Amigos de los proyectos telemáticos

Todavía me emociono cuando oigo el tintineo inconfundible de la música de Harry Potter... Y hoy me he emocionado especialmente al encontrarme por casualidad con una página de uno de los muchos blogs de mi buena amiga Eugenia Retamal, de la que me permitido enlazar la presentación que pongo al final del post.

Ya he comentado en este blog mi relación con los proyectos telemáticos y las muchas satisfacciones que me ofrecieron, a mí y a mis alumnos, los buenos colegas que encontré, hoy amigos. Como Eugenia, yo también pensaba que: "...cada día, habrá más colegas sumándose a iniciativas de este tipo que, están cambiando la escuela y que hacen que no existan fronteras. Todos, aprendiendo de todos. ¿No es maravilloso?" 

Y es cierto que a nivel individual, aquellos que nos iniciamos con las nuevas tecnologías en las aulas no hemos dejado de trabajar con ellas ni de enseñar a nuestros alumnos a aprender con ellas, pero todos sabemos que la escuela, en general, no ha cambiado mucho, que sigue siendo cierto que un médico medieval se vería perdido en un hospital actual pero que un profesor medieval daría clases sin muchas complicaciones en nuestras aulas actuales.

También por casualidad he leído la publicación: Les TIC i la transformació de l'educació en l'economia del coneixement de Robert B. Kozma. Sus conclusiones son escalofriantes:

....la recerca també deixa clar que les TIC no són actualment un component central de la pràctica diària dins l’aula a les escoles d’arreu del planeta. Tot i que molts professors utilitzen les TIC, les fan servir principalment per preparar les lliçons i, quan les usen a l’aula, és com a suport a la seva presentació. Pocs professors fan que els seus alumnes utilitzin les TIC regularment durant les lliçons.

Per tant, les TIC gairebé no queden registrades en la pantalla educativa. Arreu del món, les escoles i les classes continuen tenint el mateix aspecte que tenien a principis del segle xx. Els alumnes troben a les escoles aules estructurades amb horaris específics; els professors cobreixen el contingut estàndard amb classes magistrals davant d’una classe àmplia mentre els alumnes escolten; els alumnes treballen individualment per memoritzar fets i procediments senzills i reprodueixen aquest coneixement en les avaluacions. L’ús de les noves TIC, fins al dia d’avui, només ha reforçat aquest model.

En mis años de docencia como especialista de Psicopedagogía nunca he tenido problemas para utilizar las aulas de informática, ni los ordenadores portátiles allá donde los ha habido. Y todos sabemos que los institutos están insuficientemente dotados de recursos TIC si se utilizaran normalmente, pero también es verdad que los pocos recursos con los que contamos están, efectivamente, desaprovechados. Y no parece que todo esto vaya a cambiar repentinamente…

Stop ley Wert

Entrevista al gran maestro Tonucci. Éste es su abstract y al final el vídeo.

• La educación no puede ser competitiva, debe ser cooperativa, los alumnos deben compartir la experiencia.
• El juez de todo lo que ocurre en la escuela no puede ser el mercado, debe ser la felicidad.
• Seguimos ofreciendo a todos una escuela para pocos, que no reconoce, no ofrece, un abanico amplio de lenguajes.
• La educación infantil es fundamental porque en los primeros años se ponen los cimientos de lo que se va a construir a lo largo de la vida.
• La diversidad es un derecho, no puede ser un criterio de selección o de exclusión
• Evaluar es la capacidad de medir el progreso, no el valor absoluto.
• La educación debe ser pública.
• Cuando tenemos un hijo queremos que sea feliz. La educación debe estar conectada con la realización de sus deseos.

La reivindicación:

Todos estos puntos los habíamos ganado, no podemos permitirnos perderlos.

Hay que apoyar a los buenos maestros, muchas veces se encuentran solos en la escuela.

L'estel de Nadal

Felicitacions de Nadal, 1r A Curs 2012-2013

Buscar l’estel de Nadal
pot ser el joc de cada dia
perquè l’estel hi és tot l’any.

És amagat a un somriure
o fent que brillin els ulls
en mirades inflamades.

És al fons d’una abraçada
i en la mà que t’ofereixen,
si has caigut, per aixecar-te.

Tots som estels de Nadal.
Recordem-ho i ajudem-nos
fent llum per fer un món millor.

                                  Eladi Martínez

El grups flexibles, o desdoblaments en les matèries instrumentals, com a estratègia organitzativa d’atenció a la diversitat

Fa uns dies comentava en l’entrada anterior que per atendre la diversitat en els centres tenim diferents alternatives a nivell organitzatiu. La meva experiència com a psicopedagoga i alhora docent d’atenció a la diversitat, em diu que no és el mateix un grup flexible que una estructura de grups per nivells.

Els agrupaments flexibles són una estratègia organitzativa i curricular per a atendre la diversitat de ritmes d’aprenentatge, d’interessos i característiques de l’alumnat, és a dir, aquella organització de les aules en grups reduïts d’alumnes de cada classe, nivell o cicle, segons un criteri de necessitats educatives concretes que habitualment es dóna únicament en les àrees instrumentals, és a dir, els alumnes pertanyen a grups ordinaris i només s’agrupen de forma diferent per atendre les seves necessitats específiques en llengües i matemàtiques. La finalitat és donar un suport individualitzat a l’alumnat amb un desfasament curricular important. La dinàmica d’aquests agrupaments homogenis ha de preveure les condicions d’entrada i sortida dels alumnes als grups, que, a més, poden ser de composició diferent segons les matèries a treballar. 

Aquesta estratègia cal aplicar-la amb un cert grau de reflexió per evitar caure en els seus desavantatges. Així, hi ha el risc de convertir els grups creats en rígids i tancats, i si això succeís estaríem davant un nou tipus de segregació de l’alumnat, ja que no tindrien la possibilitat de sortir-ne mai, ni d’altres d’incorporar-s’hi. I, sobretot, el risc de generar efectes no desitjats com l’etiquetatge entre l’alumnat, que desembocaria en desqualificacions dels uns cap als altres i en autopercepcions negatives que incidirien de forma directa en l’autoestima de l’alumnat i el clima de centre. 

Per evitar-ho es podria optar per diversificar també l’oferta d’agrupament, és a dir, un alumne pot estar en un grup en el àrea de matemàtiques i en un altre més avançat en el de llengua, per exemple, perquè les seves dificultats se situarien únicament en la primera matèria.Tanmateix, per formar grups flexibles en les millors condicions, una de les mesures imprescindibles seria que cada centre, a través de la Comissió d’Atenció a la Diversitat (CAD), establís els criteris pedagògics d’adscripció i de sortida dels alumnes als grups per tal que els avantatges de la segregació temporal siguin efectivament això, avantatges, que minimitzin els desavantatges de la incidència en l’autoestima dels alumnes, que per altra banda, en aquests casos sempre hi ha.

També caldrà ajudar a que tot el professorat cregui i s’impliqui en la proposta. Un centre inclusiu és aquell que ajusta la seva proposta educativa al seu alumnat i al seu context social i cultural, només així es poden fer propostes inclusives. 

Us recomano la lectura del capítol de Echeitia, G.; Rodríguez V. M. (2007). "Colaborando desde el asesoramiento pedagógico al desarrollo de una educación escolar más inclusiva" (pàg. 21-42) del llibre de Bonals, J. i Sánchez-Cano M. (coords.), 2007, Manual de Asesoramiento Psicopedagógico. Graó. D’acord amb els autors, la inclusió i l’exclusió educativa es configuren en bona mesura com a processos dialèctics, de tal manera que quan la inclusió avança, es redueix o s’eliminen el processos d’exclusió, que en forma de barreres per a l’aprenentatge i la participació interactuen negativament amb les condicions personals i socials de determinats alumnes. Vegem-ho gràficament:

 

Nous atacs a l'educació

No tinc paraules per expressar el meu desànim davant els nous atacs a l'educació i la poca o nul·la resposta que som capaços de donar. 

Avui he sabut que les retallades de personal són importants en els EAP's amb el rerefons de la privatització, de fet ja s'estan privatitzant determinats serveis. 

Un servei tant fonamental per a l'atenció a la diversitat com els Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) els estan reduint a la meitat...

Si no els aturem, no s'aturaran, arribarem a nivells dels anys 50...

Els grups per nivell com a estratègia organitzativa d’atenció a la diversitat

Per atendre d’atenció a la diversitat en els centres de secundària, tenim diferents alternatives a nivell organitzatiu: grups per nivells, grups flexibles, suport dels especialistes a l’aula, dos professors de matèria a l’aula, etc.  Unes mesures són més inclusives que altres perquè la inclusió no és una qüestió de tot o res, però a més a més ens caldria definir quins tipus de grups per nivells, quins tipus de grups flexibles, quins tipus de suport a l’aula, etc..

Quan es classifica els alumnes pel nivell de rendiment acadèmic, s’acostuma a segregar-los en totes les matèries argumentant tota mena de raons que es podrien resumir en la conclusió de que: “és impossible mantenir-los en l’aula ordinària”.

Aquí també crec que cal un matís important. No és el mateix si es tracta d’alumnes del segon cicle (3r i 4t d’ESO), amb el quals ja s’han esgotat mesures ordinàries de protecció a primer cicle que si es fa directament amb alumnes de primer d’ESO. En el primer cas el centre accepta el fracàs i intenta donar una sortida amb uns objectius molt concrets, entre els quals destaca el d’assolir el graduat de secundària. Amb aquesta finalitat, pren una mesura organitzativa com són els Programes de diversificació curricular. Consulteu-los a la pàg, 158 de l’enllaç anterior.

En el segon cas, quan es classifica per nivell acadèmic a alumnes que tot just ingressen a l’institut, el resultat és l’exclusió. Es dóna oportunitats de segona classe a grups d’alumnes heterogenis que en realitat només presenten el problema de no ser-hi el model d’alumnes que espera el professorat: alumnes amb  dificultats d’aprenentatge inespecífiques, alumnes lents, amb capacitat, però incapaços de seguir un ritme de presentació de les unitats didàctiques trepidant, alumnes tipificats d’hiperactius, alumnes nouvinguts, etc.  etc.

Les mesures organitzatives són, però, el marc que condiciona allò que ocorre o pot ocórrer a l’aula.  Si observem la imatge veurem que existeixen propostes didàctiques més integradores a les fins ara exposades, com ara els grups flexibles, la mesura organitzativa més a l’abast dels instituts en les condicions actuals. 

Font: Terry Wrigley (2007). Escuelas para la esperanza (cap. 2; 1a. ed. 2003). Madrid: Morata. Imatge adaptada de Guida Al·lès.

Fa molts anys que parlem d’inclusió, abans que en sabéssim d’aquesta crisi. I no tot és qüestió de diners i recursos, ara tenim una eina que fem servir poc: el currículum per competències, la clau està en la seva implantació i per tal que sigui possible ens calen més actituds a favor que recursos econòmics, encara que també calen, evidentment de recursos, però amb recursos i sense actitud inclusiva em sembla que tampoc farem res, perquè ... és més utòpic tenir dos professors a l’aula per manca de recursos o per decisió dels docents?

La crisi no pot ser l’excusa (dels polítics) per arrasar amb tot. Recordem la imatge del pedagog Tonucci de 1970.

L’educació, una inversió de futur?

Estem en campanya electoral, bé ja gairebé acaba i les reivindicacions de la comunitat educativa són molt fortes i no tenen, ara per ara, resposta. La FAPAC sí que en té de propostes clares per als temes més candents, com podreu veure en el document que hi ha a l'enllaç.

M'ha dolgut escoltar per la ràdio que Catalunya està molt lluny de avançar en la reducció del fracàs escolar i que el seu gran problema continua sent per davant de tots la segregació a les aules i als centres. No fa tant de temps érem la vanguàrdia en el progrés....

Considerar l’educació una inversió de futur i no una despesa. Aquesta és la clau de futur.

Solidaritat

Avui he vist aquesta carta als lectors de El Periódico, penjada en l'aparador d'un establiment comercial del Pg. de Fabra i Puig, tancat per vaga general. La reprodueixo perquè m'hi identifico plenament.

Yo voy a hacer huelga, pero  no porque me lo digan los sindicatos y los partidos de la oposición. Tengo un contrato indefinido en la Administración, un sueldo decente de 14 pagas y un horario normal que me permite disfrutar de mi familia. En los tiempos que corren soy un privilegiado.

Haré huelga porque se lo debo a todos aquellos (gente anónima, en su mayoría) que a lo largo de la historia han luchado para conseguir una sociedad mejor y más justa. A todos aquellos que por su lucha fueron despedidos de sus puestos de trabajo, derramaron sangre, fueron encarcelados, ajusticiados.... y  consiguieron que mi jornada laboral fuera de solo 7,5 horas, que pueda disfrutar de 22 días de vacaciones, que mi convenio laboral sea más justo, que tenga derecho a una prestación por desempleo, que tenga sanidad y educación públicas de calidad...

Haré huelga porque se lo debo a todos aquellos que consiguieron que yo tenga ahora una vida más digna, más justa y más segura que la que ellos disfrutaron. Haré huelga porque es mi deber como padre, porque quiero para mis hijas un futuro con las mismas garantías que nosotros hemos venido disfrutando hasta hace unos años. Haré huelga porque no me creo lo que me dicen nuestros dirigentes y estoy seguro de que hay mejores maneras de administrar un país.

Haré huelga porque no quiero que una cuarta parte de nuestro presupuesto como país, se destine a pagar intereses a los bancos. Y porque en nuestra democracia no tenemos otro mecanismo para sacar del Gobierno a un presidente o partido que nos haya mentido en campaña electoral. Haré huelga porque no quiero que la educación, la sanidad, el agua, la seguridad ciudadana, etc., caigan en manos privadas, cuyo principal objetivo es ganar dinero y no prestar un servicio público.

Haré huelga porque tengo la necesidad de decirle a nuestros gobernantes, que no me insulten, que no me traten como a un ignorante. Que no quiero que me cuenten más cuentos de derechas e izquierdas, de mercados y primas, de déficit y deudas. 
Haré huelga porque quiero decirles que se pongan de una vez a trabajar para el pueblo y no para los fondos de inversión, los grandes capitales y los bancos. 

¿Tan difícil es?.

Tots a la mani aquesta tarda!

Actualitat educativa

Actualitat educativa

Conegueu l'estat de l'educació a Catalunya en 15 minuts:

Roda de premsa de presentació de l'Anuari 2011 de la Fundació Jaume Bofill. L'estat de l'educació a Catalunya.

Es tracta d'una anàlisi exhaustiva i ambiciosa de l'estat de l'educació formal, no formal i al llarg de la vida- al nostre país. 


 

Pedagogia sistèmica

Aquest estiu he rellegit el llibre de la Mercè Traveset La Pedagogía Sistémica. Fundamentos y pràctica  i no serà la darrera vegada que ho faci. És d’aquelles lectures que sempre necessites recordar per ajudar-te a analitzar el passat, allò que ha succeït, i per tenir en compte tant en la presa de decisions en la nostra tasca educativa diària, com en les intervencions psicopedagògiques.

L’autora ens introdueix en la pedagogia sistèmica, la qual suposa un canvi molt profund en les actituds de tothom que intervé en l’educació, i ho fa d’una manera clara i amb exemples pràctics que ens ajuden a entendre i contextualitzar la teoria. Serveix per entendre l'escola com a organització, ja que afavoreix la cooperació entre els membres la comunitat educativa; per a l’aula, ja que enriqueix les activitats d'aprenentatge en introduir continguts educatius amb elements familiars i sistèmics; per interpretar la  convivència a l’escola, ja que potencia la inclusió en la resolució de conflictes; per a la tasca educadora, ja ens ajuda al professorat a tenir una mirada diferent sobre els alumnes i les seves famílies, acceptant-los i potenciant-los com a persones. Només a partir d’aquesta base es pot ensenyar i aprendre.

Ja fa un temps que vaig llegir la memòria de la llicència d’estudis de la M. José Monteagudo Aplicació de la Pedagogia Sistèmica al Pla d’Acció Tutorial d’un centre de secundaria obligatòria i he comprovat com és d’efectiva en la pràctica. En el dia a dia veiem com el treball de les emocions és una necessitat bàsica per als nostres alumnes, però també veiem com és de difícil trencar la rutina de l’hora setmanal de tutoria, moltes vegades desaprofitada i altres emprada per altres menesters, descuidant aquesta vessant tant enriquidora de la personalitat i tant beneficiosa per a la cohesió grupal.