dijous, 24 d’octubre de 2013

Més enllà de derogar la llei Wert: Roger C. Schank

Avui dia de vaga a l'educació. Tota la comunitat educativa ha participat a la manifestació d'aquest matí a Barcelona. Jo que sóc assídua d'aquest events, feia temps que no gaudia de l'animació. I és que els carrers anaven plens de jovent. I es notava no només, en la música, els crits i els aplaudiments. N'he vist rètols i pancartes, molt i molt enginyoses, fresques, noves.I tot això per demanar que una llei faci marxa enrere, per tal que no s'apliqui. No m'ho acabo de creure el moment que estem vivint, em falten paraules per dir el que sento, quan ja n'hi havia tantes coses a canviar sense que s'aprovés aquesta llei, no només no avancem, sinó que anem enrere...

Pot ser per això avui vull parlar de Roger C. Schank. El crític més radical que he sentit del sistema educatiu actual, investigador reputat en Intel·ligència Artificial i Teoria de l'aprenentatge. Té un objectiu molt clar: acabar amb l'actual sistema educatiu, i ofereix sistemes alternatius d'aprenentatge a Socratic Arts i la seva organizació sense ànim de lucre Engines for Education.

No deixeu de llegir l'entrevista que va publicar KINDSEIN . Al programa Redes també va participar, podeu veure'l en el vídeo amb què finalitzo l'article.

diumenge, 13 d’octubre de 2013

Prova de la saviesa popular:




Atenció a la diversitat en educació infantil i primària

En anteriors posts he anat comentant l'atenció a la diversitat en l'etapa que conec més per la meva formació i experiència: l'educació secundària obligatòria, però encara hi ha aspectes que voldria contemplar més endavant. Avui em voldria detenir una mica en alguns aspectes de l'educació infantil i primària, que encara que conec menys, no m'és aliena.

Ahir mateix comentava en el post anterior l'atenció en aquesta etapa a les
necessitats educatives especials en les USEE. Avui em referiré a l'atenció educativa més primerenca a aquells alumnes que, sense tenir necessitats educatives especials, poden necessitar suport en un moment determinat per continuar progressant. I ho faré introduint un cas que vaig viure molt d'aprop.

En Pau és dels petits de la classe de primer, va néixer al novembre, és eixerit i espavilat, però li agrada reflexionar, pensar les coses abans d'actuar. És a dir, en la nostra cultura de l'estrès és un noi una mica "lent". Li agrada llegir, la seva mare l'ha fet soci de la biblioteca del seu poble i aquell inici de curs en què va fer els sis anys estava ja molt interessat en portar l'agenda al dia i en fer els deures a casa.

 Unes setmanes després de l'inici de curs en Pau va dir a la seva mare que hi havia coses que ell no sabia fer a classe i que hi havia un altre mestre que l'ajudava. A l'Ona li va semblar que el seu fill l'hi deia amb un to una mica estrany, com si li sapigués greu, com si pensés que ell no sabia tant com els seus companys, així que va demanar entrevista amb el seu tutor.


En la conversa, el mestre li va explicar que en Pau tenia dificultats per assolir els continguts de primer i que l'equip de mestres havia pensat que necessitava ajut, motiu pel qual rebia una atenció especial per part del segon mestre a l'aula ordinària. També li va parlar que en endavant seria convenient que en Pau assistís a un reforç setmanal fora de l'horari escolar, en la mateixa escola i en acabar les classes del matí. L'Ona va donar el seu permís per assistir-hi però li va comentar al tutor la prevenció d'en Pau sobre el tema.

Tot reflexionant, l'Ona no trobava els motius de la necessitat d'aquell reforç per al seu fill i recordà que sempre havia pensat que les avaluacions trimestrals de P5 li havien semblat una mica massa exigents. En Pau semblava que no feia mai res completament bé. Però també va pensar que els mestres del seu fill deurien tenir els seus motius per recomanar el reforç i que era una ajut que no podia rebutjar, al menys pel moment.

A l'inici del segon trimestre el tutor d'en Pau va tornar a parlar amb l'Ona per dir-li que s'havien fitxa't més bé i que havien arribat a la conclusió que el Pau estava progressant adequadament i que no tenia necessitat del recurs. Hores d'ara en Pau fa segon, ha fet un procés de lectoescriptura brillant, continua sent assidu de la biblioteca, i a més a més s'ha apuntat amb el seu germà a l'equip de futbol, per fer més gols que en Messi...
En Pau havia començat a seguir el Suport Escolar Personalitzat que la seva escola havia endegat, un programa, el SEP, que podeu consultar en l'enllaç anterior i que ara comentaré breument.

Si mirem la normativa, veurem que el SEP es diferencia clarament de la USEE que pogués tenir una mateixa escola, la unitat que comentava en el post anterior, i com especifica clarament la normativa:
El suport als alumnes amb necessitats educatives especials (USEE) es diferencia del SEP perquè aquest últim s’adreça als alumnes amb dificultats temporals, de seguiment dels aprenentatges, i als  alumnes amb altes capacitats.
Els especialistes reconeixen que un dels millors recursos per atendre adequadament la diversitat  és que a l'aula hi hagin dos mestres o professors que treballin de manera coordinada per atendre les diverses maneres d'aprendre. Si esteu interessats en el tema us recomano el llibre de la Teresa Huguet: Aprendre junts a l'aula: Una proposta inclusiva.

Per què doncs l'Administració diu a la normativa:
El SEP es pot realitzar dins del grup classe o en ampliació horària, en grups reduïts i de manera individualitzada, en funció de les activitats i de les necessitats de l’alumne.En cap cas s’utilitzaran aquestes hores per organitzar desdoblaments de nivell o cicle
Per què en grups reduïts que generen segregació? Per què no facilitar més recursos per tal que puguin haver-hi dos mestres a l'aula? S'està pensant potser que si hi ha aula d'educació especial (USEE) els alumnes SEP (que malament sona) siguin atesos en aquest recurs que no està pensat específicament per les seves necessitats temporals?

Personalment em sembla una mica triomfalista la primera valoració del SEP que ha publicat el departament. Entre d'altres coses perquè no explica com s'està aplicant als centres, les diferències que hi ha entre ells i la valoració de les diferents experiències. En principi hi ha aspectes positius del programa, confiem encara en la introducció de millores.

dissabte, 12 d’octubre de 2013

Les Unitats de Suport a l'Educació Especial com a mesura d'atenció a la diversitat



La inclusió és un procés sense fi que busca maneres més eficaces de respondre a la diversitat de l'alumnat.

AINSCOW, Mel "Developing inclusive education systems: what are the levers for change?". Journal of Educational Change, núm. 6, (2005)

Segons que defineix la normativa vigent, les unitats de suport a l’educació especial (USEE) ubicades centres públics, concertats i privats de primària i secundària, són un recurs per afavorir la participació de l’alumnat amb necessitats educatives especials en entorns escolars ordinaris amb el compromís de la comunitat educativa per avançar com a escola inclusiva. Podeu consultar aquí la normativa de creació d’aquestes unitats, el curs 2004-2005, així con les orientacions que es donaven l’any 2008 per constituir-les.

Tradicionalment, els alumnes amb discapacitat s’han escolaritzat en centres especials amb l’objectiu de proporcionar-los aprenentatges funcionals que els permetessin integrar-se a la societat amb més facilitat, però actualment aquesta justificació no té fonament. Experiències dutes a terme en diferents països han demostrat que la inclusió d’aquests alumnes no solament és possible i viable, sinó beneficiosa per a tothom.

D’altra banda, d’acord amb la teoria sociocultural de l’aprenentatge de Vigotski, l’ensenyament eficaç és aquell que parteix de la zona de desenvolupament efectiu de l’alumne i el fa progressar incidint en la seva zona de desenvolupament proper, a partir d’interactuar i de fer coses amb altres persones, però el factor decisiu serà l’experiència social i cultural. Així doncs, es fa difícil defensar un model educatiu que aïlli a les persones amb discapacitat i les escolaritzi en centres especials, o bé que seleccioni alumnes i els classifiqui dintre d'un mateix centre.



Les USEE són un pas intermedi entre una situació que es pretèn superar –els Centres d’Educació Especial-, almenys en teoria, i la inclusió educativa. En aquesta situació intermèdia alguns dels alumnes dels Centres d’Educació Especial passarien als centres ordinaris en un règim especial, és a dir tenen un aula d’atenció separada i alhora hi ha la possibilitat que s’incorporin també a determinades aules ordinàries amb els seus companys d’edat del centre. Vegem en la taula següent els perfils d’alumnes i els diferents recursos que tenen per normativa assignats:

Perfil d’alumnat amb NEE, assignació de recursos
Centres d’Educació Especial
USEE integrades en centres ordinaris
Altres recursos diferents d’atenció a la diversitat
Retard mental sever o profund.
Retard mental mitjà.
Retard mental lleuger.

Plurideficiència.
Trastorns de comportament, conductuals o caracterials d’origen orgànic.
Problemes inespecífics de conducta.

Trastorns Generals del Desenvolupament i de la Conducta molt greus.
Trastorns Generals del Desenvolupament i de la Conducta degudament informats i orientats.
Comportaments disruptius que atemptin contra la convivència del centre.

Dèficits sensorials associats a altres dèficits greus i permanents.
Dèficits sensorials no associats a altres dèficits greus.
Els que necessiten activitats de suport, o presenten
retards d’aprenentatge.
Trastorns motrius dependents.
Trastorns motrius semidependents associats a altres dèficits.
Els que presentin desmotivació per les activitats escolars

Trastorn de Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat greu.
Els que presentin absentisme escolar.


Ben és cert que està delimitat per normativa el reconeixement de necessitats i l’assignació de recursos. Però no és menys cert que ens podem trobar alumnes susceptibles d'USEE inclosos encara en CEE, i tampoc és inusual trobar en una USEE una barreja de tot tipus d’alumnes segons les característiques de la segona i tercera columnes de la taula, amb les greus conseqüències que per uns i altres s’ocasionen. Pensem només en la possibilitat de posar junts en un grup petit a alumnes amb retard mental lleuger i a alumnes amb conducta disruptiva, manipulativa o desafiant.

Sovint aquestes circumstàncies no es donen solament per manca de recursos. També per manca de voluntat d’inclusió en els centres. Encara hi ha molt professorat que pensa que l’excel·lència educativa només es pot aconseguir separant els alumnes “bons” dels “dolents”; que són els alumnes els que s’han adaptar a les seves classes, no que ells hagin d'adaptar res, que es miren el melic i que no estan disposats a canviar res del que fan dins l’aula perquè el que fan ja es immillorable.

En el millor dels casos, els alumnes susceptibles d’USEE es troben en aquestes unitats, però el seu grau d’inclusió és molt variable i no tenim dades oficials al respecte. Les possibilitats que s’apunten oficialment són les següents:
  • Permanència en la Unitat de Suport a l’Educació Especial a temps total.
  • A l’aula ordinària compartint amb la USEE (amb percentatges equivalents).
  • En altres fórmules organitzatives més flexibles .
En entrades posteriors aniré comentant més recursos d'atenció a la diversat en diferents supòsits.