Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris art. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris art. Mostrar tots els missatges
diumenge, 13 d’octubre del 2013
dijous, 27 de desembre del 2012
L'estel de Nadal
Buscar l’estel de Nadal
pot ser el joc de cada dia
perquè l’estel hi és tot l’any.
És amagat a un somriure
o fent que brillin els ulls
en mirades inflamades.
És al fons d’una abraçada
i en la mà que t’ofereixen,
si has caigut, per aixecar-te.
Tots som estels de Nadal.
Recordem-ho i ajudem-nos
fent llum per fer un món millor.
Eladi Martínez
dimecres, 23 de març del 2011
EL CAZO DE LORENZO
De tant en tant rebo a la meva bústia missatges d'amigues que m'envien presentacions d'allò més variat. L'altre dia en vaig rebre una que em va tocar el cor. La presentació és un conte metafòric sobre la superació d'un nen amb dificultats per suportar el dia a dia, que trobo ideal per parlar de les diferències als més petits, a partir de 6 anys. Després he descobert que també és un llibre. La seva autora és Isabelle Carrier.
dimecres, 31 de març del 2010
Recurs 1: afecte
Ho he manifestat clarament: estic en contra del plantejament segregacionista per rendiment a les escoles. Com a psicopedagoga puc afirmar amb rotunditat, juntament amb molts experts, que els perjudicis de la segregació són més grans que els seus beneficis. Se sap que el benefici global de col•locar un alumne que va endarrerit al costat d’un que va avançat és superior al fet de segregar-los. Perquè segregar-los el que genera és prejudicis en el professorat cap els alumnes amb dificultats i alhora, generar favoritismes cap els alumnes que poden suportar el ritme dels aprenentatges que se’ls marca.
Sabem el que no hem de fer, però què cal fer? Sabem algunes coses que només hem d’aplicar:
- Aprendre és una construcció interna i individual que fa cadascú.
- Aprenem en societat, l’educació és social i alhora socialitzadora.
- Ensenyar no es condició suficient perquè es produeixi l’aprenentatge. Hem de revisar allò que fem.
- Aprenem a partir d’allò que ja sabem. Cal considerar allò que l’alumne ja sap o no sap.
El segon punt vol dir que el paper dels companys a classe també és important, ja que sovint l'ajut d'un company és més significatiu que el que pugui donar qualsevol professor i a més treballar amb el grup permet crear i mantenir un clima emocional- afectiu òptim per l’aprenentatge.
Dels punts 3r i 4t podem es pot derivar que el professor té una doble funció: d’una banda donar els ajuts necessaris per aquell aprenentatge, Per saber que sap cadascú només ens cal establir un diàleg didàctic. De l’altra, crear una relació afectiva amb l’alumne per estimular aquells aspectes emocionals que tenen una importància cabdal en l’aprenentatge.
Però tot això que jo pugui dir ara està ja escrit i de forma magistral per Isabel Solé. Ho va escriure en una obra de 1999: El constructivismo en el aula, Ed. Grao. L’article es DISPONIBILIDAD PARA EL APRENDIZAJE Y SENTIDO DEL APRENDIZAJE. Des de les primeres línies Isabel ens subjuga i ens fica de ple en les profunditats de l'aprenentatge.
En qualsevol cas, la paraula clau és afecte.
dijous, 18 de març del 2010
El hambre
Estos días estoy a vueltas con el nuevo disco de Serrat.
Pero aquí hablo de educación, aunque también de sentimientos. Por ello, dejadme que os cuente en esta entrada cuatro estrofas para reflexionar:
El hambre es el primero de los conocimientos:
tener hambre es la cosa primera que se aprende…
Ayudadme a ser hombre: no me dejéis ser fiera
Hambrienta, encarnizada, sitiada eternamente...
El poema es de Miguel Hernández, el poeta del pueblo, y la canción “El hambre”
¿Vibras?
dimecres, 3 de febrer del 2010
La máquina de la escuela de Francesco Tonucci
"Paradójicamente, podríamos afirmar que tiene éxito en la escuela los que no la necesitan. La escuela, que debería contribuir a introducir la igualdad entre los ciudadanos, por el contrario alimenta las diferencias."
¿Enseñar o Aprender, de Francesco Tonucci.
dilluns, 1 de febrer del 2010
Sóc el capità de la meva ànima
Ahir vaig veure la pel•lícula Invictus i m’he emocionat davant l’epopeia que va viure Nelson Mandela, un gran home i generós que va saber perdonar els seus botxins que el van mantenir 30 anys a la presó en una cel•la de menys de sis metres quadrats.
Sud-Àfrica va viure durant molt anys la segregació racial, global, i per tant també l'escolar. El país sud-africà va sortir de l’apartheid l’any 1994, gràcies a la lluita del poble. Tant de bo siguem capaços algun dia d’arribar a la inclusió educativa al nostre país i de retornar la dignitat a tots els alumnes. Entretant llegim aquest poema, la insígnia de la lluita de Mandela que apareix a la peli que us acabo de comentar.
Invictus
"Desde la noche que sobre mi se cierne,
negra como su insondable abismo,
agradezco a los dioses si existen
por mi alma invicta.
Caído en las garras de la circunstancia
nadie me vio llorar ni pestañear.
Bajo los golpes del destino
mi cabeza ensangrentada sigue erguida.
Más allá de este lugar de lágrimas e ira
yacen los horrores de la sombra,
pero la amenaza de los años
me encuentra, y me encontrará, sin miedo.
No importa cuán estrecho sea el camino,
cuán cargada de castigo la sentencia.
Soy el dueño de mi destino;
soy el capitán de mi alma".
William Ernest Henley
Subscriure's a:
Missatges (Atom)