dimecres, 12 de juny del 2013

La inclusió i l’atenció a la diversitat

Si una cosa m'ha quedat clara en els meus anys d'experiència a les aules, és que una educació inclusiva no és únicament un dret de les persones, sinó un deure de les escoles i del sistema educatiu en general, i que hi ha disponibles molts més recursos per potenciar la participació de tot l’alumnat a l’aula ordinària dels que realment utilitzem.

Això és especialment així en els instituts de secundària, on innovar és gairebé una quimera. Doncs bé, en plena discussió sobre la LOMCE a Catalunya, on s'ha arribat a acords de mínims per neutralitzar-la en els seus aspectes més segregadors, sorgeix la notícia publicada als diaris de que a partir del proper curs es podran separar els alumnes de 1r d'ESO més endarrerits en llengua i matemàtiques. Aquesta pràctica no és cap novetat als instituts, es tracta de l'organització de grups flexibles.

Per definició tot grup és heterogeni, per molt que s’intenti homogeneïtzar, sempre ens trobarem amb alumnes diversos. Ara bé, hi ha uns alumnes que tenen unes necessitats educatives específiques en les àrees instrumentals als qual els és molt difícil avançar en l’aula ordinària en la resta de matèries sense recuperar aquest retard en l’aprenentatge. Com deia en un altre post d'aquest blog, la inclusió i l’exclusió educativa es configuren en bona mesura com a processos dialèctics, de tal manera que quan la inclusió avança, es redueix o s’eliminen el processos d’exclusió.

A manca de la possibilitat de mesures més inclusives, els grups flexibles són un recurs per ajudar a aquest alumnes a progressar, però com tot recurs cal veure com s'organitza i s'estructura per avaluar la seva validesa. En la meva opinió l'administració no hauria de donar carta blanca perquè s'utilitzés indiscriminadament sinó amb uns criteris pedagògics clars que defineixin els seus objectius: que els alumnes progressin. Si això no es fa aquests grups es podrien convertir en guetos on hi vagin a parar tots aquells alumnes que l'equip docent consideri que molesten a la classe o que no segueixen.


Per exemple, podríem veure algun d'aquests criteris inclusió al grup:
  • El grup ha de ser reduït, un màxim de 10 alumnes. 
  • Alumnes que presenten un desfasament curricular igual o  superior a dos cursos  i sempre que s’hagin esgotat les mesures ordinàries.
  •  Alumnes que tenen dificultats d’autonomia i aprenentatge i manifesten interès per assolir les competències bàsiques.

Tanmateix podríem establir uns possibles criteris d’exclusió del grup:
  • Alumnes disruptius
  • Alumnes que demostren autonomia de treball en les àrees instrumentals.

Igualment podríem veure una mica el procediment:
  • Òrgan que regula les entrades o sortides del grup: CAD.
  • Moments d’incorporació i sortida coincidint amb els trimestres escolars. 
  • Sempre que sigui possible discriminar on és la dificultat si a l'àrea de llengua o matemàtiques i tenir-lo en compte a l’hora de l’adscripció als grups.

Grups flexibles o no, cal tenir en compte que allò que és fonamental són les estratègies metodològiques a l’aula com el treball cooperatiu, l’ús de les tecnologies de la informació i els criteris d’avaluació. 

D’altra banda, sabem que les expectatives docents tenen gran influència en el triangle educatiu: alumnes, professor, currículum. Isabel Solé ha escrit sàviament sobre el tema al capítol 2 de l’obra el Constructivisme a l’aula Disponibilidad para el aprendizaje y sentido del aprendizaje, el qual us recomano llegir tranquil·lament, aturant-vos a pensar a cada pas.

Només una tasca professional amb molta implicació amb aquests alumnes poc ajudar-los a apaivagar l’etiqueta negativa i l'afectació a l'autoestima que qualsevol tipus de segregació produeix, encara que s'organitzi de forma positiva.