Jaume Funes escriu per als adolescents

Avui he llegit a Twiter que Jaume Funes acaba de publicar el seu darrer llibre “Álex no entiende el mundo“. Aquesta vegada no adreçat a nosaltres, els adults, sinó a ells, els adolescents. Rosa Sensat informa de la seva presentació el proper dijous 10 d’abril 2014

Segons el mateix Funes, les quatre idees que travessen tot el llibre, expressades a través dels mateixos adolescents, com a ell li agradaria són :

• T'agradi o no has de fer-te preguntes. Inevitablement hauràs de construir les teves respostes. Sempre hauràs de lluitar per tal que et deixin prendre decisions. Vigila perquè hi ha molts interessats en què no pensis. És fàcil que et venguin velles i fàcils respostes. Per als més grans sempre seràs un menor .

• Preguntes, respostes i decisions tenen a veure en primer lloc amb tu mateix, amb anar aclarint i amb descobrir la pròpia felicitat .

• Preguntes, respostes i decisions tenen a veure amb els altres . No hi ha felicitat sense amics . Ser jove vol dir acceptar el dret de molts a ser-ho. El present i el futur són pura barreja .

• Preguntes, respostes i decisions tenen a veure amb el món en què ens toca viure, amb la societat en què estem. Sembla especialment carrossa, acabarà destruint el planeta, es basa en la desigualtat i la injustícia .

Haurem d'esperar a les vacances, no surt publicat fins el 15 d'abril.

El mestre de la reconciliació

Avui hem perdut del tot Nelson Mandela. Per aquells que només us soni com a lluitador incansable contra l'apartheid sudafricà us convido a llegir una mica més sobre la seva vida en aquesta biografia. En aquests dies els mitjans de comunicació aniran plens perquè és la figura més inqüestionable de la nostra història recent juntament amb Mahatma Gandhi. 

William Ernest Henley va escriure el poema "invictus" i Nelson Mandela, que el va llegir a la pressó, el va feu seu tot dient en primera persona: "sóc l'amo del meu destí, el capità de la meva ànima".

Trobarem en aquest segle un nou capdavanter per la llibertat i la dignitat de les persones? Hauríem de recordar que Sud-Àfrica va sortir de la segregació racial, global, i per tant també l'escolar, gràcies a la lluita del poble. 

Més enllà de derogar la llei Wert: Roger C. Schank

Avui dia de vaga a l'educació. Tota la comunitat educativa ha participat a la manifestació d'aquest matí a Barcelona. Jo que sóc assídua d'aquest events, feia temps que no gaudia de l'animació. I és que els carrers anaven plens de jovent. I es notava no només, en la música, els crits i els aplaudiments. N'he vist rètols i pancartes, molt i molt enginyoses, fresques, noves.I tot això per demanar que una llei faci marxa enrere, per tal que no s'apliqui. No m'ho acabo de creure el moment que estem vivint, em falten paraules per dir el que sento, quan ja n'hi havia tantes coses a canviar sense que s'aprovés aquesta llei, no només no avancem, sinó que anem enrere...

Pot ser per això avui vull parlar de Roger C. Schank. El crític més radical que he sentit del sistema educatiu actual, investigador reputat en Intel·ligència Artificial i Teoria de l'aprenentatge. Té un objectiu molt clar: acabar amb l'actual sistema educatiu, i ofereix sistemes alternatius d'aprenentatge a Socratic Arts i la seva organizació sense ànim de lucre Engines for Education.

No deixeu de llegir l'entrevista que va publicar KINDSEIN . Al programa Redes també va participar, podeu veure'l en el vídeo amb què finalitzo l'article.

Primera marxa per l'educació pública

Avui ha finalitzat al barri de Sants de Barcelona la primera marxa per l'educació pública que va començar a Ribes de Fresser el 24 d'agost. En el seu manifest es denuncien les amenaces que afecten el món educatiu, des de les escoles bressol a la universitat. 

Una acte ple de contingut en el qual més de 20 entitats socials han exposat, una a una, la importancia de l'educació per la nostra societat. Inici de curs amb reivindicacions pendents de l'anterior i en augment!

La inclusió i l’atenció a la diversitat

Si una cosa m'ha quedat clara en els meus anys d'experiència a les aules, és que una educació inclusiva no és únicament un dret de les persones, sinó un deure de les escoles i del sistema educatiu en general, i que hi ha disponibles molts més recursos per potenciar la participació de tot l’alumnat a l’aula ordinària dels que realment utilitzem.

Això és especialment així en els instituts de secundària, on innovar és gairebé una quimera. Doncs bé, en plena discussió sobre la LOMCE a Catalunya, on s'ha arribat a acords de mínims per neutralitzar-la en els seus aspectes més segregadors, sorgeix la notícia publicada als diaris de que a partir del proper curs es podran separar els alumnes de 1r d'ESO més endarrerits en llengua i matemàtiques. Aquesta pràctica no és cap novetat als instituts, es tracta de l'organització de grups flexibles.

Per definició tot grup és heterogeni, per molt que s’intenti homogeneïtzar, sempre ens trobarem amb alumnes diversos. Ara bé, hi ha uns alumnes que tenen unes necessitats educatives específiques en les àrees instrumentals als qual els és molt difícil avançar en l’aula ordinària en la resta de matèries sense recuperar aquest retard en l’aprenentatge. Com deia en un altre post d'aquest blog, la inclusió i l’exclusió educativa es configuren en bona mesura com a processos dialèctics, de tal manera que quan la inclusió avança, es redueix o s’eliminen el processos d’exclusió.

A manca de la possibilitat de mesures més inclusives, els grups flexibles són un recurs per ajudar a aquest alumnes a progressar, però com tot recurs cal veure com s'organitza i s'estructura per avaluar la seva validesa. En la meva opinió l'administració no hauria de donar carta blanca perquè s'utilitzés indiscriminadament sinó amb uns criteris pedagògics clars que defineixin els seus objectius: que els alumnes progressin. Si això no es fa aquests grups es podrien convertir en guetos on hi vagin a parar tots aquells alumnes que l'equip docent consideri que molesten a la classe o que no segueixen.

Per exemple, podríem veure algun d'aquests criteris inclusió al grup:

• El grup ha de ser reduït, un màxim de 10 alumnes. 
• Alumnes que presenten un desfasament curricular igual o  superior a dos cursos  i sempre que s’hagin esgotat les mesures ordinàries.
•  Alumnes que tenen dificultats d’autonomia i aprenentatge i manifesten interès per assolir les competències bàsiques.

Tanmateix podríem establir uns possibles criteris d’exclusió del grup:

• Alumnes disruptius
• Alumnes que demostren autonomia de treball en les àrees instrumentals.

Igualment podríem veure una mica el procediment:

• Òrgan que regula les entrades o sortides del grup: CAD.
• Moments d’incorporació i sortida coincidint amb els trimestres escolars. 
• Sempre que sigui possible discriminar on és la dificultat si a l'àrea de llengua o matemàtiques i tenir-lo en compte a l’hora de l’adscripció als grups.

Grups flexibles o no, cal tenir en compte que allò que és fonamental són les estratègies metodològiques a l’aula com el treball cooperatiu, l’ús de les tecnologies de la informació i els criteris d’avaluació. 

D’altra banda, sabem que les expectatives docents tenen gran influència en el triangle educatiu: alumnes, professor, currículum. Isabel Solé ha escrit sàviament sobre el tema al capítol 2 de l’obra el Constructivisme a l’aula Disponibilidad para el aprendizaje y sentido del aprendizaje, el qual us recomano llegir tranquil·lament, aturant-vos a pensar a cada pas.

Només una tasca professional amb molta implicació amb aquests alumnes poc ajudar-los a apaivagar l’etiqueta negativa i l'afectació a l'autoestima que qualsevol tipus de segregació produeix, encara que s'organitzi de forma positiva.

 

No a les retallades, no a la LOMCE

 

Dimarts 23 d'abril Sant Jordi reivindicatiu

Una de les activitats proposades és fer roses grogues per portar-les a la manifestació del 28 d’abril.

Dijous 25 d'abril A les 21 hores, cassolades a les portes dels centres on es realitzin tancades.

Diumenge 28 d'abril, a les 11:30 Manifestació a Barcelona. des del  Pg. de Gràcia / Aragó fins a la Plaça de Catalunya, i a continuació baixada per Via Laietana fins al Parlament.

La segregació escolar a Catalunya

La Fundació Bofill ens alerta de nou del risc de fragmentació social davant la situació actual de la segregació escolar al nostre país en l'estudi Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativa local  

En la seva web publica algunes de les conclusions de l'informe on demana corresponsabilitat als municipis i al Departament d'Ensenyament per garantir que es posi fi a les escoles segregades que la crisi econòmica actual ha accentuat:

• La reducció de l'abandonament educatiu prematur o la millora de les competències educatives dels estudiants  NO són possibles en un context de segregació escolar.
• La lluita contra la segregació escolar a Catalunya ha estat una política absent, malgrat l'existència d'un clar marge d'actuació de la política educativa.
• La segregació escolar és sempre superior a la segregació urbana i això ens mostra l'existència d'un marge important d'acció per a la política educativa.
• Els ajuntaments estudiats exprimeixen el marc legal i aprofiten tots els espais possibles de corresponsabilitat educativa amb el Departament d'Ensenyament.
• Alguns dels municipis estudiats compten amb elevades proporcions d'alumnat d'origen immigrat i malgrat això aconsegueixen una bona distribució de l'alumnat en risc educatiu.

És a dir, la segregació escolar :

• repercuteix negativament sobre els resultats del conjunt del sistema.
•  accentua les diferències de rendiment entre alumnat nadiu i no nadiu.
• redueix les oportunitats educatives de l’alumnat més desafavorit.
• dificulta la lluita contra l’abandonament educatiu prematur.
• perjudica la cohesió social.

Quelcom que es pot comprovar a escoles i instituts.

Stop ley Wert

Entrevista al gran maestro Tonucci. Éste es su abstract y al final el vídeo.

• La educación no puede ser competitiva, debe ser cooperativa, los alumnos deben compartir la experiencia.
• El juez de todo lo que ocurre en la escuela no puede ser el mercado, debe ser la felicidad.
• Seguimos ofreciendo a todos una escuela para pocos, que no reconoce, no ofrece, un abanico amplio de lenguajes.
• La educación infantil es fundamental porque en los primeros años se ponen los cimientos de lo que se va a construir a lo largo de la vida.
• La diversidad es un derecho, no puede ser un criterio de selección o de exclusión
• Evaluar es la capacidad de medir el progreso, no el valor absoluto.
• La educación debe ser pública.
• Cuando tenemos un hijo queremos que sea feliz. La educación debe estar conectada con la realización de sus deseos.

La reivindicación:

Todos estos puntos los habíamos ganado, no podemos permitirnos perderlos.

Hay que apoyar a los buenos maestros, muchas veces se encuentran solos en la escuela.

Nous atacs a l'educació

No tinc paraules per expressar el meu desànim davant els nous atacs a l'educació i la poca o nul·la resposta que som capaços de donar. 

Avui he sabut que les retallades de personal són importants en els EAP's amb el rerefons de la privatització, de fet ja s'estan privatitzant determinats serveis. 

Un servei tant fonamental per a l'atenció a la diversitat com els Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) els estan reduint a la meitat...

Si no els aturem, no s'aturaran, arribarem a nivells dels anys 50...

L’educació, una inversió de futur?

Estem en campanya electoral, bé ja gairebé acaba i les reivindicacions de la comunitat educativa són molt fortes i no tenen, ara per ara, resposta. La FAPAC sí que en té de propostes clares per als temes més candents, com podreu veure en el document que hi ha a l'enllaç.

M'ha dolgut escoltar per la ràdio que Catalunya està molt lluny de avançar en la reducció del fracàs escolar i que el seu gran problema continua sent per davant de tots la segregació a les aules i als centres. No fa tant de temps érem la vanguàrdia en el progrés....

Considerar l’educació una inversió de futur i no una despesa. Aquesta és la clau de futur.

Solidaritat

Avui he vist aquesta carta als lectors de El Periódico, penjada en l'aparador d'un establiment comercial del Pg. de Fabra i Puig, tancat per vaga general. La reprodueixo perquè m'hi identifico plenament.

Yo voy a hacer huelga, pero  no porque me lo digan los sindicatos y los partidos de la oposición. Tengo un contrato indefinido en la Administración, un sueldo decente de 14 pagas y un horario normal que me permite disfrutar de mi familia. En los tiempos que corren soy un privilegiado.

Haré huelga porque se lo debo a todos aquellos (gente anónima, en su mayoría) que a lo largo de la historia han luchado para conseguir una sociedad mejor y más justa. A todos aquellos que por su lucha fueron despedidos de sus puestos de trabajo, derramaron sangre, fueron encarcelados, ajusticiados.... y  consiguieron que mi jornada laboral fuera de solo 7,5 horas, que pueda disfrutar de 22 días de vacaciones, que mi convenio laboral sea más justo, que tenga derecho a una prestación por desempleo, que tenga sanidad y educación públicas de calidad...

Haré huelga porque se lo debo a todos aquellos que consiguieron que yo tenga ahora una vida más digna, más justa y más segura que la que ellos disfrutaron. Haré huelga porque es mi deber como padre, porque quiero para mis hijas un futuro con las mismas garantías que nosotros hemos venido disfrutando hasta hace unos años. Haré huelga porque no me creo lo que me dicen nuestros dirigentes y estoy seguro de que hay mejores maneras de administrar un país.

Haré huelga porque no quiero que una cuarta parte de nuestro presupuesto como país, se destine a pagar intereses a los bancos. Y porque en nuestra democracia no tenemos otro mecanismo para sacar del Gobierno a un presidente o partido que nos haya mentido en campaña electoral. Haré huelga porque no quiero que la educación, la sanidad, el agua, la seguridad ciudadana, etc., caigan en manos privadas, cuyo principal objetivo es ganar dinero y no prestar un servicio público.

Haré huelga porque tengo la necesidad de decirle a nuestros gobernantes, que no me insulten, que no me traten como a un ignorante. Que no quiero que me cuenten más cuentos de derechas e izquierdas, de mercados y primas, de déficit y deudas. 
Haré huelga porque quiero decirles que se pongan de una vez a trabajar para el pueblo y no para los fondos de inversión, los grandes capitales y los bancos. 

¿Tan difícil es?.

Tots a la mani aquesta tarda!

Actualitat educativa