Prova de la saviesa popular:

Atenció a la diversitat en educació infantil i primària

En anteriors posts he anat comentant l'atenció a la diversitat en l'etapa que conec més per la meva formació i experiència: l'educació secundària obligatòria, però encara hi ha aspectes que voldria contemplar més endavant. Avui em voldria detenir una mica en alguns aspectes de l'educació infantil i primària, que encara que conec menys, no m'és aliena.

Ahir mateix comentava en el post anterior l'atenció en aquesta etapa a les
necessitats educatives especials en les USEE. Avui em referiré a l'atenció educativa més primerenca a aquells alumnes que, sense tenir necessitats educatives especials, poden necessitar suport en un moment determinat per continuar progressant. I ho faré introduint un cas que vaig viure molt d'aprop.

En Pau és dels petits de la classe de primer, va néixer al novembre, és eixerit i espavilat, però li agrada reflexionar, pensar les coses abans d'actuar. És a dir, en la nostra cultura de l'estrès és un noi una mica "lent". Li agrada llegir, la seva mare l'ha fet soci de la biblioteca del seu poble i aquell inici de curs en què va fer els sis anys estava ja molt interessat en portar l'agenda al dia i en fer els deures a casa.

 Unes setmanes després de l'inici de curs en Pau va dir a la seva mare que hi havia coses que ell no sabia fer a classe i que hi havia un altre mestre que l'ajudava. A l'Ona li va semblar que el seu fill l'hi deia amb un to una mica estrany, com si li sapigués greu, com si pensés que ell no sabia tant com els seus companys, així que va demanar entrevista amb el seu tutor.

En la conversa, el mestre li va explicar que en Pau tenia dificultats per assolir els continguts de primer i que l'equip de mestres havia pensat que necessitava ajut, motiu pel qual rebia una atenció especial per part del segon mestre a l'aula ordinària. També li va parlar que en endavant seria convenient que en Pau assistís a un reforç setmanal fora de l'horari escolar, en la mateixa escola i en acabar les classes del matí. L'Ona va donar el seu permís per assistir-hi però li va comentar al tutor la prevenció d'en Pau sobre el tema.

Tot reflexionant, l'Ona no trobava els motius de la necessitat d'aquell reforç per al seu fill i recordà que sempre havia pensat que les avaluacions trimestrals de P5 li havien semblat una mica massa exigents. En Pau semblava que no feia mai res completament bé. Però també va pensar que els mestres del seu fill deurien tenir els seus motius per recomanar el reforç i que era una ajut que no podia rebutjar, al menys pel moment.

A l'inici del segon trimestre el tutor d'en Pau va tornar a parlar amb l'Ona per dir-li que s'havien fitxa't més bé i que havien arribat a la conclusió que el Pau estava progressant adequadament i que no tenia necessitat del recurs. Hores d'ara en Pau fa segon, ha fet un procés de lectoescriptura brillant, continua sent assidu de la biblioteca, i a més a més s'ha apuntat amb el seu germà a l'equip de futbol, per fer més gols que en Messi...

En Pau havia començat a seguir el Suport Escolar Personalitzat que la seva escola havia endegat, un programa, el SEP, que podeu consultar en l'enllaç anterior i que ara comentaré breument.

Si mirem la normativa, veurem que el SEP es diferencia clarament de la USEE que pogués tenir una mateixa escola, la unitat que comentava en el post anterior, i com especifica clarament la normativa:

El suport als alumnes amb necessitats educatives especials (USEE) es diferencia del SEP perquè aquest últim s’adreça als alumnes amb dificultats temporals, de seguiment dels aprenentatges, i als  alumnes amb altes capacitats.

Els especialistes reconeixen que un dels millors recursos per atendre adequadament la diversitat  és que a l'aula hi hagin dos mestres o professors que treballin de manera coordinada per atendre les diverses maneres d'aprendre. Si esteu interessats en el tema us recomano el llibre de la Teresa Huguet: Aprendre junts a l'aula: Una proposta inclusiva.

Per què doncs l'Administració diu a la normativa:

El SEP es pot realitzar dins del grup classe o en ampliació horària, en grups reduïts i de manera individualitzada, en funció de les activitats i de les necessitats de l’alumne.En cap cas s’utilitzaran aquestes hores per organitzar desdoblaments de nivell o cicle

Per què en grups reduïts que generen segregació? Per què no facilitar més recursos per tal que puguin haver-hi dos mestres a l'aula? S'està pensant potser que si hi ha aula d'educació especial (USEE) els alumnes SEP (que malament sona) siguin atesos en aquest recurs que no està pensat específicament per les seves necessitats temporals?

Personalment em sembla una mica triomfalista la primera valoració del SEP que ha publicat el departament. Entre d'altres coses perquè no explica com s'està aplicant als centres, les diferències que hi ha entre ells i la valoració de les diferents experiències. En principi hi ha aspectes positius del programa, confiem encara en la introducció de millores.