perfils creatius. Podeu consultar aquí el programa de Pecha kuchas de Novadors 2012.

Jornades Novadors Alcoi 2012

Feia temps que no anava a jornades TIC-TAC i la veritat és que les trobava a faltar i no m'ho vaig pensar gens quan en Ramon Barlam m'hi va convidar.

Novadors és una associació que es va constituir en febrer del 2003 i està formada per professorat d’Educació Infantil, Primària, Secundària, Universitat, alumnat de magisteri i psicopedagogia, equips directius de centres, psicopedagogs, psicòlegs i educadors en general. Ja vaig assistir a una de les primeres convocatòries l'any 2004 a Morella.

La convocatòria de les jornades ha estat un fòrum de debat i de reflexió sobre l’articulació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació i el seu objectiu és donar a conèixer experiències que s’estan duent a terme en educació. Vaig aprendre molt i molt i m‘ha donat noves energies per tancar el curs, fer vacances tot desconnectant i preparant amb forces per tornar a engegar l’inici de curs.

Van haver-hi conferències molt interessants així com una activitat molt innovadora: el banc de coneixements que alguns companys van compartir amb la resta dels assistents, així com tallers per conèixer noves formes d’aprendre en entorns educatius 3D, mireu el vídeo d'Espurnik:

El recurs de les WebQuest

Aquell any treballava en un institut del Vallès Occidental. Aleshores les estratègies d’atenció a la diversitat no eren mereixedores d’aquest nom ja que allà senzillament es feia la segregació de tot el grup a 3r i 4t d’ESO i es feien grups separats per a determinades assignatures a 1r i 2n. Jo feia de tutora en un grup de 4t i tot i que ja cobria amb escreix les hores de docència que m’estan assignades per llei, em van encarregar  de fer Ciències  Socials en un grup d’10 alumnes de 2n.

L’equip docent no estava gens cohesionat. Hi havia una coordinadora dels grups de primer cicle que ni intentava la cohesió. Eren 9 nois i una noia. Aviat vam ser 9  ja que un dels nois tenia un comportament tant fora de lloc que va caler ingressar-lo i després va passar a l’hospital de dia. A finals de curs ja no va poder ser mantenir a l’aula un segon noi de família desestructurada que va venir del Pirineu, que no volia estar on estava i només somiava amb marxar. Aquell any faria els 16 i encara estava a segon.  Se li va aconseguir una plaça d’ajudant en una gossera que el noi va agrair molt. Un tercer va haver de marxar del poble assetjat per un grup neonazi . A finals de curs érem 6.

Sembla una història de terror però us asseguro que és ben real. Una bogeria per una psicopedagoga que somiava amb canviar l’ensenyament als instituts, que volia fer-ho bé, acostar-se als alumnes, copsar les seves necessitats i atendre-les. Això no és possible aconseguir-ho impartint la matèria a partir d’un llibre de text, i com sempre, vaig elaborar els materials didàctics. Com que les aules d’informàtica estaven molt desaprofitades no em va ser difícil aconseguir reservar-ne una per a  dues de les tres hores setmanals.

Cercant per la xarxa vaig trobar recursos interessants que a un grup d’alumnes tan inquiet els va costar valorar com a tals. Vam treballar, entre altres recursos,  la Tècnica del mosaïc que tenia la seva part lúdica en el Taller de mosaïcs on-line i amb no poques dificultats vaig formar 3 grups de treball cooperatiu per treballar amb un nou recurs que havia descobert uns anys endarrere, una webquest sobre Roma un imperi desaparegut !

Què és una WebQuest ? "Una WebQuest és una proposta didàctica de recerca guiada, que utilitza principalment recursos d’Internet. Té en compte el desenvolupament de les competències bàsiques, contempla el treball cooperatiu i la responsabilitat individual, prioritza la construcció del coneixement mitjançant la transformació de la informació en la creació d’un producte i conté una avaluació directa del procés i dels resultats."   Aquesta és la definició consensuada a les segones jornades de Webquest (2006)

Una webquest  (creada pels inventors d’aquesta activitat didàctica Bernie Dodge i Tom March, de la Universitat de San Diego i difosa entre nosaltres per la Carme Barba) fa la recerca guiada sobre un tema específic utilitzant com diu la definició anterior  fonamentalment recursos d'Internet ja preseleccionats, i de transformar posteriorment la informació en un treball personal a través d’un procés d’anàlisi, síntesi i avaluació.

Per què treballar amb WebQuest? Com diu Jordi Adell:  Les WebQuest estimulen als alumnes no només a adquirir informació nova, sinó també a integrar-la amb la que ja tenen ja, coordinar-la amb l'aconseguida pels companys per elaborar un producte o solucionar un problema. Les WebQuest són cada vegada més populars entre els docents que utilitzen la Internet a l'aula perquè són activitats relativament senzilles de planificar (ja que "estratègies" semblants a les WebQuest, s'usen des de fa anys), interessants per als alumnes, fàcils d'adaptar a les nostres necessitats i que produeixen resultats molt positius".

Va costar que els alumnes s’acostumessin a treballar junts, a respectar-se mínimament, però mica a mica els vaig ajudar a adaptar-se, jo també havia d’aprendre, creant documents d’ajuda i pactant amb ells les normes. El premi va ser per a tots, tant per a ells com per a mi. El dia de la presentació als grups de la tasca feta amb una presentació de diapositives, no oblidaré les seves cares de satisfacció, explicant el que havien fet, el que havien après sobre Roma i els romans, em van sorprendre a mi, i es van sorprendre ells mateixos.

Així doncs, us animo a descobrir aquest recurs, si és que encara no ho heu fet, i atrevir-vos a treballar amb els alumnes.  Us deixo alguns enllaços interessants:

Directori de Webquests en català, castellà i altres llengües
WebQuest en castella1 WebQuest castella2
 De mestra a mestra Selecció de WebQuest
Webquest i competències
Tot sobre WebQuest     Directori Webquest

Projectes telemàtics

Pedagògicament sempre m’ha interessat el procediment de la comprensió lectora. Crec que el seu correcte assoliment és un dels dèficits que arrossega l’escola en el nostre context. Això ja ho deia fa 15 anys enrere i la veritat és que en general, aquesta realitat no ha canviat gaire, malgrat molts esforços dels professionals. Però d'altra banda, també observem a les escoles i instituts que una part important de docents basa l'aprenentatge de la llengua, especialment en edats que van del 10 als 16 anys, en l'estudi de la gramàtica, morfologia, sintaxis, etc. donant prioritat als aspectes conceptuals per sobre dels comunicatius. I, és clar, jo sempre ho dic als meus alumnes quan es queixen que han de tornar a escriure fent primer un esborrany: a llegir, escriure i parlar correctament, se n'aprèn llegint, escrivint i parlant quan més millor.

Fa molt de temps que m'interesso pel tema. Inicialment vaig compartir aquesta inquietud amb altres companyes i companyes i vam tirar endavant el projecte telemàtic El món de Harry Potter.  Quan vam veure que amb els llibres de Harry Potter no n'hi havia prou vam reconvertir el projecte en El món dels llibres. Ambdós projectes van ser tot un èxit de participació tant a nivell quantitatiu com qualitatiu i gairebé vam morir d'èxit.

El món del llibres ha funcionat com a projecte telemàtic fins a finals del curs 2007-2008. Actualment no funciona plenament com a tal, ja que després de vuit d’anys de funcionament no hem sabut trobar els suports necessaris per part de l'Administració per tal que la tasca de l’equip coordinador no resulti una feina més afegida a la nostra tasca docent sense més recompensa que la gran satisfacció de promoure activitats motivadores per als nostres alumnes. Tanmateix, continuem organitzant fòrums en la mesura que les nostres càrregues professionals i familiars ens ho permeten, però de forma limitada tant al nombre de fòrums com al de les escoles participants, de manera que darrerament organitzem dos fòrums durant el curs, un a primària i un altre a secundària. També posem a disposició de qualsevol docent, sigui usuari registrat o no, tot el material didàctic que els participants en el projecte han anat elaborant al llarg d’aquests anys.

Avui voldria parlar del programa Llegim en parella. Una alumna meva, estudiant de psicopedagogia, va realitzar les seves pràctiques en les activitats de recerca i és a través d'ella que vaig conèixer-lo. És un programa educatiu que utilitza la tutoria entre iguals per a la millora de la competència lectora.La tutoria entre iguals és un mètode d’aprenentatge cooperatiu basat en la creació de parelles de persones, cap d’elles professor professional de l’altra, que aprenen a través d’una activitat estructurada amb un objectiu comú, conegut i compartit (com seria l’adquisició d’una competència curricular: la comprensió lectora en aquest programa), que s’assoleix a través d’un marc de relació planificat pel professor. Us interessa? Mireu aquest interessant vídeo...

     

VI JORNADA D’EDUCACIÓ I TELECOMUNICACIONS de iEARN-Pangea

Avui he assistit a Barcelona a la  VI  JORNADA D’EDUCACIÓ I TELECOMUNICACIONS de iEARN-Pangea, amb l’eslògan ‘INSTRUMENTS PER TRANSFORMAR L’EDUCACIÓ’ on he tingut l’oportunitat de saludar a tants i tants companys i companyes de molts anys.

A primera hora s’ha celebrat un plenari col.laboratiu dirigit per  Paula Pérez i Micaela Manso , companyes de la Red Telar d’Argentina. Podeu consultar el document de presentació: Com utilitzar la tecnologia per impulsar els aprenentatges reals  dels nostres alumnes.

En acabat hem fet tallers, jo he trobat molt interessants el de l’Eduwiki, m’encantarà experimentar-la amb els meus alumnes, l’ha he trobat molt interessant. Per descomptat, el taller de les Webquests, que por molts que els escoltis sempre aprens coses interessants, els projectes telemàtics, eines innovadores per a la comunicació cooperativa

Abans i durant la jornada s’ha obert un espai de participació, el full de ruta, que ha girat, està girant i continuarà girant en els propers mesos al voltant d’aquest moment tan singular que estem vivint: Un ordinador per alumne a les nostres aules. El col·lectiu docent no volem que aquesta oportunitat se’n perdi en la tecnologia, sinó que empenti el canvi metodològic que tant necessita l’educació. Us convido a visitar-lo.