Bon decàleg

Els desdoblaments dels grups

Avui una consulta la meva bústia m’ha fet pensar de precisar el que podem entendre pel desdoblament d’un grup, ja que aquesta estratègia d’atenció a la diversitat pot presentar diferents modalitats i diferents objectius.

La forma més simple de desdoblament consisteix a dividir el grup-classe en dos grups i fer una sessió setmanal. Per fer-ho d’una manera aleatòria s’acostuma a assignar els alumnes als grups dividint la llista per la meitat. Mentre un grup fa classe al laboratori, per exemple, l’altre meitat fa anglès oral, la qual cosa suposa utilitzar espais diferents. D’aquesta manera podem aplicar una metodologia que ens permeti una atenció més individualitzada. No tindria cap sentit fer el desdoblament només per poder treballar amb un grup més reduït d’alumnes, és a dir, per reduir la ràtio.

Si no es disposen dels espais necessaris, fer un desdoblament tampoc és imprescindible, ja que podríem treballar dos mestres a l’aula. Si esteu interessats en aquest darrer tema, molt recomanable des del punt de vista pedagògic i de l’escola inclusiva, podeu consultar el llibre de Teresa Huguet: Aprendre junts a l’aula.

Ara bé quan organitzem grups diferents per atendre necessitats educatives en les àrees instrumentals ja no es dóna la mateixa situació que en el desdoblament bàsic ja que primerament seleccionem un grup d’alumnes i el segreguem del seu grup-classe per donar-li aquesta atenció més individualitzada. Podeu consultar un post anterior en el que parlava d’aquesta qüestió, allà veureu com si optem per aquesta modalitat organitzativa, que més apropiadament podríem anomenar grups flexibles seria imprescindible tenir uns criteris d’adscripció dels alumnes per tal que la vessant segregadora tingués el menor efecte negatiu sobre ells.

Com en el cas anterior, aquesta mesura tampoc seria imprescindible si optéssim per treballar dos docents a l’aula ja que afavoriria igualment una atenció més individualitzada a necessitats educatives específiques sense haver de separar alumnes del seu grup-classe.

Hi ha un tercer cas (podria haver-hi més) i es tracta dels denominats grups per nivells, que ja no serien ben bé desdoblaments, ja que en organitzar els grups  per capacitat o rendiment el que estem fent és classificar els alumnes. Per exemple, grup  A: alumnes que tiren molt, B: alumnes que van treballant, grup C:  alumnes amb dificultats, D:  etc.  Si us interessa el tema podeu consultar el post Els grups per nivell com a estratègia organitzativa d’atenció a la diversitat. En aquest cas tenir uns criteris d’adscripció no ens serviria de gaire ja que els efectes de la segregació serien igualment devastadors.

Recordem la teoria de les intel·ligències múltiples de Gardner amb aquest magnífic vídeo?

Educación inclusiva: iguales en la diversidad

Sempre és un bon moment per pensar si en el nostre centre s’atén la diversitat de necessitats d'aprenentatge i de participació de tots els alumnes i es tenen en compte les condicions que ho impedeixen.

He trobat en la web Educación inclusiva: iguales en la diversidad, una enquesta que ens pregunta sobre aquest tema. Són molt interessants els indicadors que es presenten en forma d’afirmacions i que es troben a una banda i a l’altre del posicionament del centre davant l’atenció a la diversitat de forma inclusiva.

Aquesta publicació, elaborada pel ITE (Instituto de Tecnologías Educativas) del Ministerio de Educación (no inclou la data de l’edició) es presenta en forma de curs de formació, els continguts dels quals podreu consultar a l’apartat contiguts. Com podreu veure pels autors del treball, es tracta de plomes de primera.

Les Unitats de Suport a l'Educació Especial com a mesura d'atenció a la diversitat

La inclusió és un procés sense fi que busca maneres més eficaces de respondre a la diversitat de l'alumnat.

AINSCOW, Mel "Developing inclusive education systems: what are the levers for change?". Journal of Educational Change, núm. 6, (2005)

Segons que defineix la normativa vigent, les unitats de suport a l’educació especial (USEE) ubicades centres públics, concertats i privats de primària i secundària, són un recurs per afavorir la participació de l’alumnat amb necessitats educatives especials en entorns escolars ordinaris amb el compromís de la comunitat educativa per avançar com a escola inclusiva. Podeu consultar aquí la normativa de creació d’aquestes unitats, el curs 2004-2005, així con les orientacions que es donaven l’any 2008 per constituir-les.

Tradicionalment, els alumnes amb discapacitat s’han escolaritzat en centres especials amb l’objectiu de proporcionar-los aprenentatges funcionals que els permetessin integrar-se a la societat amb més facilitat, però actualment aquesta justificació no té fonament. Experiències dutes a terme en diferents països han demostrat que la inclusió d’aquests alumnes no solament és possible i viable, sinó beneficiosa per a tothom.

D’altra banda, d’acord amb la teoria sociocultural de l’aprenentatge de Vigotski, l’ensenyament eficaç és aquell que parteix de la zona de desenvolupament efectiu de l’alumne i el fa progressar incidint en la seva zona de desenvolupament proper, a partir d’interactuar i de fer coses amb altres persones, però el factor decisiu serà l’experiència social i cultural. Així doncs, es fa difícil defensar un model educatiu que aïlli a les persones amb discapacitat i les escolaritzi en centres especials, o bé que seleccioni alumnes i els classifiqui dintre d'un mateix centre.

Les USEE són un pas intermedi entre una situació que es pretèn superar –els Centres d’Educació Especial-, almenys en teoria, i la inclusió educativa. En aquesta situació intermèdia alguns dels alumnes dels Centres d’Educació Especial passarien als centres ordinaris en un règim especial, és a dir tenen un aula d’atenció separada i alhora hi ha la possibilitat que s’incorporin també a determinades aules ordinàries amb els seus companys d’edat del centre. Vegem en la taula següent els perfils d’alumnes i els diferents recursos que tenen per normativa assignats:

Perfil d’alumnat amb NEE, assignació de recursos
Centres d’Educació Especial	USEE integrades en centres ordinaris	Altres recursos diferents d’atenció a la diversitat
Retard mental sever o profund.	Retard mental mitjà.	Retard mental lleuger.
Plurideficiència.	Trastorns de comportament, conductuals o caracterials d’origen orgànic.	Problemes inespecífics de conducta.
Trastorns Generals del Desenvolupament i de la Conducta molt greus.	Trastorns Generals del Desenvolupament i de la Conducta degudament informats i orientats.	Comportaments disruptius que atemptin contra la convivència del centre.
Dèficits sensorials associats a altres dèficits greus i permanents.	Dèficits sensorials no associats a altres dèficits greus.	Els que necessiten activitats de suport, o presenten retards d’aprenentatge.
Trastorns motrius dependents.	Trastorns motrius semidependents associats a altres dèficits.	Els que presentin desmotivació per les activitats escolars
	Trastorn de Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat greu.	Els que presentin absentisme escolar.

Ben és cert que està delimitat per normativa el reconeixement de necessitats i l’assignació de recursos. Però no és menys cert que ens podem trobar alumnes susceptibles d'USEE inclosos encara en CEE, i tampoc és inusual trobar en una USEE una barreja de tot tipus d’alumnes segons les característiques de la segona i tercera columnes de la taula, amb les greus conseqüències que per uns i altres s’ocasionen. Pensem només en la possibilitat de posar junts en un grup petit a alumnes amb retard mental lleuger i a alumnes amb conducta disruptiva, manipulativa o desafiant.

Sovint aquestes circumstàncies no es donen solament per manca de recursos. També per manca de voluntat d’inclusió en els centres. Encara hi ha molt professorat que pensa que l’excel·lència educativa només es pot aconseguir separant els alumnes “bons” dels “dolents”; que són els alumnes els que s’han adaptar a les seves classes, no que ells hagin d'adaptar res, que es miren el melic i que no estan disposats a canviar res del que fan dins l’aula perquè el que fan ja es immillorable.

En el millor dels casos, els alumnes susceptibles d’USEE es troben en aquestes unitats, però el seu grau d’inclusió és molt variable i no tenim dades oficials al respecte. Les possibilitats que s’apunten oficialment són les següents:

• Permanència en la Unitat de Suport a l’Educació Especial a temps total.
• A l’aula ordinària compartint amb la USEE (amb percentatges equivalents).
• En altres fórmules organitzatives més flexibles .

En entrades posteriors aniré comentant més recursos d'atenció a la diversat en diferents supòsits.

Glogster i altres eines de presentació

Un bon amic expert en això de les noves tecnologies en va parlar d'una eina molt creativa com a possible substitut de les presentacions en Power Point. I ho vaig provar amb molt d’èxit amb els meus alumnes del practicum de Psicopedagogia de la UOC.

Ara m’he animat a provar-ho amb els meus alumnes del CV del Taller de llengües de l’institut i en les properes setmanes hi anirem penjant les produccions dels alumnes.

GLOGSTER és una eina web 2.0, excel·lent per comunicar de forma visual qualsevol tema del vostre interès.  Glogster permet incorporar amb molta facilitat textos, enllaços a altres pàgines web, imatges i arxius d'àudio o vídeo, tant des del nostre ordinador com des d'Internet.

És una eina molt atractiva en oferir una gran varietat d'estils de disseny per anar configurant els diferents apartats que formen part del pòster: marcs per les imatges, reproductors d'àudio i vídeo, títols, fons, objectes ... En definitiva, es tracta de cartells interactius i multimèdia.

Per a què podem utilitzar un glog? Fonamentalment com a suport de produccions orals, escrites o audiovisuals:

- Guies turístiques

-     Biografies

-     Reportatges

-     Cartells de divulgació i animació sobre libres, pel·lícules, etc.

-    Anuncis, campanyes publicitàries

L’aplicació està en anglès però tens  un  magnífic tutorial que t’ajudarà a coneixe'l. Consulta també la pàgina web i veuràs un munt de pòsters per trobar idees.

Això vol dir que els arxius .ppt estan obsolets? No necessàriament. De bones presentacions en .ppt se’n poder fer, mireu sinó les recomanacions d’aquesta presentació. També n’hi d’altres eines novedoses que estan tenint molt d’èxit com ara Prezi i altres de similars. Es tracta de triar l’eina adequada per als objectius de la tasca.

El grups flexibles, o desdoblaments en les matèries instrumentals, com a estratègia organitzativa d’atenció a la diversitat

Fa uns dies comentava en l’entrada anterior que per atendre la diversitat en els centres tenim diferents alternatives a nivell organitzatiu. La meva experiència com a psicopedagoga i alhora docent d’atenció a la diversitat, em diu que no és el mateix un grup flexible que una estructura de grups per nivells.

Els agrupaments flexibles són una estratègia organitzativa i curricular per a atendre la diversitat de ritmes d’aprenentatge, d’interessos i característiques de l’alumnat, és a dir, aquella organització de les aules en grups reduïts d’alumnes de cada classe, nivell o cicle, segons un criteri de necessitats educatives concretes que habitualment es dóna únicament en les àrees instrumentals, és a dir, els alumnes pertanyen a grups ordinaris i només s’agrupen de forma diferent per atendre les seves necessitats específiques en llengües i matemàtiques. La finalitat és donar un suport individualitzat a l’alumnat amb un desfasament curricular important. La dinàmica d’aquests agrupaments homogenis ha de preveure les condicions d’entrada i sortida dels alumnes als grups, que, a més, poden ser de composició diferent segons les matèries a treballar. 

Aquesta estratègia cal aplicar-la amb un cert grau de reflexió per evitar caure en els seus desavantatges. Així, hi ha el risc de convertir els grups creats en rígids i tancats, i si això succeís estaríem davant un nou tipus de segregació de l’alumnat, ja que no tindrien la possibilitat de sortir-ne mai, ni d’altres d’incorporar-s’hi. I, sobretot, el risc de generar efectes no desitjats com l’etiquetatge entre l’alumnat, que desembocaria en desqualificacions dels uns cap als altres i en autopercepcions negatives que incidirien de forma directa en l’autoestima de l’alumnat i el clima de centre. 

Per evitar-ho es podria optar per diversificar també l’oferta d’agrupament, és a dir, un alumne pot estar en un grup en el àrea de matemàtiques i en un altre més avançat en el de llengua, per exemple, perquè les seves dificultats se situarien únicament en la primera matèria.Tanmateix, per formar grups flexibles en les millors condicions, una de les mesures imprescindibles seria que cada centre, a través de la Comissió d’Atenció a la Diversitat (CAD), establís els criteris pedagògics d’adscripció i de sortida dels alumnes als grups per tal que els avantatges de la segregació temporal siguin efectivament això, avantatges, que minimitzin els desavantatges de la incidència en l’autoestima dels alumnes, que per altra banda, en aquests casos sempre hi ha.

També caldrà ajudar a que tot el professorat cregui i s’impliqui en la proposta. Un centre inclusiu és aquell que ajusta la seva proposta educativa al seu alumnat i al seu context social i cultural, només així es poden fer propostes inclusives. 

Us recomano la lectura del capítol de Echeitia, G.; Rodríguez V. M. (2007). "Colaborando desde el asesoramiento pedagógico al desarrollo de una educación escolar más inclusiva" (pàg. 21-42) del llibre de Bonals, J. i Sánchez-Cano M. (coords.), 2007, Manual de Asesoramiento Psicopedagógico. Graó. D’acord amb els autors, la inclusió i l’exclusió educativa es configuren en bona mesura com a processos dialèctics, de tal manera que quan la inclusió avança, es redueix o s’eliminen el processos d’exclusió, que en forma de barreres per a l’aprenentatge i la participació interactuen negativament amb les condicions personals i socials de determinats alumnes. Vegem-ho gràficament: