dilluns, 10 de gener de 2011

Els canvis que vindran

Iniciem un nou any i tots el desitgem ple de benaurances. El curs continua, però entremig han hagut canvis polítics que afecten el Govern de la Generalitat i l'administració educativa. Un d'aquests canvis s'ha fet amb tanta diligència que sorprèn venint d'on ve. En la meva opinió el canvi de nom del departament d'Educació pel d'Ensenyament no és un canvi menor pel que diu de la intencionalitat de qui l'ha aprovat. Educació és un concepte global, una necessitat bàsica, un dret irrenunciable, un bé preuat per tothom, al menys es defensa així verbalment. Ensenyament, en canvi, només és una part d'un procés, el procés d'ensenyament-aprenentatge. Sembla com si les responsabilitats del departament no anessin gaire més enllà de gestionar i pagar les nòmines dels docents! La resta ho resoldrà el mercat? Primer pas endarrere.

Però no, ja s'ha publicat que una de les prioritats del nou executiu serà reduir el fracàs escolar. Després d'escoltar la proposta he acabat pensant que potser el que es pretén és reduir estadísticament el percentatge de fracàs perquè es parla de tornar al exàmens de setembre en secundària (cualquier tiempo pasado fue mejor?) de manera que si hi ha un examen més, algú aprovarà el curs inicialment suspès al juny, amb la qual cosa la baixada, més o menys efectiva, serà gairebé automàtica. Però real? Si els estudiants no han estat capaços d'aprovar després de tot un curs amb trenta hores setmanals lectives, com podran fer-ho en dos mesos d'estiu? quines famílies podran pagar les classes particulars? Pilotes fora!! Tornarem a avaluar/valorar gairebé en exclusiva la memorització de conceptes, prioritzarem l'aritmètica en les matemàtiques, la gramàtica i l'ortografia a les llengües, la repetició de la lliçó als exàmens... És a dir, avaluar en funció d'un examen final, de resultats acadèmics en lloc de tenir en compte el procés d'ensenyament-aprenentatge i l'educació integral que d'ell es desprèn?

Francesc Pedró, expert de l’OCDE, opina que la tecnologia ha deixat obsoletes les actuals tasques escolars, que són de la revolució industrial y que en canvi haurien d’estar d’acord amb amb la societat del coneixement en què estem immersos. Diu textualment que Los perfiles de competencias que hoy se exigen en los mercados laborales se basan en capacidades y actividades no rutinarias relacionadas con la gestión del conocimiento, como su búsqueda, creación y difusión. I això que diu en Pedró no és nou, fa nys que ho vaig llegint. No aprenem?

En la mateixa línia s’expressa en Ramon Barlam, mestre, professor i formador quan diu 'Entre els docents no hi ha fractura digital, sinó educativa i metodològica'. És el títol de l’entrevista que us recomano llegir.

Per la seva banda, els representants sindicals, no exempts de raó, tornen a demanar més recursos. Davant els micròfons reivindiquen més professorat d'atenció a la diversitat. Però que vol dir això? Però no havíem quedat que l'atenció a la diversitat és cosa de tots? Que han de fer aquests professors "d'atenció a la diversitat"? Atendre alumnes segregats dels grups ordinaris? Hi ha una opció recomanable des del punt de vista pedagògic i humà: dos professors a l'aula fent-se suport mutu i treballant en equip per atendre tots els alumnes de la classe, però estem preparats per assumir-lo? I l'administració, s'atrevirà a proposar-ho?

Esperem no tornar més enrere demostrant que sí que hem après de les experiències.