En aquests temps que corren en els que tant als mitjans com a les converses dels ciutadans predominen els temes econòmics i en els que sembla com si no calgués que els valors humans es globalitzessin, cal aplaudir les iniciatives de persones indignades que paralitzen els processos de desnonament arran de l’impagament d’hipoteques. Parlem de solidaritat, aquell sentiment de pertinença que ens empeny a ajudar els altres. L’escola és el joc ideal on posar en practica els valors humans, de promoure’ls perquè després es puguin posar en pràctica en la societat.
Solidaritat no és caritat o benevolència, sinó ajuda mútua desinteressada i per sobre de altres valors de la nostra societat com la competició, especialment en l’esport dels nostres nens i adolescents. És un valor i per tant, no pot ser imposat sinó après i interioritzat.
Veie-m’ho a tall d’exemple en el vídeo de Youtube amb el que acabo aquest article. És un fragment de la película “Stalin” on uns nens amb disminucions físiques greus fan una carrera. Un d’ells cau i aleshores es produeix el miracle de la solidaritat, l'abandonament de la competitivitat. Tots guanyen, tots es necessiten, tots arriben el primer. Estaria bé recordar que en aquest món tots hem dut en algun moment crosses per ajudar-nos a caminar. Un valor contra l’exclusió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada