dijous, 27 de desembre de 2012

L'estel de Nadal


Felicitacions de Nadal, 1r A Curs 2012-2013


Buscar l’estel de Nadal
pot ser el joc de cada dia
perquè l’estel hi és tot l’any.

És amagat a un somriure
o fent que brillin els ulls
en mirades inflamades.

És al fons d’una abraçada
i en la mà que t’ofereixen,
si has caigut, per aixecar-te.

Tots som estels de Nadal.
Recordem-ho i ajudem-nos
fent llum per fer un món millor.

                                  Eladi Martínez

dijous, 13 de desembre de 2012

El grups flexibles, o desdoblaments en les matèries instrumentals, com a estratègia organitzativa d’atenció a la diversitat



Fa uns dies comentava en l’entrada anterior que per atendre la diversitat en els centres tenim diferents alternatives a nivell organitzatiu. La meva experiència com a psicopedagoga i alhora docent d’atenció a la diversitat, em diu que no és el mateix un grup flexible que una estructura de grups per nivells.

Els agrupaments flexibles són una estratègia organitzativa i curricular per a atendre la diversitat de ritmes d’aprenentatge, d’interessos i característiques de l’alumnat, és a dir, aquella organització de les aules en grups reduïts d’alumnes de cada classe, nivell o cicle, segons un criteri de necessitats educatives concretes que habitualment es dóna únicament en les àrees instrumentals, és a dir, els alumnes pertanyen a grups ordinaris i només s’agrupen de forma diferent per atendre les seves necessitats específiques en llengües i matemàtiques. La finalitat és donar un suport individualitzat a l’alumnat amb un desfasament curricular important. La dinàmica d’aquests agrupaments homogenis ha de preveure les condicions d’entrada i sortida dels alumnes als grups, que, a més, poden ser de composició diferent segons les matèries a treballar. 

Aquesta estratègia cal aplicar-la amb un cert grau de reflexió per evitar caure en els seus desavantatges. Així, hi ha el risc de convertir els grups creats en rígids i tancats, i si això succeís estaríem davant un nou tipus de segregació de l’alumnat, ja que no tindrien la possibilitat de sortir-ne mai, ni d’altres d’incorporar-s’hi. I, sobretot, el risc de generar efectes no desitjats com l’etiquetatge entre l’alumnat, que desembocaria en desqualificacions dels uns cap als altres i en autopercepcions negatives que incidirien de forma directa en l’autoestima de l’alumnat i el clima de centre. 

Per evitar-ho es podria optar per diversificar també l’oferta d’agrupament, és a dir, un alumne pot estar en un grup en el àrea de matemàtiques i en un altre més avançat en el de llengua, per exemple, perquè les seves dificultats se situarien únicament en la primera matèria.Tanmateix, per formar grups flexibles en les millors condicions, una de les mesures imprescindibles seria que cada centre, a través de la Comissió d’Atenció a la Diversitat (CAD), establís els criteris pedagògics d’adscripció i de sortida dels alumnes als grups per tal que els avantatges de la segregació temporal siguin efectivament això, avantatges, que minimitzin els desavantatges de la incidència en l’autoestima dels alumnes, que per altra banda, en aquests casos sempre hi ha.

També caldrà ajudar a que tot el professorat cregui i s’impliqui en la proposta. Un centre inclusiu és aquell que ajusta la seva proposta educativa al seu alumnat i al seu context social i cultural, només així es poden fer propostes inclusives. 

Us recomano la lectura del capítol de Echeitia, G.; Rodríguez V. M. (2007). "Colaborando desde el asesoramiento pedagógico al desarrollo de una educación escolar más inclusiva" (pàg. 21-42) del llibre de Bonals, J. i Sánchez-Cano M. (coords.), 2007, Manual de Asesoramiento Psicopedagógico. Graó. D’acord amb els autors, la inclusió i l’exclusió educativa es configuren en bona mesura com a processos dialèctics, de tal manera que quan la inclusió avança, es redueix o s’eliminen el processos d’exclusió, que en forma de barreres per a l’aprenentatge i la participació interactuen negativament amb les condicions personals i socials de determinats alumnes. Vegem-ho gràficament:
 

Nous atacs a l'educació

No tinc paraules per expressar el meu desànim davant els nous atacs a l'educació i la poca o nul·la resposta que som capaços de donar. 

Avui he sabut que les retallades de personal són importants en els EAP's amb el rerefons de la privatització, de fet ja s'estan privatitzant determinats serveis. 

Un servei tant fonamental per a l'atenció a la diversitat com els Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) els estan reduint a la meitat...

Si no els aturem, no s'aturaran, arribarem a nivells dels anys 50...


diumenge, 2 de desembre de 2012

Els grups per nivell com a estratègia organitzativa d’atenció a la diversitat

Per atendre d’atenció a la diversitat en els centres de secundària, tenim diferents alternatives a nivell organitzatiu: grups per nivells, grups flexibles, suport dels especialistes a l’aula, dos professors de matèria a l’aula, etc.  Unes mesures són més inclusives que altres perquè la inclusió no és una qüestió de tot o res, però a més a més ens caldria definir quins tipus de grups per nivells, quins tipus de grups flexibles, quins tipus de suport a l’aula, etc..

Quan es classifica els alumnes pel nivell de rendiment acadèmic, s’acostuma a segregar-los en totes les matèries argumentant tota mena de raons que es podrien resumir en la conclusió de que: “és impossible mantenir-los en l’aula ordinària”.

Aquí també crec que cal un matís important. No és el mateix si es tracta d’alumnes del segon cicle (3r i 4t d’ESO), amb el quals ja s’han esgotat mesures ordinàries de protecció a primer cicle que si es fa directament amb alumnes de primer d’ESO. En el primer cas el centre accepta el fracàs i intenta donar una sortida amb uns objectius molt concrets, entre els quals destaca el d’assolir el graduat de secundària. Amb aquesta finalitat, pren una mesura organitzativa com són els Programes de diversificació curricular. Consulteu-los a la pàg, 158 de l’enllaç anterior.

En el segon cas, quan es classifica per nivell acadèmic a alumnes que tot just ingressen a l’institut, el resultat és l’exclusió. Es dóna oportunitats de segona classe a grups d’alumnes heterogenis que en realitat només presenten el problema de no ser-hi el model d’alumnes que espera el professorat: alumnes amb  dificultats d’aprenentatge inespecífiques, alumnes lents, amb capacitat, però incapaços de seguir un ritme de presentació de les unitats didàctiques trepidant, alumnes tipificats d’hiperactius, alumnes nouvinguts, etc.  etc.

Les mesures organitzatives són, però, el marc que condiciona allò que ocorre o pot ocórrer a l’aula.  Si observem la imatge veurem que existeixen propostes didàctiques més integradores a les fins ara exposades, com ara els grups flexibles, la mesura organitzativa més a l’abast dels instituts en les condicions actuals. 

Font: Terry Wrigley (2007). Escuelas para la esperanza (cap. 2; 1a. ed. 2003). Madrid: Morata. Imatge adaptada de Guida Al·lès.

Fa molts anys que parlem d’inclusió, abans que en sabéssim d’aquesta crisi. I no tot és qüestió de diners i recursos, ara tenim una eina que fem servir poc: el currículum per competències, la clau està en la seva implantació i per tal que sigui possible ens calen més actituds a favor que recursos econòmics, encara que també calen, evidentment de recursos, però amb recursos i sense actitud inclusiva em sembla que tampoc farem res, perquè ... és més utòpic tenir dos professors a l’aula per manca de recursos o per decisió dels docents?

La crisi no pot ser l’excusa (dels polítics) per arrasar amb tot. Recordem la imatge del pedagog Tonucci de 1970.

dimecres, 21 de novembre de 2012

L’educació, una inversió de futur?


Estem en campanya electoral, bé ja gairebé acaba i les reivindicacions de la comunitat educativa són molt fortes i no tenen, ara per ara, resposta. La FAPAC sí que en té de propostes clares per als temes més candents, com podreu veure en el document que hi ha a l'enllaç.

M'ha dolgut escoltar per la ràdio que Catalunya està molt lluny de avançar en la reducció del fracàs escolar i que el seu gran problema continua sent per davant de tots la segregació a les aules i als centres. No fa tant de temps érem la vanguàrdia en el progrés....

Considerar l’educació una inversió de futur i no una despesa. Aquesta és la clau de futur.

dimecres, 14 de novembre de 2012

Solidaritat


Avui he vist aquesta carta als lectors de El Periódico, penjada en l'aparador d'un establiment comercial del Pg. de Fabra i Puig, tancat per vaga general. La reprodueixo perquè m'hi identifico plenament.

Yo voy a hacer huelga, pero  no porque me lo digan los sindicatos y los partidos de la oposición. Tengo un contrato indefinido en la Administración, un sueldo decente de 14 pagas y un horario normal que me permite disfrutar de mi familia. En los tiempos que corren soy un privilegiado.

Haré huelga porque se lo debo a todos aquellos (gente anónima, en su mayoría) que a lo largo de la historia han luchado para conseguir una sociedad mejor y más justa. A todos aquellos que por su lucha fueron despedidos de sus puestos de trabajo, derramaron sangre, fueron encarcelados, ajusticiados.... y  consiguieron que mi jornada laboral fuera de solo 7,5 horas, que pueda disfrutar de 22 días de vacaciones, que mi convenio laboral sea más justo, que tenga derecho a una prestación por desempleo, que tenga sanidad y educación públicas de calidad...

Haré huelga porque se lo debo a todos aquellos que consiguieron que yo tenga ahora una vida más digna, más justa y más segura que la que ellos disfrutaron. Haré huelga porque es mi deber como padre, porque quiero para mis hijas un futuro con las mismas garantías que nosotros hemos venido disfrutando hasta hace unos años. Haré huelga porque no me creo lo que me dicen nuestros dirigentes y estoy seguro de que hay mejores maneras de administrar un país.

Haré huelga porque no quiero que una cuarta parte de nuestro presupuesto como país, se destine a pagar intereses a los bancos. Y porque en nuestra democracia no tenemos otro mecanismo para sacar del Gobierno a un presidente o partido que nos haya mentido en campaña electoral. Haré huelga porque no quiero que la educación, la sanidad, el agua, la seguridad ciudadana, etc., caigan en manos privadas, cuyo principal objetivo es ganar dinero y no prestar un servicio público.

Haré huelga porque tengo la necesidad de decirle a nuestros gobernantes, que no me insulten, que no me traten como a un ignorante. Que no quiero que me cuenten más cuentos de derechas e izquierdas, de mercados y primas, de déficit y deudas. 
Haré huelga porque quiero decirles que se pongan de una vez a trabajar para el pueblo y no para los fondos de inversión, los grandes capitales y los bancos. 

¿Tan difícil es?.

Tots a la mani aquesta tarda!


dijous, 25 d’octubre de 2012

dijous, 27 de setembre de 2012

Actualitat educativa

Conegueu l'estat de l'educació a Catalunya en 15 minuts:

Roda de premsa de presentació de l'Anuari 2011 de la Fundació Jaume Bofill. L'estat de l'educació a Catalunya.

Es tracta d'una anàlisi exhaustiva i ambiciosa de l'estat de l'educació formal, no formal i al llarg de la vida- al nostre país. 


 


dilluns, 3 de setembre de 2012

Pedagogia sistèmica


Aquest estiu he rellegit el llibre de la Mercè Traveset La Pedagogía Sistémica. Fundamentos y pràctica  i no serà la darrera vegada que ho faci. És d’aquelles lectures que sempre necessites recordar per ajudar-te a analitzar el passat, allò que ha succeït, i per tenir en compte tant en la presa de decisions en la nostra tasca educativa diària, com en les intervencions psicopedagògiques.

L’autora ens introdueix en la pedagogia sistèmica, la qual suposa un canvi molt profund en les actituds de tothom que intervé en l’educació, i ho fa d’una manera clara i amb exemples pràctics que ens ajuden a entendre i contextualitzar la teoria. Serveix per entendre l'escola com a organització, ja que afavoreix la cooperació entre els membres la comunitat educativa; per a l’aula, ja que enriqueix les activitats d'aprenentatge en introduir continguts educatius amb elements familiars i sistèmics; per interpretar la  convivència a l’escola, ja que potencia la inclusió en la resolució de conflictes; per a la tasca educadora, ja ens ajuda al professorat a tenir una mirada diferent sobre els alumnes i les seves famílies, acceptant-los i potenciant-los com a persones. Només a partir d’aquesta base es pot ensenyar i aprendre.

Ja fa un temps que vaig llegir la memòria de la llicència d’estudis de la M. José Monteagudo Aplicació de la Pedagogia Sistèmica al Pla d’Acció Tutorial d’un centre de secundaria obligatòria i he comprovat com és d’efectiva en la pràctica. En el dia a dia veiem com el treball de les emocions és una necessitat bàsica per als nostres alumnes, però també veiem com és de difícil trencar la rutina de l’hora setmanal de tutoria, moltes vegades desaprofitada i altres emprada per altres menesters, descuidant aquesta vessant tant enriquidora de la personalitat i tant beneficiosa per a la cohesió grupal.

dijous, 12 de juliol de 2012

Efectes de l’increment de les ratios en la qualitat de l’educació

L’augment d’un 10-20% de les ràtios a les aules tindrà, inevitablement, conseqüències negatives sobre la qualitat de l’educació. Si bé afectarà de manera desigual als centres, també ho farà de manera desigual en els alumnes i els més afectats seran aquells que tinguin més necessitats educatives, doncs ja sabem que aquestes no només depenen de les seves característiques personals, sinó també del context en el que aprenen.

En qualsevol cas els efectes d’aquesta precarització de la qualitat seran especialment greus per aquells centres que contemplen la segregació com una fórmula vàlida per a l’estructura organitzativa i distribució dels alumnes en grups, ja que els fets li donen arguments per continuar mantenint l’estigmatització com a una forma d’apartar els mals alumnes d’aquells que volen estudiar.  

Oblidem-nos de l’equitat, de la inclusió i com a conseqüència, de la qualitat. Són paraules amb les que s’omplen la boca els nostres governants però que només escriuen en les instruccions d’inici de curs i utilitzen en el moment que els convé, sense tenir cap política educativa que les promogui,  abocant a la precarietat, a la segregació i a la iniquitat.

Tampoc cal anar a la postura oposada a la que promou el Govern, no necessàriament amb menys ràtio s’aconsegueix més equitat i menys segregació, però sí està clar que a ràtios més altes, més justificades queden les propostes de segregació. Una ràtio alta per exemple, pot ser argument decisiu en un equip docent concret a l’hora de segregar a alumnes que simplement tenen un trastorn de TDA-H o dislèxia perquè el professorat no pot perdre ni uns segons a acostar-s’hi a recordar-los l’ús de l’agenda i, ni molt menys, a programar un examen escrit diferent o oral. I no podem descartar el perill que aquesta situació podria conduir a la necessitat de fer fora de les escoles ordinàries a aquells alumnes que no segueixen i concentrar-los en escoles especials.

Tots sabem que, més o menys, els alumnes afectats de les dificultats esmentades poden ser atesos sense gaire dificultat a l’aula ordinària, requereix un esforç petit que només depèn de l’actitud del professorat. Però la situació canvia quan un alumne amb aquest mateix trastorn és alhora un alumne amb risc d’exclusió social per les característiques del seu entorn sociocultural.

Està clar doncs, que l’augment de ràtios perjudica especialment l’escola pública, però a qui beneficia? A banda de la reducció de la despesa que exigeix la crisi, un augment de les ràtios només afavoreix l’escola concertada que podrà concentrar més alumnes en els mateixos centres amb la mateixa despesa, però que farà augmentar els seus beneficis. I això per què? Doncs perquè tothom sap que les condicions de treball a les escoles públiques s’enduriran molt amb les retallades ja que continuarà concentrant, com fins ara, sinó més, a aquell alumnat amb més necessitats educatives i per tant, amb més necessitat d’atenció individualitzada, cosa que pot accentuar la fugida de famílies de la pública cap a la concertada com una manera de salvar la situació.

Hi ha el rumors que estant tancant línies del grup de 3 anys i obligant a les escoles a tenir fins 29 infants  en una mateixa classe. Això ja és un fet a l’escola Mare Nostrum d’Horta, un centre que sempre ha treballat per l’equitat educativa i la inclusió, i especialment perquè al barri hi ha una alta concentració d’escoles concertades. És una manera subtil de desviar la demanda de l’escola pública cap a la concertada. Si tanquen línies no hi haurà possibilitats d’accedir-hi i les escoles del voltant els rebran amb els braços oberts. Realment vergonyós.

dimarts, 10 de juliol de 2012

Pecha Kucha

Una de las coses més interessants que vaig redescobrir a les jornades de Novadors van ser les presentacions en format Pecha Kucha. Aquesta manera de presentar es va iniciar a Tòquio l’any 2003 per després expandir-se arreu en el món del disseny i després de l’empresa en general, però com que té grans possibilitats didàctiques i educatives s’està utilitzant actualment en educació tant per fer presentacions el professorat com l’alumnat.

Es tracta d’un format ràpid de presentació:  20 diapositives amb una frase i una imatge amb una durada de 20 segons cadascuna, o bé un vídeo de 20 segons fan que el total de la presentació duri 6 minuts i 40 segons per exposar la seva idea, de manera que el públic experimenta una gran diversitat de presentacions en un breu període de temps.

En finalitzar les presentacions, l'esdeveniment es transforma en un espai de trobada entre els participants, provocant la unió entre innovadors amb diferents perfils creatius. Podeu consultar aquí el programa de Pecha kuchas de Novadors 2012.


Jornades Novadors Alcoi 2012

Feia temps que no anava a jornades TIC-TAC i la veritat és que les trobava a faltar i no m'ho vaig pensar gens quan en Ramon Barlam m'hi va convidar.


Novadors és una associació que es va constituir en febrer del 2003 i està formada per professorat d’Educació Infantil, Primària, Secundària, Universitat, alumnat de magisteri i psicopedagogia, equips directius de centres, psicopedagogs, psicòlegs i educadors en general. Ja vaig assistir a una de les primeres convocatòries l'any 2004 a Morella.

La convocatòria de les jornades ha estat un fòrum de debat i de reflexió sobre l’articulació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació i el seu objectiu és donar a conèixer experiències que s’estan duent a terme en educació. Vaig aprendre molt i molt i m‘ha donat noves energies per tancar el curs, fer vacances tot desconnectant i preparant amb forces per tornar a engegar l’inici de curs.

Van haver-hi conferències molt interessants així com una activitat molt innovadora: el banc de coneixements que alguns companys van compartir amb la resta dels assistents, així com tallers per conèixer noves formes d’aprendre en entorns educatius 3D, mireu el vídeo d'Espurnik:

Final de curs

Ha estat un tercer trimestre intens i un fi de curs inesperat. Per què sempre s’acaba el curs de la mateixa manera? A bastants alumnes els arriba la desesperança després de la primera avaluació. Quan ensopeguen hi ha que pensen que no ho podran superar i es deixen anar. Al tercer trimestre, fins i tot aquells que pensaven al segon trimestre que 6 o 7 assignatures es poden superar amb dificultats, però que es poden superar, comencen a deixar-se anar.

Llavors, el clima del centre s’enrareix, comença l’augment de la tensió. Alguns alumnes deixen d’anar a classe, altres hi van al centre però romanen per racons i passadissos i de sobte només queden unes poques setmanes per acabar el curs i arriba aquella setmana de bogeria plena d’exàmens de totes les assignatures i, darrera el treball de síntesi i no t’has adonat i ja no veus més els alumnes en una situació normalitzada. Una setmana més d'exàmens de recuperació de reunions, entrevistes  i elaboració d’informes i punt final. En alguns centres no hi ha ni festa final de curs ni orla pels alumnes de 4t. Enguany convocatòria d’exàmens al setembre i dossiers de treball per a l’estiu. I desesperança en els docents per al proper inici de curs.

diumenge, 25 de març de 2012

LA FUNDACIÓ BOFILL DENUNCIA QUE MOLTS INSTITUTS DE SECUNDARIA SEPAREN ELS ALUMNES PER NIVELL


Aquesta pràctica que la fundació qualifica de generalitzada, consisteix  a separar els alumnes tenint en compte el nivell acadèmic, una política que pot arribar a triplicar els casos de fracàs escolar i que s'hauria d'eradicar completament.

Segons les dades de l'entitat, un terç dels instituts separa sempre els estudiants en dos grups (els que consideren més i menys competents), i un altre terç ho fa en només determinades assignatures, mentre que el terç restant no fa diferències.

L'informe de la Fundació Bofill del qual es pot consultar aquí un dossier de premsa, és una anàlisi a fons dels èxits i les dificultats del model actual d'escola catalana, que Ricard Aymerich, Josep Lluró i Enric Roca han elaborat a partir d'un seminari de nou sessions amb una trentena d'experts i l'assessorament d'especialistes internacionals en la publicació Junts a l’aula,  en el que es destaca que la manera de reduir el fracàs escolar i incrementar l'índex d'excel·lència a l'escola catalana no és separar l'alumnat, sinó millorar el model comprensiu, que passa per l'atenció individualitzada a la diversitat dins de la mateixa aula, que es redueixi el currículum amb l'objectiu de crear una cultura comuna entre els alumnes que se centri en les àrees més essencials, entre les quals cita la llengua, les matemàtiques, la ciència, la cultura, l'art i l'esport.

També proposa que hi hagi igualtat de recursos entre els centres, respectant-ne l'autonomia i tenint en compte que tenen necessitats diferents, i que l’escola pública assumeix més alumnes amb dificultats que la concertada.

A banda, rebutja la reforma plantejada pel govern de Mariano Rajoy de reduir l'ESO a tres anys i tem que això suposi avançar el final de l'escolarització obligatòria. Reclama que quart d'ESO mantingui un tronc comú per a tot el grup, sumat a matèries optatives o específiques. 

dimarts, 31 de gener de 2012

Isabel Solé i la comprensió lectora

Abans de Nadal, el 14 de desembre, vaig assistir a la conferencia de la Isabel Solé a l’Auditori del MACBA (Barcelona).  Ho vaig fer amb molt d’interès i il•lusió, ja que aquesta autora sempre m’ha acostat als temes que més m’interessen del meu àmbit professional: l’assessorament psicopedagògic. Una de les publicacions que més m’han influït professionalment ha estat el capítol 2 de l’obra el Constructivisme a l’aula Disponibilidad para el aprendizaje y sentido del aprendizaje que us recomano llegir tranquil•lament, aturant-vos a pensar a cada pas.

La sala estava plena de gom a gom i vaig trobar la conferència molt interessant, tot i que conec perfectament les seves idees i estratègies de lectura, com sabeu, el tema de la comprensió lectora sempre ha estat per a mi un aspecte clau de l’aprenentatge al qual he dedicat molt del meu temps, des de lectures, a preparar material per als meus alumnes i especialment,  a reflexionar sobre la pràctica a l’aula.

Perquè aprendre a llegir, a entendre el que llegim, entenc que s’ha de fer des de la vessant afectiva, per convertir-se en lector/a i per utilitzar la lectura per aprendre, lluny d’aquella dita de “la letra con sangre entra”.

Enguany estic molt entossudida amb què els meus dos grups d’alumnes de 2n d’ESO escriguin quan més millor. Hem començat amb un dossier per treballar els aspectes previs a la lectura: autor, temàtica, context del llibre i han treballat interessats. Ara llegim col•lectivament a l’aula, ens aturem a parlar sobre el que hem entès i sobre el que passarà a continuació... Abans de començar però, faig amb la seva ajuda un resum oral del que hem llegit fins aquell moment, i en acabar el capítol tornem a fer una breu síntesi del que hem llegit. Dediquem a aquesta activitat dues hores a la setmana i la tercera anem a l’aula d’informàtica i escrivim el resum dels capítols llegits amb processador de textos. Jo recullo els seus escrits de l’aula virtual, els imprimeixo i corregeixo i els retorno corregits. Per tal que s’hi fixin els dono com a feina per a casa passar en net el text a la llibreta. Massa feina!!

Una part dels alumnes d’un dels grups s’ha rebelat davant les meves propostes i han deixat molt clar que escriure és molt feixuc i que l’endemà d’haver llegit ja no se’n recorden del que han entès i per tant no poden escriure ni fer un resum. És clar, els he dit! No és que no us en recordeu del que heu llegit, és que no seguiu la lectura, esteu per jugar i riure (tenim lectura a última hora de la tarda) i no seguiu el fil de la història. Però els alumnes, com els clients, sempre tenen la raó. 

Una mica de disciplina no està de més ;-)  així que hem arribat a un acord: ells es comprometen a seguir la lectura amb atenció i a interpretar el que van llegint i jo els canvio l’activitat a l’aula d’informàtica. En lloc de fer un resum faran una presentació de diapositives per parelles explicant la seva versió lliure del llibre, L’illa del tresor d’Stevenson, amb text i imatges i en els criteris d’avaluació queda clar que no valdrà qualsevol text ni qualsevol imatge. En acabat la presentació l’hauran d’explicar a la classe.

Com diu la Isabel Sole, no s’aprèn a llegir de cop, és un procés complex i opac que molts alumnes no poden aprendre a fer tot sols: cal mostrar-los les estratègies que condueixen a la interpretació d’un text. Altres alumnes no necessiten aquest ajut. No saben ben bé per què és així.

Però la Isabel va facilitar unes dades prou esgarrifadores que demostren que el nostre sistema educatiu aporta una formació lectora de nivell mitjà amb un percentatge important de nivell baix:
• El 22% dels alumnes d'ensenyament primari acaben aquesta etapa sense les competències lectores per a superar l'ESO.
• El 20% dels alumnes de 4t. són al llindar baix de comprensió lectora.
• Només el 4% dels alumnes de quinze anys són al llindar superior de comprensió lectora i saben integrar fonts diverses no coherents. El 14% són al llindar baix.

La conclusió és que la dificultat de la lectura no és responsabilitat de l'individu, perquè no hi ha cap raó perquè cap infant no aprengui a llegir si compta amb els recursos materials i emocionals necessaris.

Us poso un quants enllaços: la conferència La comprensió lectora,una clau per a l’aprenentatge  i si ho preferiu, una síntesi de les idees que va exposar. Per completar la diversitat de recursos, al final un vídeo del mateix acte.

dilluns, 2 de gener de 2012

El recurs de les WebQuest

Aquell any treballava en un institut del Vallès Occidental. Aleshores les estratègies d’atenció a la diversitat no eren mereixedores d’aquest nom ja que allà senzillament es feia la segregació de tot el grup a 3r i 4t d’ESO i es feien grups separats per a determinades assignatures a 1r i 2n. Jo feia de tutora en un grup de 4t i tot i que ja cobria amb escreix les hores de docència que m’estan assignades per llei, em van encarregar  de fer Ciències  Socials en un grup d’10 alumnes de 2n.

L’equip docent no estava gens cohesionat. Hi havia una coordinadora dels grups de primer cicle que ni intentava la cohesió. Eren 9 nois i una noia. Aviat vam ser 9  ja que un dels nois tenia un comportament tant fora de lloc que va caler ingressar-lo i després va passar a l’hospital de dia. A finals de curs ja no va poder ser mantenir a l’aula un segon noi de família desestructurada que va venir del Pirineu, que no volia estar on estava i només somiava amb marxar. Aquell any faria els 16 i encara estava a segon.  Se li va aconseguir una plaça d’ajudant en una gossera que el noi va agrair molt. Un tercer va haver de marxar del poble assetjat per un grup neonazi . A finals de curs érem 6.

Sembla una història de terror però us asseguro que és ben real. Una bogeria per una psicopedagoga que somiava amb canviar l’ensenyament als instituts, que volia fer-ho bé, acostar-se als alumnes, copsar les seves necessitats i atendre-les. Això no és possible aconseguir-ho impartint la matèria a partir d’un llibre de text, i com sempre, vaig elaborar els materials didàctics. Com que les aules d’informàtica estaven molt desaprofitades no em va ser difícil aconseguir reservar-ne una per a  dues de les tres hores setmanals.

Cercant per la xarxa vaig trobar recursos interessants que a un grup d’alumnes tan inquiet els va costar valorar com a tals. Vam treballar, entre altres recursos,  la Tècnica del mosaïc que tenia la seva part lúdica en el Taller de mosaïcs on-line i amb no poques dificultats vaig formar 3 grups de treball cooperatiu per treballar amb un nou recurs que havia descobert uns anys endarrere, una webquest sobre Roma un imperi desaparegut !

Què és una WebQuest ? "Una WebQuest és una proposta didàctica de recerca guiada, que utilitza principalment recursos d’Internet. Té en compte el desenvolupament de les competències bàsiques, contempla el treball cooperatiu i la responsabilitat individual, prioritza la construcció del coneixement mitjançant la transformació de la informació en la creació d’un producte i conté una avaluació directa del procés i dels resultats."   Aquesta és la definició consensuada a les segones jornades de Webquest (2006)

Una webquest  (creada pels inventors d’aquesta activitat didàctica Bernie Dodge i Tom March, de la Universitat de San Diego i difosa entre nosaltres per la Carme Barba) fa la recerca guiada sobre un tema específic utilitzant com diu la definició anterior  fonamentalment recursos d'Internet ja preseleccionats, i de transformar posteriorment la informació en un treball personal a través d’un procés d’anàlisi, síntesi i avaluació.

Per què treballar amb WebQuest? Com diu Jordi AdellLes WebQuest estimulen als alumnes no només a adquirir informació nova, sinó també a integrar-la amb la que ja tenen ja, coordinar-la amb l'aconseguida pels companys per elaborar un producte o solucionar un problema. Les WebQuest són cada vegada més populars entre els docents que utilitzen la Internet a l'aula perquè són activitats relativament senzilles de planificar (ja que "estratègies" semblants a les WebQuest, s'usen des de fa anys), interessants per als alumnes, fàcils d'adaptar a les nostres necessitats i que produeixen resultats molt positius".

Va costar que els alumnes s’acostumessin a treballar junts, a respectar-se mínimament, però mica a mica els vaig ajudar a adaptar-se, jo també havia d’aprendre, creant documents d’ajuda i pactant amb ells les normes. El premi va ser per a tots, tant per a ells com per a mi. El dia de la presentació als grups de la tasca feta amb una presentació de diapositives, no oblidaré les seves cares de satisfacció, explicant el que havien fet, el que havien après sobre Roma i els romans, em van sorprendre a mi, i es van sorprendre ells mateixos.

Així doncs, us animo a descobrir aquest recurs, si és que encara no ho heu fet, i atrevir-vos a treballar amb els alumnes.  Us deixo alguns enllaços interessants:

Directori de Webquests en català, castellà i altres llengües
WebQuest en castella1 WebQuest castella2
 De mestra a mestra Selecció de WebQuest
Webquest i competències
Tot sobre WebQuest     Directori Webquest