divendres, 22 de juliol de 2011

L'exemple de la solidaritat

En aquests  temps que corren en els que tant als mitjans com a les converses dels  ciutadans predominen els temes econòmics i en els que sembla com si no calgués que els valors humans  es globalitzessin, cal aplaudir les iniciatives de persones indignades que paralitzen els processos de desnonament arran de l’impagament d’hipoteques. Parlem de solidaritat, aquell  sentiment de pertinença que ens empeny a ajudar els altres. L’escola és el joc ideal on posar en practica els valors humans, de  promoure’ls perquè després es puguin posar en pràctica en la societat.

Solidaritat no és caritat o benevolència, sinó ajuda mútua desinteressada i per sobre de altres valors de la nostra societat com la competició, especialment en l’esport dels nostres nens i adolescents.  És un valor i per tant, no pot ser imposat sinó après i interioritzat.

Veie-m’ho  a tall d’exemple en el vídeo de Youtube amb el que acabo aquest article. És un fragment de la película “Stalin” on uns nens amb disminucions físiques greus fan una carrera. Un d’ells cau i aleshores es produeix el miracle de la solidaritat, l'abandonament de la competitivitat. Tots guanyen, tots es necessiten, tots arriben el primer. Estaria bé recordar que en aquest món tots hem dut en algun moment crosses per ajudar-nos a caminar. Un valor contra l’exclusió.

dilluns, 18 de juliol de 2011

Fracàs i alternatives

L'estiu és, per a gran part dels docents, temps de reflexió. És cert que costa desconnectar i que no és convenient que això sigui així fins a la incorporació el curs següent, però també és cert que és un temps privilegiat per repensar el que hem fet i com tornarem a començar.


Ja fa dies que vaig llegir l'article del 12 de maig publicat a El Periódico de  Said al-Kadaui Mussaui, Psicòleg, Fracàs i immigració escolar i avui, en rellegir-lo, m'ha tornat a interessar per dos motius. El primer perquè dona arguments del per què del fracàs escolar dels fills dels nostres immigrants i el segon perquè recull l'opinió de molts experts del paper dels plans d'estudis de secundària en aquest fet. Coincideixo plenament amb l'autor quan diu referint-se als escolars que fracassen: "Jo crec que aquests nens necessiten principalment, i per sobre de tot, una mirada més capacitadora per part de les seves escoles. Dit de forma ràpida: que es confiï i es cregui més en les seves possibilitats."


La reflexió sobre la necessitat d'iniciatives, m'ha portat a una nova lectura, aquest cop la de la conferència de Gary Orfield Alternatives a la segregació escolar als Estats Units: el cas de les magnet schools. D’aquest article destaco dues idees prèvies a la consideració de les magnet schools:
Llibertat per a triar escola no significa llibertat real d'oportunitats. Ara que a la nostra administració es defensa per damunt de tot aquest dret de les famílies, convé recordar-ho.
Els estudis demostren que la segregació escolar no garanteix els drets civils ni la igualtat d'oportunitats i que coopera en el manteniment de la segregació social.

The Aurora from TSO Photography on Vimeo.