dilluns, 6 de gener del 2014

Els desdoblaments dels grups

Avui una consulta la meva bústia m’ha fet pensar de precisar el que podem entendre pel desdoblament d’un grup, ja que aquesta estratègia d’atenció a la diversitat pot presentar diferents modalitats i diferents objectius.

La forma més simple de desdoblament consisteix a dividir el grup-classe en dos grups i fer una sessió setmanal. Per fer-ho d’una manera aleatòria s’acostuma a assignar els alumnes als grups dividint la llista per la meitat. Mentre un grup fa classe al laboratori, per exemple, l’altre meitat fa anglès oral, la qual cosa suposa utilitzar espais diferents. D’aquesta manera podem aplicar una metodologia que ens permeti una atenció més individualitzada. No tindria cap sentit fer el desdoblament només per poder treballar amb un grup més reduït d’alumnes, és a dir, per reduir la ràtio.

Si no es disposen dels espais necessaris, fer un desdoblament tampoc és imprescindible, ja que podríem treballar dos mestres a l’aula. Si esteu interessats en aquest darrer tema, molt recomanable des del punt de vista pedagògic i de l’escola inclusiva, podeu consultar el llibre de Teresa Huguet: Aprendre junts a l’aula.

Ara bé quan organitzem grups diferents per atendre necessitats educatives en les àrees instrumentals ja no es dóna la mateixa situació que en el desdoblament bàsic ja que primerament seleccionem un grup d’alumnes i el segreguem del seu grup-classe per donar-li aquesta atenció més individualitzada. Podeu consultar un post anterior en el que parlava d’aquesta qüestió, allà veureu com si optem per aquesta modalitat organitzativa, que més apropiadament podríem anomenar grups flexibles seria imprescindible tenir uns criteris d’adscripció dels alumnes per tal que la vessant segregadora tingués el menor efecte negatiu sobre ells.

Com en el cas anterior, aquesta mesura tampoc seria imprescindible si optéssim per treballar dos docents a l’aula ja que afavoriria igualment una atenció més individualitzada a necessitats educatives específiques sense haver de separar alumnes del seu grup-classe.

Hi ha un tercer cas (podria haver-hi més) i es tracta dels denominats grups per nivells, que ja no serien ben bé desdoblaments, ja que en organitzar els grups  per capacitat o rendiment el que estem fent és classificar els alumnes. Per exemple, grup  A: alumnes que tiren molt, B: alumnes que van treballant, grup C:  alumnes amb dificultats, D:  etc.  Si us interessa el tema podeu consultar el post Els grups per nivell com a estratègia organitzativa d’atenció a la diversitat. En aquest cas tenir uns criteris d’adscripció no ens serviria de gaire ja que els efectes de la segregació serien igualment devastadors.

Recordem la teoria de les intel·ligències múltiples de Gardner amb aquest magnífic vídeo?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada