No estimo allò que ensenyo
sinó a qui ensenyo
Diu el meu amic Eladi que li espanta una mica la rotunditat del "No estimo allò que ensenyo" perquè ell, mestre, quan ensenya poesia o altres variants de l'expressió escrita, també estima allò que està ensenyant. I pensa que quan es dóna aquesta circumstància és quan pot ensenyar-ho millor i els alumnes acostumen a viure-ho i aprendre-ho millor.
Jo crec que aquest filòsof amant de la filosofia diu això amb tanta rotunditat per destacar la seva atenció preferent a l'alumne. El vaig sentir parlant, no és una frase llegida, potser no es gaire fidedigna del tot i seria més correcte dirr: No només estimo allò que ensenyo, també a qui ensenyo. Però aleshores l'alumne queda en igualtat amb la matèria i jo vaig entendre que per ell l'alumne està per damunt d'allò que ensenya...
En aquests temps tan convulsos que corren, en que gairebé tot està globalitzat,
Cal globalitzar la capacitat d'estimar
M'agrada molt la segona part de la reflexió ("estimo a qui ensenyo"), però m'espanta una mica la rotunditat de la primera part de la frase "No estimo allò que ensenyo"). Jo quan ensenyo poesia o altres variants de l'expressió escrita, també estimo allò que estic ensenyant. I penso que quan es dóna aqueta circumstància és quan puc ensenyar-ho millor i els alumnes acostumen a viure-ho i aprendre-ho millor.
ResponEliminaNo creus?
Petons de colors
Eladi
Jo crec que aquest filòsof amant de la filosofia diu això amb tanta rotunditat per destacar la seva atenció preferent a l'alumne. El vaig sentir parlant, no és una frase llegida, potser no es gaire fidedigna del tot i seria més correcte posar: No SOLO amo lo que enseño, TAMBIÉN a quien enseño, però aleshores l'alumne queda en igualtat amb la matèria i ja jo és el missatge original, crec jo...
ResponEliminaEn tot cas es una frase fora de context..
Petons de colors