dissabte, 15 d’octubre del 2011

Projectes telemàtics

Pedagògicament sempre m’ha interessat el procediment de la comprensió lectora. Crec que el seu correcte assoliment és un dels dèficits que arrossega l’escola en el nostre context. Això ja ho deia fa 15 anys enrere i la veritat és que en general, aquesta realitat no ha canviat gaire, malgrat molts esforços dels professionals. Però d'altra banda, també observem a les escoles i instituts que una part important de docents basa l'aprenentatge de la llengua, especialment en edats que van del 10 als 16 anys, en l'estudi de la gramàtica, morfologia, sintaxis, etc. donant prioritat als aspectes conceptuals per sobre dels comunicatius. I, és clar, jo sempre ho dic als meus alumnes quan es queixen que han de tornar a escriure fent primer un esborrany: a llegir, escriure i parlar correctament, se n'aprèn llegint, escrivint i parlant quan més millor.

Fa molt de temps que m'interesso pel tema. Inicialment vaig compartir aquesta inquietud amb altres companyes i companyes i vam tirar endavant el projecte telemàtic El món de Harry Potter.  Quan vam veure que amb els llibres de Harry Potter no n'hi havia prou vam reconvertir el projecte en El món dels llibres. Ambdós projectes van ser tot un èxit de participació tant a nivell quantitatiu com qualitatiu i gairebé vam morir d'èxit.


El món del llibres ha funcionat com a projecte telemàtic fins a finals del curs 2007-2008. Actualment no funciona plenament com a tal, ja que després de vuit d’anys de funcionament no hem sabut trobar els suports necessaris per part de l'Administració per tal que la tasca de l’equip coordinador no resulti una feina més afegida a la nostra tasca docent sense més recompensa que la gran satisfacció de promoure activitats motivadores per als nostres alumnes. Tanmateix, continuem organitzant fòrums en la mesura que les nostres càrregues professionals i familiars ens ho permeten, però de forma limitada tant al nombre de fòrums com al de les escoles participants, de manera que darrerament organitzem dos fòrums durant el curs, un a primària i un altre a secundària. També posem a disposició de qualsevol docent, sigui usuari registrat o no, tot el material didàctic que els participants en el projecte han anat elaborant al llarg d’aquests anys.

Avui voldria parlar del programa Llegim en parella. Una alumna meva, estudiant de psicopedagogia, va realitzar les seves pràctiques en les activitats de recerca i és a través d'ella que vaig conèixer-lo. És un programa educatiu que utilitza la tutoria entre iguals per a la millora de la competència lectora.La tutoria entre iguals és un mètode d’aprenentatge cooperatiu basat en la creació de parelles de persones, cap d’elles professor professional de l’altra, que aprenen a través d’una activitat estructurada amb un objectiu comú, conegut i compartit (com seria l’adquisició d’una competència curricular: la comprensió lectora en aquest programa), que s’assoleix a través d’un marc de relació planificat pel professor. Us interessa? Mireu aquest interessant vídeo...
                                               

dimarts, 11 d’octubre del 2011

Temps per al joc

Temps de treball dels pares, temps d'escola dels nens i reivindicació del joc com a activitat conjunta que els ajuda a créixer. Interessant aquest article de Jaume Funes:  
El calendari i els horaris .... dels infants

Un altre especialista, Oriol Ripoll, ens explica com mitjançant el joc s'aprèn a gestionar conflictes.

divendres, 7 d’octubre del 2011

Coeducació

Sembla que a Anglaterra tornen a ressorgir centres educatius només per a nois. Els partidaris de l'escolarització escolar per sexes justifiquen aquesta segregació en un augment del rendiment i una baixada del fracàs escolar, principalment en nois.  El Periódico, 12 de juny de 2011.

Molts experts coincideixen a dir que la qualitat de l'ensenyament no depèn d'aquesta segregació que anomenen com a educació diferenciada. És més, pedagògicament continua sent vàlida la reivindicació dels valors de la coeducació.

Existeixen prejudicis sexistes a l’escola?

Durant el procés d’ensenyament/aprenentatge la construcció social del gènere, assumida per la institució escolar forma part del currículum ocult, ja que és transmesa pel professorat d’una forma inconscient: actituds, tons de veu, forma d’adreçar-nos a l’alumnat llenguatge utilitzat, continguts que no s’ensenyen...
Així, sabem que cada llenguatge conté una forma de representar el món. En català, com en altres idiomes, existeix una ambigüitat doncs no sempre el gènere masculí representa universalitat. Això provoca manca de precisió i sovint és menysprea l’aportació femenina, tot i que es procura parlar de l'alumnat, del professorat; també se sap que en el llibres de text, àmpliament utilitzats, la proporció d’imatges masculines és superior en tres vegades a la femenina i que quant als continguts es peca per omissió de la figura femenina.

I què passa a les aules? La major part del professorat declara no tenir actituds sexistes. És clar ja hem dit que l’actitud és inconscient, el professorat transmet estereotips sexistes en la seva forma de vestir, d’adreçar-se a l’alumnat. Repercuteix també en les expectatives del professorat, dones: capacitat del llenguatge, homes: més raonament matemàtic, i això sí que és molt important. El sexisme no sols influeix en l’autoconcepte, l'autoestima, sinó també en la percepció que cada sexe té de l’altre. Així, els nois sovint es comporten de forma sexista per tal de ser acceptar dins un grup.

Quina és l'alternativa? La coeducació

Al llarg del temps l’escola, com la societat, ha avançat bastant en aquest aspecte, ara bé pot ser ara la discriminació per raons de sexe és més subtil. La coeducació és el desenvolupament integral dels alumnes i les alumnes, prestant una atenció especial a l’acceptació del propi sexe, el coneixement de l’altre i la convivència enriquidora entre ambdós. Es tracta de formar en un sistema de valors no jerarquitzats pel gènere.

Criteris pedagògics de la coeducació

Tota la comunitat educativa ha d’implicar-se i ser coherent en tots els àmbits: projecte educatiu, currículum, orientació professional, tutories... Aquest procés ha de ser intencional, continu de tota la comunitat educativa, sobre les actituds de l’alumnat i del professorat ja que el seu objectiu prioritari ha de ser fomentar climes d’acceptació i de convivència adequats, per això els objectius es van assolint gradualment i cal marcar-se submetes.
Per tant, ensenyament mixt, no és coeducació, tampoc ho és transmetre uns determinats continguts. Cal integrar en la pràctica educativa els valors, habilitats, etc. històricament atorgats a les dones, eliminar els estereotips sexistes i potenciar el desenvolupament de les dones que estan en desavantatge, per exemple davant assignatures “masculines”.
Es tracta un cop més, d’integrar les diferències valorant i respectant la diversitat. No es tracta d’acostar-se ni al model femení ni al masculí, sinó a un model de persona. Parlem de valors humans.

Per què costa tant eliminar la discriminació de gènere a l’escola

La falta de preparació del professorat, com en altres temes, és cabdal. Cal donar suport al professorat per tal que pugui repensar la seva forma d’ensenyar. Comptar amb recursos adequats també condiciona però allò que és més determinant com hem comentat són les actuacions coherents:  per exemple, si les finalitats educatives i les programacions recullen aquestes actituds, cal avaluar-les.

Com condiciona la societat aquesta discriminació de gènere?

La igualtat d’oportunitats vol dir que l’educació disposi de recursos per tal que cap persona es vegi impedida de desenvolupar al màxim les seves potencialitats. Els agents que fomenten aquesta desigualtat són: l'estatus social, els condicionaments familiars, l'educació rebuda els primers anys. (L’Educació Infantil no és obligatòria), Els mètodes d’ensenyament (comprensivitat de l’educació)...

dilluns, 3 d’octubre del 2011

Unes reflexions arran d'escoltar al filòsof Emilio Lledó:

No estimo allò que ensenyo
sinó a qui ensenyo

Diu el meu amic Eladi que li espanta una mica la rotunditat del "No estimo allò que ensenyo" perquè ell, mestre, quan ensenya poesia o altres variants de l'expressió escrita, també estima allò que està ensenyant. I pensa que quan es dóna aquesta circumstància és quan pot ensenyar-ho millor i els alumnes acostumen a viure-ho i aprendre-ho millor.

Jo crec que aquest filòsof amant de la filosofia diu això amb tanta rotunditat per destacar la seva atenció preferent a l'alumne. El vaig sentir parlant, no és una frase llegida, potser no es gaire fidedigna del tot i seria més correcte dirr: No només estimo allò que ensenyo, també a qui ensenyo. Però aleshores l'alumne queda en igualtat amb la matèria i jo vaig entendre que per ell l'alumne està per damunt d'allò que ensenya...

En aquests temps tan convulsos que corren, en que gairebé tot està globalitzat,

Cal globalitzar la capacitat d'estimar